Els adolescents defensen el dret a expressar la personalitat i la diversitat a través de la roba

PILI TURON Els adolescents defensen la llibertat de decidir a l'hora de vestir com una forma d'expressar la seva personalitat i mostrar la diversitat ideològica i social, tal com succeeix a fora de les aules. En uns debats promoguts per un centre gironí del Departament de Benestar Social i Família, els joves també van deixar clar que aquesta llibertat no justifica l'atac als altres. La seva reflexió els va portar a afirmar que gestionar aquests processos formen part de la funció educativa dels centres i que, per tant, no donen suport a l'ús de l'uniforme escolar.

El Centre de Documentació de Serveis Socials Dixit ha elaborat un document sobre els límits en les formes de vestir als instituts que no incloïa cap apartat específic sobre l'uniforme escolar -tot i opinar al respecte-, però els seus autors han decidit afegir-lo en vistes que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha tornat a posar el tema d'actualitat. El nou capítol es titula amb una pregunta que vol ser un punt de partida per a la discussió:  .

Dixit, un servei del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, ha reunit dos grups d'adolescents d'entre 14 i 17 anys per demanar-los l'opinió sobre les formes de vestir als centres educatius. Aquestes sessions de treball -la primera el 3 de març i la segona dijous passat- han complementat un projecte que va començar l'any passat recollint l'opinió de professionals de l'educació, entre els quals hi havia la mateixa consellera. L'encarregat de dirigir les trobades ha estat el pedagog i professor de la UdG, Joan Canimas; també coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

La ideologia a la samarreta

En la primera sessió van participar estudiants de batxillerat de l'institut Jaume Vicens Vives (Girona), mentre que l'última va comptar amb un espectre d'alumnes més variat. L'últim dijous, es van asseure al voltant de la mateixa taula estudiants de tercer i quart d'ESO del Montilivi (Girona), una noia de segon de batxillerat del Narcís Monturiol (Figueres) autora d'un treball de recerca sobre les formes de vestir -«La imatge personal a través dels símbols en els centres de secundària», que Dixit publicarà- i 5 alumnes d'una Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) de l'institut de Vidreres.

Joan Canimas els va plantejar el tema dels símbols polítics o ideològics a la roba -amb lemes a les samarretes, per exemple-, recollint un debat sorgit durant la trobada amb el grup del Vives i que va concloure que la llibertat d'expressió no ha de comportar un atac als altres. El pedagog va destacar el fet que, sense conèixer aquest resultat, el segon grup de joves va arribar a la mateixa conclusió.

La sessió va continuar, al llarg d'una hora i mitja més, centrada en la possibilitat de recuperar l'uniforme escolar plantejada per Irene Rigau. Tots es van mostrar contra la uniformització desmuntant un dels arguments principals de la consellera: la igualació social; tots excepte un noi que havia passat de l'escola privada a la pública que no va hi donar massa importància perquè, d'acord amb la seva experiència, els joves se les enginyen per personalitzar els uniformes i distingir-se. Els estudiants van defensar que les diferències socials se saben igualment, amb uniforme o sense, i que, precisament, al món hi ha diferències que no volen ocultar; «com reclamant el dret a aprendre no ho volen amagar sinó canviar-ho», va apuntar Canimas.

Per tal d'incitar els joves a la reflexió i al debat, Joan Canimas va adoptar el paper «d'advocat del diable» qüestionant els seus arguments. La seva resposta va ser assegurar que la forma de vestir els identifica perquè pertany a la seva personalitat i van replicar la consideració que potser estan condicionats pel mercat dient que, potser sí, però poden escollir.

De les diferents argumentacions, el director de la trobada va destacar la d'una noia qui explicava que «ens estem construint la personalitat, començo a ser com jo vull i no com els meus pares volen». Així com també la d'un seu company manifestant que si algú menysprea un altre per la seva manera de vestir «el mestre li ha d'ensenyar que no es pot fer». Una altra idea repetida va ser que un s'ha de «fotre una mica» davant la possibilitat de ferir els altres.

El pedagog ho va resumir dient que la reunió es va convertir en «un debat sobre la funció educativa de l'escola», en el qual es va plantejar que la implantació de l'uniforme «potser milloraria el rendiment de les matemàtiques però no aprendrien a ser bons ciutadans».

A més d'incorporar un nou capítol sobre l'uniforme, el document sobre les formes de vestir als instituts també recollirà els arguments dels joves, que «són absolutament raonables i hi estic d'acord» -va afirmar Canimas. Des del seu punt de vista, «és un bon argument per aprendre a pensar sobre ser un bon ciutadà, per debatre i discutir, per parlar d'ètica, de respecte als altres, de tolerància» i fer-ho «a través de coses que per a ells són molt importants». Un cop tancat el projecte participatiu, l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social voldria editar el material perquè serveixi de guia als centres educatius i fer-lo accessible als centres.