L'Estat ha resolt que els tres hotels i els 1.200 apartaments de la Gola de l'Estany de Roses (Alt Empordà) no estan afectats pe la llei de Costes i, per tant, són edificis de propietat privada. Una normativa de l'any 1964 determinava que aquesta zona havia d'estar inclosa dins el domini marítimo-terrestre i, per tant, posava en perill les propietats privades existents. El Ministeri de Medi Ambient ha examinat l'expedient i ha conclòs que els terrenys 'no tenen les característiques' per ser considerats domini públic. Per altra banda, el ministeri descarta fer una excepció amb el cas de la marina d'Empuriabrava, també afectada per aquesta llei, però ha dit que estudiarà una 'servitud menys agressiva'.
El subdirector general de gestió del domini públic del Ministeri de Medi Ambient José Ramón Martínez, ha visitat aquest matí la marina d'Empuriabrava a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) i també s'ha reunit amb propietaris afectats per l'aplicació de la llei de Costes a la zona de la Gola de l'Estany, a Santa Margarida, Roses.
On el subdirector ha deixat més bones notícies ha estat a Roses. Des del 1964, els propietaris d'apartaments i hotels de la zona de la Gola de l'Estany, a tocar del passeig marítim de Santa Margarida, vivien pendents del què passaria amb les seves finques ja que l'Estat considerava que estaven dins l'espai a primera línia de mar que s'ha de considerar de domini públic i, per tant, la seva propietat privada quedava en entredit.
Ara, 47 anys més tard, el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí ha examinat el seu expedient i ha resolt que els terrenys 'no tenen les característiques' per ser inclosos dins el domini públic i, per tant, es respecta la propietat privada. Aquesta notícia ha de portar tranquil·litat als tres hotels de la zona i els més de 1.200 propietaris de cases i apartaments que havien vist perillar les seves propietats. Malgrat l'expedient administratiu no està redactat ni la resolució publicada al BOE, Martínez ha manifestat que és una decisió ferma.
L'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, ha celebrat la notícia i ha agraït les gestiones fetes tant pel ministeri, com pel subdelegat del govern estatal a Girona i també a la delegació de Costes. 'Sempre he confiat amb ells, avui més que mai sóc una alcaldessa feliç i insisteixo que la gent s'entén parlant', ha manifestat Casamitjana.
No tan bones notícies a Empúriabrava
El subdirectotr també ha visitat la marina d'Empuriabrava. En aquest cas, l'aplicació de la llei de Costes afecta més de 4.000 propietats dels canals -moltes d'elles amb un amarrador a la mateixa casa-\u00A0 que veuen perillar el valor de les seves cases. Martínez ha refermat que cap construcció actual anirà a terra i que es permetran fins i tot obres de consolidació d'estructures existents.
Ara bé, el subdirector no ha parlat en cap cas d'estudiar una 'excepcionalitat' per a Empuriabrava i que la llei de Costes no s'apliqui, tal i com demanava la Generalitat que considera que el tractament d'una marina interior com la d'Empuriabrava havia de ser diferent. L'aplicació de la llei també determina que hi ha d'haver una franja de sis metres -franja de servitud pública- entre les cases i el canal que no pot ser ocupada.
Aquest fet fa que els amos de les cases perdi la propietat sobre els amarraments. Martínez ha explicat que se'ls podria permetre una concessió de 30 anys, prorrogable a 30 anys més, sense cap cost. Però el fet és que els veïns deixarien de tenir la propietat dels amarradors, una circumstància que devalua les seves propietats, segons denuncien.
La bona notícia per Empuriabrava és que el subdelegat ha reconegut que estudiaran una servitud 'menys agressiva' que la dels sis metres que preveu la llei i que es comença a mesurar just al llindar de les cases, a tocar de l'aigua. Martínez però no ha avançat quina seria però ha indicat que, pel que ha vist sobre el terreny, 'hi hauria algunes possibilitats'. 'Tot s'ha d'estudiar perquè es tracta d'un procediment complex', ha manifestat.
