Ángel Gabilondo desprèn aquell aire delicat i sensible de les persones que s'han format entre llibres antics a les biblioteques d'Humanitats. Descobrir que de jove va entrar a la congregació de Sagrat Cor per ser frare, opció que va abandonar arran d'una crisi espiritual, per llicenciar-se després en Filosofia, no resulta estrany, vist el seu posat reflexiu, quasi contemplatiu. Durant la visita que ahir va fer a la UdG, en animada conversa amb la comitiva d'autoritats, va deixar a l'aire, amb cantarella de pregunta filosòfica: "Quin tipus d'universitat és aquesta, que no té ni pintades?". Això va passar mentre caminava entre les impol·lutes parets de les facultats de Dret i de Ciències, al Campus de Montilivi. La rectora de la UdG, Anna Maria Geli, va dibuixar un somriure de satisfacció en escoltar unes lloances tan plenes per al projecte universitari gironí que ella encapçala. Lloances pronunciades per una boca que té un alt prestigi en l'àmbit de la gestió acadèmica, ja que l'actual ministre d'Educació ha sigut premiat amb aquest càrrec després d'haver sigut rector de la Universitat Autònoma de Madrid i després d'haver presidit la CRUE (Conferència de rectors de les universitats espanyoles).

Les autoritats universitàries van aprofitar la presència del ministre per presentar-li el projecte universitari i la seva relació sobre el territori en tres nivells: el local, l'euroregió i el món. Aquest acte es va fer a l'edifici de Les Àligues, al Campus Barri Vell, prèviament a la visita al Campus de Montilivi, que va incloure un recorregut per la biblioteca, per sorpresa dels estudiants que en aquell moment s'hi trobaven treballant.

Colpit per les impressions rebudes, Gabilondo, que és membre de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporànies de la UdG, va dir que "aquesta és una universitat que té una ciutat", i va reflexionar breument sobre el concepte "univerciutat". La seva constatació porta a creure que ja no se sap què va ser primer, l'ou o la gallina. El cert és que la UdG contempla creixent i creixent.