En set hores de judici hi va haver temps suficient per a ratificacions, modificacions, contradiccions i aportacions de nou encuny. En aquest estat de coses les monitores que van denunciar l'exdirectora i quatre educadores de la llar d'infants Els Escarlets, a Sant Gregori, van mantenir els fets reportats a la policia. D'aquesta manera, es van mostrar invariables en acusar Maria Pilar Costa, Neus Pinsac, Gemma Orriols, Maria Dolores Sala i Vanessa Rodríguez d'immobilitzar alguns infants a les cadires utilitzant gomes elàstiques o bé enfonyant-los les samarretes al respatller, fer-los empassar els vòmits, dutxar-los amb la roba, llençar-lo gots d'aigua a la cara perquè no s'adormissin, cridar-los, insultar-los i, fins i tot, rebotir-los des de mig metre d'alçada. Fets que totes les imputades van negar però que el ministeri públic i l'acusació particular donen per provats.

Durant la celebració de la vista oral va apuntar-se la idea que aquesta situació hauria sorgit arrel d'un conflicte laboral entre les monitores denunciants i les denunciades que va sortir-se de mare quan els Mossos d'Esquadra van trucar a una de les auxiliars sol·licitant-li que denunciés els fets o, en cas contrari, totes les treballadores «estarien imputades» per maltractaments. Dues d'elles confessen que en cas de no rebre aquesta trucada haurien evitat reportar els fets a la policia. És més, malgrat les repulsives situacions descrites ningú hauria posat sobre avís els pares sinó que s'hauria informat la tècnic de recursos humans de l'Ajuntament qui, al seu torn, va ratificar el supòsit del conflicte laboral que estaria vinculat amb el funcionament de la llar i l'organització del personal. Tant és així que assegura com una de les denunciants va dir-li «Heu posat un llop a la comissió» en referència a Neus Pinsac, qui va ser ascendida a ajudant de direcció el mateix dia que es va interposar la denúncia.

Les mares de les criatures

Fins a vuit mares van declarar durant la vista oral i totes van reconèixer que mai van percebre marques en els seus fills que evidenciessin maltractaments. No obstant, tres d'elles van manifestar que després de Nadal haurien notat canvis de comportament i caràcter en els vailets que anaven des d'una aguda introversió fins a una agressivitat i violència desproporcionades, passant per malsons fins a incontinència urinària. Les tres van començar a relacionar aquests símptomes amb els fets denunciats després d'assabentar-se dels mateixos per la premsa. N'hi ha que han canviat els menuts de llar d'infants i recalquen haver notat una millora en l'actitud.

Les conclusions

Escoltades les versions i tots els testimonis el ministeri públic ha trobat acreditats els maltractaments i les vexacions i és per això que reclama al jutge una sentència condemnatòria per a les acusades. Ara bé, ha retret a les denunciants que no actuessin en veure els abusos que haurien presenciat i en part les ha responsabilitzat dels mateixos perquè la seva omissió hauria permès que això succeís.

L'acusació particular, exercida pel lletrat Carles Monguilod s'ha adherit a les tesis del fiscal al·legant que no existeix la possibilitat d'una conxorxa i troba inconsistent que tot respongui a una invenció fruit d'un conflicte laboral que tindria com a origen aconseguir el poder de la guarderia fagocitant-ne la direcció.

La defensa, a càrrec dels lletrats Manel Mir, Anna Tomàs, Benet Salellas i Antoni Quintana, han posat de manifest la manca de proves i la indeterminació per acreditar les faltes jutjades. Consideren que s'han relatat maltractaments de forma general sense atribuir-los concretament a ningú -excepte en alguns casos en que també s'ha incorregut en contradiccions- ni situar-los en el temps. Aspecte que, segons els advocats, ha impedit defensar els seus clients en no saber de què s'acusava exactament a cadascú.