Contra tot pronòstic, Millor, el partit que lidera Marc Fuertes, ha passat d'estar sense representació a l'Ajuntament de Lloret de Mar -ja que el 2007 es va presentar però no va obtenir prou vots- a convertir-se en la segona força. I tot en només quatre anys. Ara bé, al llarg d'aquest mandat, i al contrari del que ha succeït amb altres formacions polítiques, l'absència de regidors no ha significat una invisibilitat per al partit, ja que les contundents accions del propi Fuertes han estat l'ariet amb el qual han intentat demolir l'hegemonia de CiU. Els convergents van obtenir la majoria absoluta en les anteriors eleccions i ara en canvi han perdut quatre regidors, passant d'11 a 7 i tenint tan sols un edil més que el Millor. Així doncs, l'aparell propagandístic del Millor ha demostrat ser efectiu.

L'encabritament de Fuertes amb els convergents es remunta a l'adjudicació del servei de carrilet turístic, que va acabar enfrontant-lo amb l'excalcalde Xavier Crespo i els seus parents i alhora aspirants a la llicència del servei amb l'empresa Transports Pujol. I és que el líder del grup és també el propietari de l'empresa Carrliets de Catalunya, que explotava aquest servei al municipi fins el 2008 i va veure's impossibilitat a renovar la llicència després que TSJC considerés que Transports Pujol havia d'haver guanyat el concurs. Això va provocar una important pugna a tres bandes entre les dues empreses i l'Ajuntament que va culminar amb la supressió del trenet i el pagament de 229.000 euros de les arques municipals a l'empresa Transports Pujol, que es va veure privada d'usar el carrilet.

Afectat el seu negoci amb l'entrada en joc de Transports Pujol, el líder del Millor es va proposar desentrellar tots els suposats vincles familiars i mercantils de l'equip de govern amb l'ajuda d'un butlletí anomenat Lloret Opina, que havia de convertir-se en la draga encarregada de fer surar totes les irregularitats. El pamflet va tenir un efecte bumerang, tot provocant que Fuertes es veiés immers en diversos pleits i querelles interposades per alguns membres de l'equip de govern que es van sentir ofesos.

L'exalcalde Xavier Crespo va presentar una querella al Jutjats de Blanes contra Fuertes perquè hauria publicat "injúries i calúmnies greus i acusacions de prevaricació, malversació de cabdals públics, tràfic d'influències" contra la seva persona, en un atac que també s'hauria centrat en la seva persona afectant també la imatge del consistori.

L'exregidor del PP, Juan Abaurrea, també hauria fet el mateix després que el líder del Millor l'acusés d'intentar afavorir la societat Transports Pujol perquè li comprava els uniformes a la seva empresa.

Fuertes tampoc va estar-se de presentar querelles i denunciar més suposades irregularitats, començant per la ràdio municipal, que va denunciar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya perquè no li van permetre llegir una nota de premsa que criticava la pujada de l'IBI aprovada pel govern l'any 2007 tot i haver satisfet el preu de l'anunci. També va interposar un contenciós contra la requalificació d'uns solars de la família de l'exregidor d'Urbanisme, Josep Valls, en la que s'atorgava un sostre edificable de 7.907 metres quadrats i s'hi projectaven 88 habitatges.

L'exregidora de serveis a la persona, Laura Bertran, tampoc va ser aliena a l'espiell de Fuertes, qui va denunciar-la al jutjats de Blanes perquè investigués si garantir al seu germà un paper a la sèrie televisiva La Ratjada -rodada a Lloret- era constitutiu d'utilitzar informació privilegiada per la funció del seu càrrec.

Tot i això, no totes les denúncies han estat als jutjats, sinó que algunes també s'han fet de forma pública, al mig del carrer. El passat octubre, el propi Fuertes va pujar a dalt d'una grua per protestar contra els canvis del passeig marítim, on, davant d'un auditori d'unes 150 persones, va fer un repàs a tots els "nyaps" que, segons ell, s'havien produït al passeig.

Però a banda d'aquest sistema de denúncies constants, el Millor també s'ha dotat d'un programa electoral, si més no, ambiciós. Entre les seves promeses destaca la contractació de 30 agents més de policia i 25 nous agents de seguretat; la creació d'un "xec nadó" municipal de 800 euros per a cada nou infant amb pares empadronats al municipi; la subvenció dels llibres escolars; la promoció de cent pisos de lloguer per 200 euros mensuals i la reducció de l'Impost de Béns Immobles (IBI), entre altres. I no tot són propostes amables: el Millor també plateja "mà dura" i "tolerància zero" amb qüestions com "els aldarulls, les baralles, les drogues i la prostitució als carrers". Durant campanya, Fuertes i el seu equip han repetit en diverses ocasions que Lloret deixarà de ser "la ciutat sense llei", i tampoc s'han cansat de dir que a Lloret s'ha instaurat "la por" amb l'actual govern de CiU, tot indicant que els actuals governants "no permeten les crítiques ni el joc polític".

Aquest sistema de denúncia de presumptes irregularitats del fins ara equip de govern, juntament amb l'important contractació publicitària, han ajudat a catapultar el Millor cap a la segona força política del municipi i, fins i tot, podria arribar a encastellar Marc Fuertes al seient de l'alcaldia de la vila si aconsegueix el suport del PSC.