El Govern creu que és hora de replantejar i actualitzar l'estratègia contra el mosquit tigre, un insecte que es va detectar per primer cop a Catalunya l'any 2004 i que, des de llavors, no ha parat d'estendre's. A hores d'ara, i d'acord amb un informe d'experts, el mosquit tigre s'ha implantat en nombrosos municipis de Girona, Tarragona i Barcelona, que és on es va introduir primer.
El mosquit tigre ja ha colonitzat el 17,9% dels municipis catalans, després que s'hagi detectat la seva presència a 170 de les seves 947 localitats, cosa que representa una dispersió exponencial des que se'n van detectar els primers exem?plars el 2004.
Les dades, recollides en el document que marca l'estratègia per a la prevenció i el control d'aquesta espècie a Catalunya, elaborat per una comissió interinstitucional de la qual formen part les Conselleries de Salut i d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat, especifica que l'insecte ja és a 16 comarques, la majoria d'elles a la província de Barcelona. Tot i això, el mosquit tigre s'ha expandit també a municipis de la costa de Girona i Tarragona, llocs que concentren una més elevada proporció de mesos amb temperatures mínimes per sobre dels 10 graus centígrads -el mínim que necessita aquesta espècie per completar el seu cicle reproductiu.
El 2010, el mosquit tigre va arribar a 170 municipis, abans de la campanya anual que va de maig a setembre, quan hi ha la màxima expansió de l'insecte -que completa el seu cicle vital en 10 dies.
L'estratègia del Govern assenyala que cal "replantejar i actualitzar" les accions desenvolupades fins ara, amb l'objectiu de minimitzar la densitat i la dispersió del mosquit, les molèsties que produeix i millorar la prevenció que actuï com un vector de transmissió de malalties. De fet, el document de la Generalitat recorda la possibilitat que el mosquit transmeti malalties produïdes per virus com el Chikunguña i el dengue, si bé recorda que l'esmentada probabilitat és "actualment baixa" i cada cop és més gran el coneixement d'aquesta problemàtica.
Per frenar la proliferació de l'insecte, el més efectiu és evitar la posada d'ous i el creixement de les larves aquàtiques, cosa que només s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie.
El mosquit tigre (Aedes albopictus) té una autonomia de vol de 400 metres, però no sol passar dels 150, de manera que allò habitual és trobar-los a prop del seu punt de cria -si bé s'ha demostrat que alguns exemplars s'han traslladat adherits als vehicles particulars.
