La platja de Santa Cristina, de Lloret de Mar, ha recuperat la bandera blava que havia perdut; mentre que Sant Antoni de Calonge ha obtingut una distinció temàtica en matèria d'accessibilitat i La Marina de Palamós un guardó d'educació ambiental. Pel que fa als ports, aquest any el de Platja d'Aro també ha obtingut la seva bandera blava
El proper estiu, a la Costa Brava onejaran 36 banderes blaves, 2 més que el 2010, 28 de les quals en platges -hi optaven 29- i 8 en ports esportius pertanyents a un total de 13 municipis. Així doncs, Girona ha aconseguit dues distincions més que l'any passat, una per a una platja i una per a un port esportiu.
Les banderes blaves són un reconeixement concedit per un jurat internacional format, entre altres, per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. Pel que fa a la costa gironina, el jurat també ha destacat el camí de ronda de Torre Valentina, de Calonge, com a camí litoral educatiu.
La resta de la costa catalana
Un total de 86 platges catalanes amb una extensió total de 83,42 quilòmetres, lluiran la bandera blava aquest estiu. A més de les 28 de Girona, també hi ha 37 platges a la demarcació de Tarragona i 21 a la de Barcelona. Enguany, Catalunya aconsegueix una bandera blava més que el 2010 i se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià. Pel que fa als ports esportius catalans, 22 d'aquestes instal·lacions també reben la distinció de bandera blava, tres més que l'estiu passat.
Dins el llistat de guardonades han entrat dues noves platges: les de Can Camins, del Prat del Llobregat, i la de Gavà de Mar. També l'ha recuperat després d'haver-la perdut la platja Capellans, de Salou, i la de Santa Cristina de Lloret.
En la presentació de les banderes blaves del 2011, el president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, va destacar que a Catalunya la situació és "molt estable" gràcies, en part, a la tasca de l'Agència Catalana de l'Aigua i a la Generalitat, que revisa les candidatures per veure si els falten dades; de manera que els candidats que s'hi presenten saben que reuneixen els requisits.
