Després de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, ha arribat el torn al reglament del català a la Diputació de Girona. El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha suspès 15 articles del seu reglament tot basant-se en la «substancial identitat» d'aquests articles amb alguns dels perceptes ja declarats nuls en aquests altres reglaments suspesos, al considerar que imposen directament l'ús preferent del català. La Diputació de Girona va rebre ahir al migdia la comunicació d'aquesta suspensió cautelar i ara ja l'estan analitzant els serveis jurídics. Fonts oficials afirmen que es pronunciaran públicament en les properes hores.

La plataforma Convivencia Cívica Catalana va ser qui va portar als jutjats el reglament d'ús del català a la Diputació gironina, que va ser aprovat el juliol de l'any passat. Anteriorment ja havia fet el mateix amb els reglaments d'altres ajuntaments, com el de Sabadell i Sant Pol de Mar, i en tots dos casos el jutjat havia ordenat la suspensió reglament.

Això va fer que, animada per aquesta jurisprudència, Convivencia Cívica decidís recórrer també el reglament gironí en considerar que s'hi exclou el castellà. Ara, el TSJC els ha donat la raó, com a mínim parcialment, ja que ha decidit suspendre de forma cautelar 15 articles del reglament. Entre els articles suspensos figuren el que especificava que les actuacions internes de la Diputació s'havien de fer en català o que es redactarien en aquesta llengua les actes de sessions.

A més, les reglamentacions ara suspeses també al·ludien a l'obligació que els impresos d'aquesta institució i els cartells de les oficines i despatxos, així com els segells de goma, estiguessin escrits en català. L'alt tribunal català també anul·la els articles que fan referència a l'obligació, per part dels adjudicataris de contractes, d'escriure en llengua catalana tota la documentació, una mesura que la normativa fa extensiva als que presentessin per encàrrec de la Diputació estudis, projectes o treballs. Igualment, se suspèn l'obligació per al personal d'atendre els ciutadans en català, llevat de la petició d'algun que es fes en castellà.

El TSJC considera que tots aquests articles contenen mandats concrets i específics on consideren que el significat excloent del castellà «és clar i manifest», i impedeixen una interpretació diferent de la del seu significat literal.

Contra aquesta resolució, ara es pot interposar un recurs de reposició davant el mateix tribunal en un termini de cinc dies. De moment, els serveis jurídics de la Diputació, que van rebre la notificació ahir al migdia, ja n'estan estudiant als detalls i la corporació farà declaracions públiques en les pròximes hores.

Qui sí que s'ha pronunciat, de moment, ha estat el president de Ciutadans, Albert Rivera, qui ha anunciat que el seu partit ha inclòs dins del programa electoral la derogació d'aquest tipus de normatives lingüístiques, per tal que «es respectin les dues llengües a les administracions».

De fet, el candidat de Ciutadans a Girona al Parlament, David Liern, ja va acusar en el seu moment la Diputació gironina de «racisme lingüístic» per aquest reglament, tot considerant-lo «un exemple més de l'obsessió a fer desaparèixer el castellà». I afegia: «Alguns semblen viure enrocats en una altra època, perquè l'aplicació de mecanismes de sancions i imposicions per fer ús d'una llengua única imposant un pensament únic no és propi d'una democràcia del segle XXI».

Pel que fa a Convivencia Cívica Catalana, la plataforma que va portar el reglament als jutjats, és la mateixa que va aconseguir que el Tribunal Suprem declarés, a finals de l'any passat, que el castellà no pot ser exclòs com a llengua vehicular de l'ensenyament a les escoles catalanes. En el cas de reglament del català a Girona, la plataforma va argumentar que «s'atorga un caràcter perferent a la llengua catalana sobre l'altra llengua cooficial, el castellà, cosa que és, d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional del 29 de juny de 2010, inconstitucional». És per això que demanaven la suspensió del reglament de català a la Diputació, a la qual cosa ara el TSJC ha accedit.