Els llibres d'actes de l'Ajuntament de Figueres només guarden els acords municipals dels dos últims segles, ja que no figuren els de més enllà que han estat perduts pels esdeveniments històrics que va viure la població a finals de segle divuit i principi del dinou. Abans els textos dels acords eren molt simples i podien limitar-se a unes poques ratlles. Actualment hi ha propostes municipals que ocupen dues, tres o quatre o més pàgines que expliquen tots els detalls i cada una de les intervencions dels consellers, que, en alguns casos, es fan fatigoses pels investigadors a causa de la seva llarga exposició. En tots aquests acords hi ha algunes propostes ben característiques i curioses. Anotarem algunes d'aquestes actuacions municipals.

L'any 1817 l'Ajuntament volia cobrir el tros de riera que avui forma la Rambla. Com que no tenia cabals per costejar-la va decidir vendre els solars que es formarien sobre aquesta zona un cop tapada la riera. El trompeta de l'Ajuntament va anunciar pels carrers la venda dels solars "per a les cinc de la tarda la Casa del Governador", avui edifici del Museu de l'Empordà, però no es va presentar ningú. Igulament en el 1831, ja coberta la riera i formada la gran esplanada que després es convertiria en la Rambla, l'Ajuntament també va projectar la construcció de cases en el mateix lloc i a tal efecte es van formar uns plànols, fins que al final van dir que era preferible i més conforme la bellesa del passeig i van decidir la seva plena conversió en una zona pública.

En el 1886 tres figuerencs, els senyors Macau, Roca i Andrés, van dirigir-se a l'Ajuntament i es van comprometre a aportar la quantitat de sis mil pessetes per tal que l'Ajuntament procedís a la cobertura de la plaça avui dita del Gra, que era un descampat, amb la condició de que en un termini mínim de vint anys la dediqués a plaça mercat. Marià Vilallonga va regalar el ferro necessari per fondre les trenta-sis columnes de la plaça. Tothom va aplaudir la idea menys el tècnic municipal que va escriure que es tracta "de l'absurda construcció d'un tinglado a la plaça dels Monjos...no pot ser obra de persones il·lustrades amanst de l'ornat i comoditat pública, ni tampoc de fills de Figueres... una espècie de tinglado de mala concepció i pitjor construcció i de mal gust... i d'una obra que en tot país mitjanament il·lustrat exigiria la responsabilitat als seus autors". En realitat fou una plaça molt a gust de tothom.

Per la Festa de Sant Baldiri és tradicional la plantada dels tres pins. L'any 1890 un regidor anticlerical va protestar davant l'alcalde perquè havia vist plantats de cop i volta tres pins a la vorera davant l'església de Sant Sebastià i que no tenia constància que hi hagué cap acord municipal. En el 1903 un altre regidor va demanar a l'alcalde que imposés una penalització als infractors d'haver plantat tres pins al carrer Nau. A tots els va caldre explicar a tradició. L'any 1915 es va tractar de la formació d'un parc municipal a Figueres. Les gestions van durar cinc anys. Alguns homes de l'oposició van votar en contra perquè un parc a Figueres era una càrrega que pesaria sobre els Ajuntament de temps a venir, que a Figueres ja hi havia dos parcs suficients, com eren els de l'estació i de davant de l'institut Ramon Muntaner, que era una temeritat plantar un arbrat en un paratge rocós i faltat del principal element que era l'aigua pel rec de les plantes. El projecte fou aprovat per 10 vots a favor i 4 en contra.

L'any 1920 l'Ajuntament va acordar municipalitzar el servei d'aigües adquirint per 250.000 pessetes tots els drets que tenia la compa??nyia Aloy que l'havia posat en funcionament l'any 1852. Uns regidors de l'oposició van manifestar que es tractava del pitjor negoci que podia fer 'Ajuntament i un grup de ciutadans va penjar un cartell a la via pública on s'informava que les canonades estaven podrides, obstruïdes de calç i que no valien res.L'alcalde, davant d'aquella actitud va demanar a la Corporació municipal un vot de confiança que li fou atorgat per unanimitat. posteriorment, dos regidors van sortir de la sala quan es va votar.

El 1922 es va inaugurar la biblioteca pública. La va pagar la Mancomunitat i l'Ajuntament hi va aportar el terreny. Tres regidors es van oposar a la proposta explicant que no era necessari crear cap nova biblioteca a Figueres puix que ja n'hi havia a les societats recreatives i que les biblioteques estaven buides, que no hi havia ningú. La proposta fou aprovada. El 1920 es va traslladar el mercat de robes que es venia celebrant a la Rambla i es va portar a la plaça Triangular (avui al Passeig Nou). Hi hagué una forta protesta dels regidors de l'oposició acompanyada dels botiguers dels carrers de Girona i de Peralada i de la Rambla, dient que aquell trasllat els perjudicava greument i que de cap manera volien que es tragués el mercat. Igualment va passar posterioment, quan en el 1975, es va treure el mercat de robes de la plaça Triangular i es va portar al Passeig Nou. Aleshores foren els comerciants del carrer Sant Pau que van protestar pel que suposaven seria una ruïna pels seus establiments.

L'any 1962 l'Ajuntament va considerar la notable disminució de transaccions del mercat boví, de llana, cavallar i porcí que es feia en el Firal de bestiar i va acordar subhastar part dels terrenys. Aquest firal estava sobre els terrenys de l'antic Camp de la baronia de les Rodes, on actualment hi ha un edifici d'habitatge de la Caixa i el de serveis de l'Ajuntamen. Aquest havia tingut una gran activitat. En anunciar-se la subhasta un nombrós grup de veïns va presentar una instància a l'Ajuntament demanant que no s'anul·lés el mercat de bestiar de la ciutat i que abans de subhastar el terreny calia, en tot cas, assenyalar un nou emplaçament per aquest mercat. L'alcalde es va reunir amb el signants de l'escrit i els va dir que mai havia estat propòsit de l'Ajuntament la venda d'aquells terrenys sense tenir-ne ja escollits uns altres i que ja s'estudiava un nou lloc per aquella finalitat i que abans de la venda ja se'n tindria un de nou. Els assistents van dir que tenien confiança en les manifestacions municipals. El cas és que l'Ajuntament es va vendre una part dels terrenys del Firal i que mai va proposar seriosament una alternativa, ja que el petit tros assenyalat al carrer Mestre Falla fou únicament pel mercat d'ous, gallines i conills.