Encara no es coneix amb exactitud quants nadons s'haurien robat en els hospitals espanyols des del franquisme i fins ben entrada l'època de la democràcia per vendre'ls a parelles impossibilitades per concebre, però sembla que s'ha descollat un tap d'ampolla que amenaça vessar. La pràctica podria haver arribat fins gairebé l'any 2000, tal i com indiquen des de l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir).

Tan sols a Figueres ja hi ha sis casos -dos d'ells denunciats. A aquests s'ha de sumar un setè cas escaigut a Girona i que tindria relació amb l'hospital Josep Trueta. De moment, la fiscalia de Girona ha obert una investigació per un presumpte delicte d'alteració de la paternitat i un altre delicte de detenció il·legal per dues possibles adopcions irregulars, segons va informar ahir la Cadena Ser. Cap d'aquests tindria relació amb el veí de Vilafant, Ricardo López, qui va denunciar que la seva germana va ser roabada el 1963 a l'hospital la Caritat de Figueres, segons va avançar Diari de Girona el gener passat.

Aquest està treballant febrilment per demostrar el seu cas particular i proporcionar ajuda tant a Anadir com als altres cinc figuerencs que ja se li han acostat per fer-li saber situacions similars. És per això que ha reclamat a l'alcalde de la capital altempordanesa, Santi Vila (CiU), que es creï una comissió d'investigació específica en què es puguin comparar les llistes de l'Ajuntament, la funerària i el cementiri per tal de comprovar que es corresponen els avortaments registrats amb les inhumacions. I és que López recorda com a la seva mare, que va donar a llum l'any 1963, se li va dir que la seva filla va morir i es va enterrar en una fossa comú del pati de l'hospital al·legant que es tractava d'un avortament de sis mesos, tot això sense haver-li permès veure el suposat cadàver. L'any 1993 va obtenir la major evidència d'aquest cas quan en participar en el programa Quién sabe dónde, se li va lliurar un certificat de baptisme d'una nena sense nom i en el qual hi figurava com a mare, Clara Martin Prieto. Precisament, el nom Clara era el mateix que la seva mare disposava en el registre en comptes de Carmen, com realment es diu.

Ricardo López

disposa d'un testimoni que pot corroborar el fet i, a banda d'aquest, sap que el treballador de la funerària encara està viu. Sobre això, comenta com des de l'empresa mortuòria anaven a buscar nadons a l'hospital per falsificar-ne la mort i vendre'ls. El sistema es sostenia en la declaració d'avortament ja que, com bé explica, en aquell moment si un bebè moria en les 24 hores posteriors al seu naixement encara se'l considerava fetus i no calia enterrar-lo en un nínxol sinó en una fossa. D'haver estat a l'inrevés, avui dia es podrien demanar les exhumacions de les sepultures i podria trobar-se l'evidència d'enterraments ficticis.

Anadir ha confirmat els dos casos que s'estan investigant a Girona tot i que no han facilitat dades. Indica també que encara avui està rebent una mitjana de 15 denúncies diàries de casos que s'allargarien fins ben entrada la democràcia. Considera que el robatori, més que una conxorxa a gran escala, era una pràctica habitual del ram.