Sóc de pensament liberal, però no amago certa influència socialdemòcrata en l'àmbit d'aquells que no poden seguir, com en deia el president Jordi Pujol, o d'aquells altres que es troben en una situació precària respecte de drets socials que es troben protegits per la Constitució i l'Estatut. Aleshores, no ho confio tot a la "mà invisible", com deia metafòricament el filòsof Adam Smith per abonar la tesis del lliure mercat com a beneficiós per a tothom i màxim governador de la societat, sinó més aviat a un concepte de justícia distributiva, el que em varen ensenyar a La Salle, del qual ja no en parla ni l'Església Catòlica, tinc la percepció. Segurament per això i potser per altres coses, viscudes i sentides, no m'agrada gens com s'expressa el conseller Boi Ruiz, per dir-ho de manera suau alhora que suficientment entenedora.

Tot i pertànyer al "govern dels millors", el conseller de Sanitat m'espanta. Ho fa cada vegada que el llegeixo o l'escolto. Ho va fer quan arribat a Palau ens va aconsellar fer-nos d'una mútua i ho ha fet ben recentment, aquesta mateixa setmana, quan declara al Diari de Girona que no disosarem de nou Trueta abans de 2020.

Afegeixo: No em sembla de rebut que l'administrador del sistema sanitari públic ens aconselli donar-nos d'alta en el privat per si de cas, he de suposar, ni tampoc em sembla de rebut que s'inspiri en un diàleg entre el Quixot i Don Sancho per a enviar-nos, als gironins, ad calendasgraecas en matèria del primer i més important centre hospitalari de les nostres comarques. Més: Tampoc no em sembla de rebut que la societat civil gironina calli i atorgui, però així som de porucs i així anem endavant com ho fan els crancs; és a dir, enrere, i en gairebé en totes les assignatures pendents que tenim, que són una munió.

Encara no he acabat d'entendre que a menys despesa sanitària li correspongui més eficiència en el servei d'atenció a la salut. Aquesta és una equació que, tot i confessar que sóc de lletres, mai me la vaig trobar quan estudiava Matemàtiques i tampoc me la vaig trobar mai quan estudiava Economia, ni que aquesta fos política, com es deia a la carrera de Dret. Si fos un sil·logisme, que potser ho és, vés a saber!, també diré que mai me'l vaig trobar quan vaig estudiar Lògica i que, posat a exercir d'advocat, mai no el situaré en el meu argumentari d'una demanda no fos cas que, com jo faig respecte del que diu el senyor conseller, el jutge es posés a riure, i aquesta vegada amb més raó que un sant, atès que ni ell ni jo som uns imbècils. Perquè, disculpin, dir que "estarà a la llista d'espera qui, des del punt de vista mèdic i social, pugui estar-ho", com es llegia a l'edició de dimarts passat del nostre diari, és per nota. Per nota, començant pel zero i anant cap a avall, especifico. Sí, allò que en dèiem números en negatiu quan estudiàvem Àlgebra o vermells en termes de Comptabilitat.

En una cosa sí que estic d'acord amb el conseller de Sanitat: Ja que no tindrem nou Trueta fins ben entrada la propera dècada, això si plou manà, caldrà fer alguna inversió per no "deixar-lo caure", com literalment digué a la periodista Laura Fanals en la seva sucosa entrevista.

Hi estic d'acord perquè el Trueta se'ns ha fet gran; vull dir, vell. Data de 1956, s'hi han fet ampliacions i millores amb incorporacions de nous serveis, però tothom pot convenir que no precisa d'un lifting facial sinó d'una honrosa jubilació, que és el que pretenia la consellera Marina Geli i que ha esborrat el seu successor.

En què consistirà això de "no deixar-lo caure", encara avui un misteri indesxifrable si tenim en compte que la superfície total construïda és de 63.003 metres quadrats per a un solar de només 27.580 metres quadrats i que les exigències normatives en edificis de la complexitat d'un hospital requereixen d'un plantejament global difícilment acceptables en un hospital construït quan jo anava a fer sis anys. En termes urbanístics, l'índex d'ocupació del solar és del 2,28 m2 s/s. Algun altre hospital públic català el té? He preguntat i m'han dit que no, i míster Internet no ha desmentit a les meves distintes fonts. I en termes de normativa hospitalària, és a dir, si l'edifici compleix les exigències legals i reglamentàries avui exigides per a poder construir un hospital, tinc molts (i massa) dubtes. Vaja, que potser no passaria la ITV si fos objecte d'inspecció, però com que li ha de manar la inspecció és la pròpia Administració que el gestiona, mai s'hi trobarà en aquesta divertida situació.

Amb la persistència de l'hospital Trueta de seguir entre nosaltres i celebrar el centenari, ni que sigui posant-li pedaç rere pedaç, se'n va a fer punyetes el projecte de convertir-lo en pivot d'un gran centre de salut i de recerca en salut, exposat per la consellera Geli a Tribuna de Girona fa temps, en mig d'una visió de conjunt de les potencialitats de futur que té la nostra demarcació territorial.

En aquesta mateixa línia, Pia Bosch es va pronunciar (i va insistir) en la seva conferència de La Punxa, com a candidata del PSC a l'alcaldia de Girona, posant l'accent en un lideratge de la ciutat en favor de tot el territori gironí, que aquesta vegada vol ser compartit i no pas imposat, com subratllà de manera meticulosa en Joan Armangué en aquestes mateixes pàgines, atès que junts podrem i sols no arribarem a aconseguir res de res.

Què volen que els digui? Doncs que estic fart de què em prenguin tota esperança, que em trobo frustrat perquè els adverbis de dubte i de negació dominen els discursos de massa membres del govern de Catalunya i que anímicament m'astora el pessimisme que ens transmeten aquells que haurien d'estar abonats al purificador optimisme.

No anem bé, estimat Carles, no anem bé. Sobretot, no et fan cap bé atès que "els millors" et plantegen la partida des de la disjuntiva o estàs amb Girona o estàs amb mi, i arribats aquí jo exerceixo de gironí abans de ser el titular d'una franquícia de Barcelona. Dit en termes gramaticals: Jo sempre vaig ser i seré oració principal i no pas oració subordinada a una de principal. Fent això i sense ajupir el cap a ningú vaig guanyar cinc tours electorals en aquesta la meva terra gironina. Oi que m'entens i que vostès m'entenen?