La lentitud administrativa i els serveis centren les queixes gironines al Síndic

La Sindicatura de Greuges va rebre 1.377 protestes i consultes de la demarcació durant el 2010

 17:05  
Rafael Ribó durant la seva visita a Salt, el maig de 2010.
Rafael Ribó durant la seva visita a Salt, el maig de 2010. marc martí

GIRONA | PILI TURON Lentitud dels Ajuntaments o dubtes sobre la seva transparència informativa, serveis públics posats en qüestió, queixes d'administracions locals respecte l'autonòmica o de col·lectius ciutadans contra alguna d'elles. Aquests són alguns continguts de les 1.377 queixes i consultes que el Síndic de Greuges de Catalunya va rebre l'any passat a les comarques de Girona, el 7,76% de totes les realitzades l'any passat al país.
El 2010, de les 1.377 comunicacions gironines que van arribar a la institució dirigida per Rafael Ribó, 447 eren queixes (el 7,45%) i 924 consultes (el 7,92%).
La Selva va ser la més prolífica, ja que ciutadans i administracions d'aquesta comarca van presentar 422 queixes i consultes. Blanes va ser el més actiu de tots els seus municipis, amb 162 demandes, a molta distància del següent, Lloret de Mar, que n'hi va trametre 58. El Gironès es va posicionar com la segona comarca en nombre de tramitacions, amb 328, mentre que el Baix Empordà en va registrar 216 i l'Alt Empordà, 203.
L'informe anual presentat pel Síndic al Parlament de Catalunya destaca algunes actuacions promogudes des de Girona. Relacionat amb l'àmbit de l'administració pública, la Sindicatura informa que va rebre una queixa contra l'Ajuntament de Calonge per demorar-se en la tramitació d'una reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys patits per una persona en caure-li un rètol publicitari municipal sobre un peu. El Síndic va demanar celeritat al Consistori però, segons consta a l'informe, l'Ajuntament no va respondre el seu suggeriment.
Tossa de Mar va motivar una actuació d'ofici del Defensor de les Persones per valorar el sistema tarifari que aplica al consum d'aigua des del juny de 2010, iniciativa que va prendre a partir de queixes d'un possible perjudici a les persones no empadronades al poble i d'informacions publicades als mitjans de comunicació.
Un altre Ajuntament, en aquest cas el de Sils, va ser motiu d'una queixa relacionada amb la manca d'accés a la informació. En concret, un grup municipal va denunciar al Síndic que el Consistori havia suspès, mitjançant un decret d'alcaldia, la decisió aprovada al ple de publicar les actes de les sessions plenàries, de les juntes de govern i de les comissions informatives. El Síndic va qüestionar el procediment de l'Ajuntament i li va demanar convocar els plens almenys amb dos dies d'antelació, ja que el retard amb què ho feia era motiu d'una altra queixa.
La institució també recorda que l'Ajuntament de Roses s'hi va adreçar per demanar-li que intercedís davant del Departament d'Ensenyament perquè es negava a canviar la zonificació i a aplicar l'aprovada pel Consell Escolar Municipal, amb la qual volien garantir una escolarització equilibrada d'alumnes a tots els centres finançats amb diners públics. La proposta implicava crear dues zones, una de les quals incloïa l'únic centre concertat de Roses i contrari al canvi. El Síndic va concloure que l'Administració no està obligada a incorporar l'oferta privada en les àrees d'influència educatives.

Actuacions d'ofici en educació
També a Roses, la Sindicatura va decidir informar-se per iniciativa pròpia del retard en la construcció de l'escola Vayreda després que l'associació de mares i pares d'alumnes decidís no portar els seus fills el primer dia de curs, en senyal de protesta.
El Defensor de les Persones va emprendre una altra actuació d'ofici a Salt, després de visitar-ne la secció d'educació secundària. El Síndic es va adreçar tant a l'Ajuntament com a Ensenyament per demanar-los informació sobre dues qüestions: la segregació escolar i la provisionalitat de les instal·lacions, ja que el SES de Salt està en barracons des de fa 6 anys i -tal com li va manifestar la direcció de l'institut- això fa que rebi poques sol·licituds com a primera opció. Segons consta a l'informe, aquest tema encara s'està tramitant.
Un cas tancat sense trobar-hi irregularitats té a veure amb el possible ús de dos menors baixempordanesos en activitats de proselitisme de la religió que confessa la seva família. El Síndic va rebre aquesta informació i va demanar explicacions al Consell comarcal del Baix Empordà, que li va remetre un informe en el qual no es recollia cap situació de risc d'aquests germans.

Enllaços recomanats: Premis cinema