«El preacord amb Ryanair és pagar més per menys, per tant és un mal negoci»

S'ha adormit venint a 110 per hora per l'autopista?

Si s'ha d'anar a 110 es va a 110. És una mesura que s'ha de valorar en relació a què vol aconseguir, i no la justifica l'estalvi que s'aconseguirà. Però en fi, l'hem hagut d'aplicar i miraré de complir-la.

On amaga les tisores gegants de retallar que sembla que porta sempre al damunt?

No les porto, no. Però sí que al departament dediquem moltes hores a fer ajustos pressupostaris per, quan tinguem aprovat el pressupost de 2011-que serà cap a l'estiu-, veure quines obres podem iniciar, segons les prioritats que els hàgim atorgat.

Els consellers i ministres del seu ram normalment sempre estan prometent infraestructures, Vostè no se sent estrany anunciant retallades?

Quan vaig entrar al govern ja sabia que ens tocaria viure uns temps difícils, que no serien moments de bufar i fer ampolles. Per la crisi que hi havia i, alhora, per la situació que intuïem de les finances de la Generalitat.

Com estaven aquestes finances?

Al final ha sigut pitjor del que imaginàvem, la situació financera. Per tant, sabíem que els dos factors ens obligarien a una política de molta austeritat. Ja en la primera compareixença que vaig fer, vaig anunciar que a diferència d'anteriors consellers, jo no podria anunciar cap gran projecte. I no per manca d'idees ni il·lusions. Així que el nostre esforç ha de ser sobretot trobar finançament perquè el que està en marxa pugui continuar.

Per quina raó tothom entén que en època difícil a casa seva ha d'estalviar, però no ho comprèn en l'administració?

Doncs jo demano a la gent que pensi que nosaltres estem fent el mateix que han hagut de fer ells a casa seva. En aquest temps la majoria de famílies del nostre país s'han hagut d'estrènyer el cinturó, i les empreses també. L'administració ha de fer igual, no podem continuar vivint com s'ha fet els darrers anys, ignorant que hi havia una crisi econòmica molt profunda que afectava les finances públiques.

I l'opció d'anar-nos endeutant, a veure què passa?

Ja s'ha arribat al límit, el Govern de l'Estat ens obliga a reduir el dèficit públic, del 3,9% fins a un 1,3%, i això significa que hem d'aplicar una política d'austeritat brutal. Si no ho fèiem, corríem el risc que la Generalitat fos intervinguda, i que l'autonomia quedés en situació molt precària. Alhora, és clar, ho hem de fer de manera que els ciutadans ho notin el menys possible pel que fa als serveis bàsics. Tot plegat és complicat. Perquè sanitat, educació i polítiques socials pateixin un retall mínim, el meu departament ha de retallar el 30%. És així i és el que toca fer.

Deia que mirarà de continuar el que està en marxa. No sembla que sigui el cas del preacord amb Ryanair...

Aquí hi ha diverses qüestions. Primer, estem negociant amb el govern espanyol perquè l'aeroport de Girona sigui de titularitat de la Generalitat. En segon lloc, no tot és Ryanair, estem treballant amb altres aerolínies perquè utilitzin Girona com a base, i espero poder comunicar-ho com un fet els propers mesos.

O sigui que ens podem començar a oblidar de Ryanair?

Nosaltres ens hi volem reunir, però Ryanair té una forma, dient-me "original", d'orientar les seves relacions amb l'administració pública. Bé, són com són. Tot i així la meva intenció és reunir-me amb ells aquest mes.

I si no?

Ryanair té un contracte en vigor que acaba el 31 de desembre de 2011, que l'obliga a una sèrie de compromisos que ha de complir. El que li demanem és que compleixi allò que està pactat.

Que de moment ni això. Però, i després del 31 de desembre?

Estem disposats a parlar del preacord, però de cap manera podem permetre és que segons vagi la conjuntura Ryanair vagi apujant el seu preu, com ens està fent. Espero arribar a un acord, sóc conscient de la importància vital que té per al país i per a les comarques de Girona.

Per arribar a un acord, Ryanair demanarà els diners preacordats.

Hem demanat al ministeri de Foment la seva col·laboració. Perquè la subvenció que paguem entre Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç, Ryanair l'utilitza en gran part per pagar les taxes aeroportuàries. I qui se'n beneficia és Aena, que després d'impostos va tenir l'any passat un benefici net d'11 milions d'euros. A vegades sembla que estiguem treballant de comercials d'Aena, que és qui se'n beneficia. I el conflicte és va generar en part per Aena.

En quin sentit?

La situació es va crear quan l'aeroport de Barcelona va obrir les portes a Ryanair. És aquest fet que fa que Ryanair es qüestioni els acords anteriors a Girona, Reus i Lleida, demanant millores. Per això demanem a Aena que contribueixi fent descomptes a les taxes. I crec que alguna cosa aconseguirem.

Si la situació hagués passat a Barcelona en lloc de passara Girona no vol dir que ràpidament s'haurien posat diners a sobre la taula?

No sigui mal pensat, això no és així. El primer acord amb Ryanair el va iniciar i el va tancar l'any 2002 el govern de Jordi Pujol, sabent que tots els intents que s'havien fet a Girona havien fracassat un rere l'altre. Ara, també haig de dir que el protocol d'intencions signat el desembre passat per l'anterior govern prometia una recursos que a la conselleria no tenim. Que em diguin aquelles persones que el van signar a quin calaix o partida pressupostària hi ha els diners per pagar el que van acordar.

És conscient el Govern que per no pagar 7,5 milions anuals -o 11,5, tant és- les comarques de Girona en poden perdre molts més?

Les comarques de Girona no hi perdran. La temporada turística serà molt bona. Ryanair ha de complir els seus compromisos i nosaltres com a govern tenim dret a poder negociar, el que no podem és estar durant mesos amb una pressió que fa la companyia que no té cap mena de lògica.

Per deixar-ho clar: acceptaria avui vostè el pagament de 7,5 milions anuals a Ryanair?

Depèn de les condicions, del que ens donin a canvi. Segons l'acord vigent -que recalco, han de complir-, Ryanair es compromet a dur a Girona 5 milions anuals de passatgers. El preacord puja la xifra final a pagar i, en canvi, baixa la xifra de passatgers a 4 milions de viatgers anuals. Hem de pagar més per menys, per tant és un mal negoci. Si entrem en aquest espiral, estem perduts. Si volen parlar del futur parlem-ne, però de moment que compleixin el contracte en lloc de negar-s'hi, de sortir amb amenaces, etc. Pero la situació la salvarem, eh?

Serveixen d'alguna cosa els manifestos de la societat gironina reclamant que se signi el contracte?

És clar que sí, per això hem creat una mesa amb tots els sectors econòmics i socials gironins per parlar del tema i avançar conjuntament. No sóc en absolut insensible al que manifesta la societat gironina. Sé que és bàsica la revifada econòmica, per això hem de treballar junts.

Ja que costa parlar amb Ryanair, imagini que Michael O'Leary (el seu president) llegeix aquesta entrevista. Digui-li alguna cosa.

Que el Govern de Catalunya és un govern seriós, que treballa pel territori, i que esperem correspondència per part de Ryanair

Ryanair a banda: com afectaran aquestes retallades que deia al desdoblament de l'Eix Transversal?

No l'afectarà gens. És una obra que té el finançament garantit. Quan l'obra s'acabi l'empresa que el fa el gestionarà durant 33 anys, fent el manteniment. Cada vegada que hi passi un cotxe pagarà un peatge, el que passa és que no el pagarà el ciutadà sinó la Generalitat. Per tant, començarem a pagar al moment que l'obra s'acabi. Durant 33 anys. Avui les obres avancen al ritme previst, els problemes que va haver-hi ja estan resolts. És molt important, perquè és una gran obra viària no radial, és a dir que no pasa per Barcelona.

En canvi, el que sembla inacable és la variant de La Bisbal.

Ja hi ha una proposta, però ho vull anar a veure sobre el terreny. Vull conèixer de primera má les crítiques que es plantegen i tenir un criteri propi. També és cert que en aquesta via s'hi reduirà considerablement el trànsit quan desdoblem Platja d'Aro-Palamós.

Desdoblament Banyoles-Beslú?

No hi ha termini d'execució, encara hem de posar data a l'agenda.

Tampoc no hi ha data per a la N-141, Salt, Bonmatí-Anglès, també anomenada de la vergonya?

Quan em parlen de carrereta de la vergonya haig de preguntar quina volen dir, perquè a Catalunya n'hi ha unes quantes (riu). Aquest projecte quedarà pendent de com es canalitzin els recursos que tinguem.

Les obres públiques i el medi ambient sovint xoquen. No és contradictori ajuntar ambdós temes al mateix departament?

Podria ser-ho...si un dels dos criteris prevalgués sobre l'altre. Però no serà el cas. Tinc molt clar que les infraestructures són primordials a Catalunya, bàsiques per al nostre futur, però també soc ambientalista militant. Per mi el tema de l'equilibri ambiental no és un tema menor sinó cabdal. Per tant, la variant mediambiental l'integrarem dins l'execució de les infraestructures. La part positiva és que no es repetirà el dels darrers anys, amb els departaments de Territori i de Medi Ambient girats d'esquena -cosa que penalitzava molts projectes- perquè ara les coses es discuteixen a la mateixa taula, buscant consens i entenent-nos.

Doncs de medi ambient parlarem: el Ter haurà de continuar alimentant l'àrea metropolitana tot i la dessaladora?

Això ho hem de resoldre. Sempre he pensat que en aquest país els que més raons tenen per protestar són els que menys protesten. Perquè qui està fent polítiques més solidàries a Catalunya en matèri d'aigua és la gent de la conca del Ter. Tots sabem quin és moltes vegades el cabal de la desembocadura del Ter. Això es resoldrà. I algunes infraestructures noves que ja tenim ens ho permetran. Els gironins han sigut en aquest tema molt solidaris, però la solidaritat té dos límits: les necessitats de les terres gironins quant a aigua i la garantia de cabals ecològics al Ter. O sigui, que sigui un riu viu en tots els seus trams.

L'actualitat ens ha de fer repensar alguna cosa sobre l'energia nuclear?

No crec que sigui un debat a realitzar en calent. Ara bé, continuo pensant que els seus beneficis són superiors als seus riscos. D'entrada, a Catalunya no tenim alternativa a l'energia nuclear. A més, per mi la prioritat és tenir una producció energètica baixa en carboni, perquè el gran enemic mediambiental de la humanitat és avui l'emissió de CO2 i el canvi climàtic. O sigui que no hi ha alternativa a mantenir la producció nuclear.

Aquest dia l'alcaldessa es queixava de no tenir cap notícia del futur del tren convencional a Girona, ni de l'estació provisional, ni del TAV. N'hi pot donar notícia?

Alguns temes no ens corresponen al govern de la Generalitat, però evidentment vetllem pel seu compliment. De fet, ens reunim mensualment a Madrid amb Adif. I qualsevol questió que l'ajuntamet de Girona ens faci arribar, la remetrem a aquesta mesa.

Sí que és cosa seva els trens regionals i de rodalies.

La planificació ens correspondria a nosaltres, però la realitat és una altra cosa...

L'hi deia perquè des d'abans del tripartit que tothom està d'acord que cal millorar les comunicacions fèrries Girona-Barcelona, però ningú no fa res.

M'ho diu el director general de Transports, Ricard Font, que és gironí i es queixa que el darrer tren surt poc després de les 9 del vespre. Aquest és un dels temes que amb aquesta competència espiritual sobre els trens regionals hem de poder resoldre. No pot ser, espero presentar aviat una proposta en aquest sentit. La competència la tenim des de l'1 de gener, i estem treballant per millorar les freqüències i la fiabilitat de la xarxa.

Perdoni si sóc demagògic: no seria millor destinar recursos a temes com aquests que al corredor mediterrani?

Bé, nosaltres al corredor no hi posem ni un euro. El que pretenem és que la UE el declari prioritari, perquè per l'economia catalana serà fonamental. També pels ports catalans, incloent els gironins.

Aquesta darrera visita del ministre Blanco serà alguna cosa més que paraules?

Em va sonar molt bé la música, però haig de manifestar el meu escepticisme. Perquè és un canvi molt radical amb el que estàvem acostumats a escoltar en governs tant del PSOE com del PP. El corredor mediterrani seria la primera gran infrastructura que no passaria per Madrid. Però no és casual, no es deu a que el ministre Blanco hagi del cavall com Sant Pau, sinó que la pròpia Europa li dóna molta importància. I també hi deu tenir a veure que Catalunya ha sabut vincular a Europa el seu desenvolupament i que valencians i murcians saben que més fàcil arribar a Europa per Catalunya que per Madrid i han pressionat. Tot això influeix, però em preocupa l'ambivalència del govern espanyol, que defensa el corredor del mediterrani però no renuncia al corredor central, més ideològic que de base econòmica. I la UE no els aprovarà tots dos.

L'eix transversal Ferroviari queda definitivament arxivat?

No, el dibuix està fet i el construirem... el dia que poguem. No forma part de les propostes d'obres immediates de la conselleria, abans n'hi ha moltes altres per executar.

Amb aquests mesos de conseller ha pogut comprovar si té raó Jordi Pujol quan diu que "Espanya va a fotre'ns"?

Jo sóc dels catalñans que més enllà de conjuntures anteriors, entenc que a partir de la sentència del TC sobre l'Estatut s'obre una nova etapa. Confiava que podríem conseguir un país que fos respectat per Espanya, i en canvi aquesta idea d'un estat confederal Espanya no se la creu, per tant hem d'explorar noves vies.

Seria bo, marxar d'Espanya?

Si seria un bon negoci? Aquest no és el plantejament que es fa l'actual govern.Nosaltres no posem portes al dret a decidir, els ciutadans de Catalunya han de poder decidir quin és el seu futur. Però la nostra aposta passa pel pacte fiscal i per una interpretació generosa del marc constitucional. O sigui, contrària a la que s'està donant en aquests moments. Si no tornem a una via d'entesa, serà el poble de Catalunya qui haurà de decidir el seu futur.