L'absolució d'un acusat és l'equivalent a dir que és innocent dels fets que se li imputen. Així és en el cas de la veritat processal, que no té perquè coincidir amb el que podríem dir-ne veritat real. La veritat processal diu que un exguàrdia Civil, i dues persones més, són innocents de càrrecs relacionats amb el proxenetisme i la prostitució envers unes noies que deien estar retingudes en bordells gironins. Durant el procés es va poder escoltar com l'expolicia les amenaçava per telèfon: els trencaria el cap si no feien més clients. La veritat processal titlla d'innocent una dona de Figueres enxampada a Barajas amb quatre quilos de cocaïna. La veritat processal es decanta del costat dels cinc responsables d'un carregament de 600 quilos d'haixix comissat a Ullastret.

En les tres sentències, dictades entre desembre i març, l'Audiència de Girona ha considerat que no es podia condemnar els acusats en funció dels sumaris redactats pels jutjats d'instrucció perquè incloïen actuacions irregulars. En els tres casos, les proves s'havien aconseguit mitjançant la intervenció de telèfons, un recurs que els jutges autoritzen a petició dels policies però de manera molt condicionada, ja que suposa vulnerar el dret al secret en les comunicacions. Però, també en els tres casos, l'Audiència ha sentenciat que les escoltes no estaven justificades. En el cas dels presumptes proxenetes, perquè les fonts que van advertir de l'existència del delicte no són clares. En el cas de la presumpta traficant figuerenca, perquè la demanda d'intervenció es fonamentava en suspicàcies. En el cas dels presumptes traficants d'Ullastret, perquè la interlocutòria que autoritza les escoltes no està prou justificada. Les sentències de l'Audiència, en resum, rectifiquen les actuacions empreses pels jutges instructors fins al punt de rebatre-les totalment.

"És cert que caldria fer una crida als jutges instructors perquè els oficis d'intervenció telefònica es facin bé, perquè les declaracions es prenguin correctament; perquè no es pugui decretar la nul·litat de la tasca instructora. Mai es podran evitar, però, les diferències de criteri i en tot cas és una mostra evident que les garanties processals funcionen", considera el president de l'Audiència de Girona Fernando Lacaba. La majoria de les nul·litats, convé el magistrat, es deriven d'escoltes telefòniques. "Moltes vegades els oficis són curts i estereotipats, i a vegades es demana una intervenció no per la constatació d'un delicte, sinó per a veure què escoltem. La policia hauria de demanar-ho molt justificadament perquè comporta sacrificar un dret fonamental", alerta Lacaba. Altres casos susceptibles de culminar en nul·litat, enumera el president de l'Audiència, són l'absència de preconstitució de prova en cas de processaments d'estrangers o, més rarament, la testificació d'un imputat com si aquest fos testimoni, és a dir, sota l'obligació de respondre i dir la veritat -aquesta regla no afecta els imputats-, i sense advocat.

Els penalistes, contents

El clam dels advocats penalistes davant aquestes sentències garantistes és unànime: són l'aval del bon funcionament de l'estat de dret malgrat que, als que no són versats en dret, els pugui sobtar que es declari innocent algú sense entrar a considerar si ha comès o no els fets que se li atribueixen. "L'Audiència de Girona va ser pionera en aquest tipus de sentències i fa uns vint anys vaig prendre part en un dels primers processos, cosa que em va alegrar molt. Als ciutadans sorpresos per aquestes absolucions els diria que se'n poden anar a dormir tranquils, que en un estat policial els podrien condemnar amb proves nul·les, però no en un estat de dret", explica el penalista Carles Monguilod. L'advocat Manel Mir proposa la reflexió sobre què és més important, "si la seguretat del respecte als drets o la seguretat respecte als fets". "El valor dels drets fonamentals està per sobre de tot i la supressió d'un d'ells com ara el secret en les comunicacions s'ha de fer amb el màxim de garanties. Encara que resulti estrany, a la llarga tots en sortim guanyant", assegura el veterà lletrat. Gràficament ho il·lustra l'advocat Antoni Quera, que adverteix que "el terror que pot causar un Estat és molt més dur que la sensació d'inseguretat ciutadana que poden causar aquestes sentències: les garanties i les formes serveixen tan sols per arribar a la veritat processal, però sense elles podríem obtenir tan sols mentides ben subjectades, no necessàriament una veritat".

El recurs dels fiscals

Els fiscals, però, no acostumen a plegar-se de braços davant els defectes de forma. Així ho van demostrar en el cas d'un comís de 36.000 pastilles d'èxtasi el 2007. Després d'un periple judicial de tres anys que va incloure l'absolució per nul·litat -els acusats tenien els telèfons punxats però per intentar esclarir un altre delicte-, el Tribunal Suprem va resoldre a favor del ministeri públic i va obligar a celebrar el judici de nou incloent-hi la prova refusada. El resultat van ser condemnes de 10 anys de presó.