diumenge DIETARI

Anys enrere es van posar de moda les cartes d'aigües a determinats restaurants. I no fa pas gaire s'han estès les ampolles prèmium. Tot plegat una collonada sideral. L'aigua és el líquid vital però dista molt de ser gastronomia. En una taula ha de servir per fer net de sabors i sobretot no ha de molestar.

El Celler de can Roca ha decidit servir aigua de l'aixeta. Bé, de fet no és del tot precís. L'aigua surt de l'aixeta però va a parar a un complex aparell de filtratge que n'arrenca els productes sulfurosos i les impureses. Al final del procés es converteix en un líquid brillant, que aporta a la boca "una frescor increïble i fins i tot és saborosa", explica en Josep Roca. Res a veure amb els ginys osmòtics casolans que converteixen l'aigua en quelcom eixut. L'aparell és una patent sueca que cada vegada que es fa servir un marcador comptabilitza els litres i, després, El Celler ha de passar comptes amb els inventors. El restaurant de Taialà ha estat el primer de l'Estat en instal·lar l'aparell. Tres estrelles Michelin i aigua de l'aixeta. Esperançador! Quan la patent expiri -suposo que això de pagar per litre als inventors no deu sortir barat- possiblement comenci a acabar-se l'imperi insostenible de les ampolles de plàstic i només s'envasin les aigües amb veritables propietats termals.

diumenge hot hot hot

En Josep Serra és el xaval -de fet ja no és tan xaval- del cafè pastisseria Internacional de Figueres, un establiment que durant els anys vuitanta era el millor refugi d'estudiants campaners de Figueres. En Josep fa anys que es dedica al món de la faràndula (ràdio, Dj). Sempre li han recriminat que no segueixi la nissaga familiar. Certament és odiós que acabin tancant pastisseries per falta de relleu.

A en Josep no li agradava fer olor d'àngel (diuen que els àngels fan olor de pastisser) i per això es va fer Dj. Quatre festes, quatre discoteques... fins que, convertit ja en el discjòquei Cosmik, va entrar en el món de la creativitat de la música dance. Fa setmanes que alguns dels seus temes, com La Riviera, estan triomfant amb milers de punxades a la xarxa però, ara, a més, l'han inclòs a Hot Hot Hot. És un àlbum editat a Xile que recull "la millor música de les pistes de ball del moment", on en Cosmik comparteix microsolcs amb Kylie Minogue, amb el el gran guru de la música dance, David Guetta, i molts més autors que es veu -no sóc gaire entès en els ritmes tribals actuals- que són referències mundials. A en Cosmik li cauen damunt interessants propostes... algunes d'internacionals. El temps està donant la raó al xaval de l'Internacional: l'ADN mai ha de condicionar oficis ni passions.

dilluns fent un vell lp

The Pepper Pots s'han tancat a l'estudi a gravar un nou disc. Serà el cinquè i sortirà el 26 d'abril. Això després de dos anys deambulant pel món amb Now!, el nou disc es dirà Train to your love que, segons ens avancen, busca aconseguir el so del soul dels seixanta. Els gironins s'han fet el seu propi estudi de gravació (Black Pepper Studio), amb equipament analògic per poder reproduir aquell so que aconseguien segells com la Montown de Berry Gordy, la Stax o Atlantic. No sé si es decidiran a fer alguna edició limitada en vinil. Per reproduir i rememorar aquell so de Sam Cooke o de The Supremes, al meu modest entendre, és imprescindible recuperar el crec crec de la pols. Seria una bona ocasió per treure el plat del traster. La fotografia de la prepromoció del disc, feta a l'estació de Portbou, és magnífica. Quedaria definitiva en la portada d'un vell LP.

dimarts "Freakindependentisme"

A ERC, com a partit degà de l'independentisme a Catalunya, crec que només li cal aguantar el xàfec. Aquests últims mesos ens han demostrat que darrere de la resta d'opcions que l'amenacen i que el van torpedinar les passades eleccions són flor d'un dia... o de dos, però no més. En tot cas són opcions edificades damunt de personalismes, egolatries, exhibicionistes i gent cabrejada. En molts casos projecten freakindependentisme, que és la munició perfecta per a aquells que neguen l'existència mateixa de Catalunya. ERC, amb totes les misèries, no deixa de ser un partit de veritat. Els altres, de moment, no se sap gaire bé que són.

dimecres les bambes o la vida?

Ramon Brugada, degà de medicina de Girona i especialista en mort sobtada, ha aconseguit crear la càtedra de malalties del cor de la UdG. Es dedicarà a divulgar informació sobre la mort sobtada i a impulsar la salut cardiovascular. Campanyes adreçades a aconseguir que els joves que vulguin començar a fer esport intens, abans es facin electrocardiogrames. També vol servir per demostrar l'eficàcia d'haver convertit les comarques de Girona en la primera regió del món amb desplegament massiu de desfibril·ladors.

O també, com m'explica el cardiòleg, per explicar que "hi ha gent amb 45 i 50 anys que fa anys que no fa esport, i que de cop es gasta 130 euros en unes bambes i 3.000 en una bici però, en canvi, no es gasta una pela en un estudi mèdic imprescindible per saber si el seu cor i les seves artèries continuen sanes".

Dijous efecte janis

Al final cada un fa el que vol i el que pot. Sopa de Cabra no torna, o no torna del tot, sinó que simplement anuncia un concert que, gràcies a l'enginy del mestres del màrqueting actual, promet convertir-se en un esdeveniment d'aquells que queda gravat en el llibre de les efemèrides col·lectives catalanes. Com aquell concert del Palau Sant Jordi que, amb el pas del temps, he arribat a la conclusió que si tothom que diu que hi era, realment hi hagués estat, es podien haver omplert 20 palaus. Sopa de Cabra ha aconseguit crear una expectació per un concert com feia temps que no es produïa a Catalunya per una banda autòctona (Lluís Llach al marge). No hi ha com aturar-se uns anys per renéixer. Un dia vaig sentir algú que ho anomenava efecte Janis.

DIVENDRES vèrtex i miradors

Vèrtex i miradors és un llibre que explica molt. Podria semblar un conya però no ho és: Hi ha molts llibres que no expliquen gaire res. El de'n Daco és tot el contrari. És del figuerenc Josep Maria Dacosta, un curiós patològic. Ha estat quatre anys visitant vèrtex i miradors -molts desplaçant-s'hi en bicicleta- per compilar i retratar els millors indrets d'espiritualitat laica de les comarques de Girona. Llegint aquest llibre publicat pels Quaderns de la Revista de Girona, possiblement arribarem a la conclusió que vivim en un territori tan bell com desconegut. Sempre estem a temps de rectificar i, ara, en Daco ens regala, amb el seu perfeccionisme i rigor, el millor remei. Rigor no exempt d'alguns passatges deliciosos d'escriptura de bona factura estètica, com ha ressaltat durant la presentació el director de la col·lecció, Joan Domènech.