La Unió Europea té una normativa molt estricta en matèria de cultius transgènics. Són molt pocs els productes autoritzats per al seu conreu, com és el cas del Blat de Moro BT MON810, el més comú en terres gironines. No obstant això, els aliments modificats genèticament fa anys que conviuen entre nosaltres. I és que la UE en permet la seva entrada a partir d'importacions a tercers països on sí està permès el seu cultiu.

Aquest contrasentit ha fet que la polèmica encara estigui vigent quinze anys després de la seva arribada. Tal com indica el president de l'Associació Catalana de Periodistes Agraris (Agropres), Jesús Domingo, hi ha tres factors que l'aviven: en primer lloc hi ha el contrasentit de la UE, "que importa grans quantitats de blat de moro i farina de soja de l'Argentina, el Brasil i els Estats Units, països on s'accepten les importacions dels "organismes modificats genèticament" i es consideren suplements essencials per la ramaderia", però en canvi no deixa cultivar-los als seus territoris.

Després hi ha la posició de les associacions ecologistes, que reneguen d'aquest tipus de productes i consideren que "no tenen cap futur a Europa per la forta oposició social, els seus demostrats impactes ambientals, i pels riscos sobre la salut".

Per últim hi ha la posició de les entitats protransgèniques, que en defensen el seu ús al·legant que després d'anys d'experiència no son nocius i contribueixen a una millor qualitat dels aliments.

Domingo opina que actualment el problema dels transgènics té més un rerefons social o polític que no pas científic o sanitari, i creu que un relaxament de les restriccions per part de la Unió Europea pot ajudar a agilitzar l'obtenció de pinsos.