Els excepcionals jardins de més de 33.000 metres quadrats del Castell de Peralada es podran visitar per primera vegada a partir de l'1 de juny, quan es convertiran en un exemple únic de parc de les seves característiques a Catalunya, tenint en compte el seu estat de conservació i la seva antiguitat. Va ser ideat per François Duvillers l'any 1877 per encàrrec dels germans Rocabertí, que segons la bibliotecària del centre, Inés Padrosa, van centrar gran part de les seves activitats en aquest projecte. Ara, a banda de l'obertura de l'espai, es podrà visitar una exposició instal·lada a la biblioteca del castell que permet al visitant conèixer els detalls d'aquesta extraordinària obra de la jardineria. Entre el material que s'hi pot trobar, hi ha plànols originals, l'epistolari de la família, revistes d'experts en matèries com ara l'horticultura, o un rebut de 800 francs per a l'adquisició de material per als jardins.

La documentació ha permès conèixer quines espècies hi havia plantades a l'època i treballar en el manteniment i recuperació dels espais que s'havien perdut amb el pas del temps. D'aquesta manera i a partir d'ara, la família Mateu-Suqué, actual propietària de l'espai, ha decidit obrir-los al visitant des d'aquest mes de juny i fins a final d'octubre. Romandrà tancat, en canvi, de l'1 de novembre al 31 de març. Costarà 5,50 euros -per als grups reduïts i altres tarifes costarà 4 euros, igual que el museu-. Es farà durant un any com a prova pilot però amb l'objectiu de fer-ho permanent si té una bona acollida. De juliol a agost es faran dues visites d'una hora a les onze i a les set i, la resta del temps, a les onze i a dos quarts de sis de la tarda. També es plantegen dur a terme visites concertades fora de la temporada d'obertura.

El jardí, que té una extensió de més de 33.000 metres quadrats, és el més antic que es conserva a la demarcació de Girona, amb l'excepció del Parc de la Devesa, que és anterior però que es va concebre originàriament per fer-hi les parades militars en l'època napoleònica, segons explica el director del Museu del Castell, Jaume Barrachina.Precisament, Barrachina va voler insistir que la idea que tenim de jardí és molt diferent del concepte que se'n tenia al segle XIX. I és que era una cosa "raríssima" per a l'època i donava un estatus social i de nivell de vida molt important als comtes.

Els seus propietaris eren Antoni de Rocabertí, comte de Peralada, i el seu germà Tomàs de Rocabertí, comte de Savallà, dos solters molt ben situats que ara fa uns 140 anys es van instal·lar al castell després de la mort del seu pare. Durant la seva restauració, van decidir convertir-lo en una mena de chateau francès, digne del seu llinatge, i amb un jardí ideat per un dels dissenyadors d'aquests espais més reputats del moment i resident a París, François Duvillers. La seva edat avançada, va morir quatre anys més tard de rebre l'encàrrec, va impedir que el dissenyador veiés en persona el castell però la comunicació que van mantenir va ser constant, tal com s'ha descobert a l'Arxiu del Regne de Mallorca, on es custodia part de l'epistolari. Fins ara aquests documents formaven part d'una col·lecció privada i no es podien consultar però des de fa poc han passat a mans del govern i s'ha pogut començar la investigació.

La bibliotecària del castell, Inés Padrosa, s'ha encarregat d'aquesta recerca i assegura que tot just això és "el començament". L'interès que els germans Rocabertí tenien per documentar el projecte del jardí, ha permès trobar peces totalment insòlites, com és per exemple una factura de l'encàrrec fet a Duviller per un valor de 800 francs de l'any 1877.

En els seus orígens, els jardins tenien un total de 63 zones diferenciades, si bé no totes es van executar, com és el laberint. Entre les peculiaritats del disseny destaca un hivernacle dotat de calefacció, l'únic espai que en tenia en tot el castell i en tota la població de l'època, o un enginyós recorregut de mines i canalitzacions d'aigua que s'ha preservat amb algunes modificacions. Gràcies als àlbums de vegetació que s'han conservat, a dia d'avui es té coneixement dels arbres i plantes que originàriament s'hi van plantar -fins a 158 varietats de plantes, fruiters i arbres ornamentals.