Evitant la suspensió de la vista oral per la manca d'alguns testimonis la titular del Jutjat Penal número 3 de Girona va permetre ahir que l'excap de la secció de Mines a Girona, José Manuel Fernández Pérez, pogués donar una explicació exculpatòria del delicte de prevaricació que la Generalitat i la Fiscalia li atribueixen en relació amb una activitat d'extracció d'àrids que hauria autoritzat a l'empresa Melcatrans SL a la pedrera de Mont Perdut, ubicada a Vilajuïga. en una zona del parc natural del Cap de Creus. El ministeri públic i la Generalitat sol·liciten que se l'inhabiliti durant 9 anys.

L'exposició de l'imputat s'encaminava a traslluir com mai hauria donat permís a l'empresa per excedir els 20.000 metres quadrats que havia permès explotar el 1995, tres anys abans que es declarés l'Espai Natural Protegit del Cap de Creus. En aquest sentit, va recalcar com, advertint l'any 2003 que les coordenades de la pedrera superaven en 1,7 hectàrees els límits autoritzats -1,2 dels quals s'endinsaven al parc natural-, va ordenar la paralització de l'activitat per, posteriorment el 9 de febrer de 2004, dictar una resolució que esmenava les errades i incoporava les esmentades hectàrees dins els límits atorgats a la pedrera. Això no implicava una ampliació de l'activitat extractiva, sinó que significava el "reconeixement d'una situació de fet" -l'explotació d'àrids no autoritzada més enllà dels límits permesos l'any 1995- i obligava a la restauració de la realitat alterada. És a dir, no es tractava d'un nou permís sinó d'una obligació addicional.

És a raó d'aquesta resolució que l'excap de Mines ha estat imputat doncs, l'any 2002, el Govern tripartit va emetre un decret segons el qual l'enginyer s'hauria extralimitat en les seves funcions a l'emetre la resolució de 2004 que permetia la represa dels treballs. No obstant, com ha demostrat l'advocat de la defensa, Manel Mir, el TSJC va anul·lar l'edicte de manera que tècnicament "no ha existit mai".

El ball de coordenades que va acabar amb la superació dels límits autoritzats per part de Melcatrans s'ha d'atribuir, en paraules de l'imputat, a un error en la trasposició de les fites al mapa cartogràfic. I és que l'any 1995, l'empresa va situar els mollons en el perímetre extractiu segons els seus propis criteris i va enviar les coordenades a la secció de Mines, que no les va comprovar per manca de mitjans tot i reenviar-les al Departament de Medi Ambient. Aquest organisme va emetre un informe favorable que va donar peu a la resolució inicial de 1995.