En aquesta ocasió no ha necessitat grimpar l'escala d'un helicòpter per sortir de la presó com va fer a Bèlgica l'abril de 2007 sinó que els propis funcionaris del penal li han obert diligentment les portes de sortida en rebre la resolució judicial. Erik David Constant Ferdinand, jutjat a l'Audiència de Girona la setmana passada per un delicte de tinença de material explosiu, receptació, tinença il·lícita d'armes i falsedat en document públic, oficial o mercantil ha quedat en llibertat provisional a l'espera de la sentència. Una mesura fàcilment interpretable com una imminent absolució si es té en compte que durant la vista oral el Palau de Justícia va quedar blindat per més d'una vintena d'agents de Mossos d'Esquadra i el processat va estar constantment vigilat per agents del Grup Especial d'Intervenció (GEI) de la policia autònomica per l'alt risc de fuga que presentava.

Si l'exculpació és ferma Erik David Constant Ferdinand es convertirà en un ciutadà lliure i sense causes pendents amb la justícia ni a Espanya ni a la resta d'Europa ja que la interlocutòria de llibertat està fonamentada en el fet que ni el Deganat de l'Audiència Nacional ni el Sistema d'Informació de Schengen han indicat que estigués reclamat per altres autoritats judicials ?estran?geres. El seu advocat defensor, Carles Monguilod, ha indicat que en cas de sentència absolutòria estudiarà demanar responsabilitats a l'administració de Justícia per haver empresonat provisionalment el seu patrocinat durant 15 mesos.

Curiosament, aquesta situació alimenta la declaració de descàrrec que va realitzar el processat durant l'acta de vista oral en la qual va confessar haver-se fugat de la Guàrdia Civil saltant emmanillat per una finestra del Mas Xacó, a Maià de Montcal, perquè temia pel seu futur en veure's acusat d'uns delictes que assegurava res tenien a veure amb ell.

L'evolució del judici va esdevenir per a Constant Ferdinand un camí de vellut, en especial quan el seu advocat va advertir el tribunal que no se'l podia jutjar pel delicte de falsedat documental perquè quedarien vulnerats els seus drets després que l'Estat belga hagués concedit l'extradició de l'encausat perquè fos jutjat exclusivament pels delictes de tinença de material explosiu, receptació i tinença il·lícita d'armes. I és que aquesta situació va desarmar el ministeri fiscal -que demanava 14 anys de presó per a l'acusat- ja que la principal prova incriminatòria de què disposava se circumscrivia, precisament, al delicte impugnat per Monguilod i que tenia a veure amb la modificació del número de bastidor i una matrícula d'una motocicleta de gran cilindrada robada que el processat hauria fet coincidir amb les dades d'un altre vehicle adquirit per ell mateix a França.

El testimoni dels agents de la Guàrdia Civil reconeixent que els vehicles de luxe robats que hi havia al mas no tenien les empremptes de l'encausat ni tampoc s'havien buscat restes del seu ADN a la jaqueta on es va trobar el revòlver il·legal -que Constant Ferdinand no va reconèixer com a propi- no van fer més que apuntalar el relat exculpatori expressat per l'acusat durant la seva declaració.

Així mateix, Monguilod va explicar al tribunal que, independentment que el seu patrocinat hagués indicat desconèixer l'existència d'una bossa amb material explosiu al mas, no era res més que material pirotècnic, reconegut com a tal en el Reial Decret 230/1998 de 16 de febrer.

El ministeri fiscal va considerar que Erik David Constant Ferdinand tenia al seu abast el revòlver, els explosius i els vehicles robats, talment els seus companys -Jean Jacques Claude Manche i Jacques Françoise Christian Pelanatti- detinguts i condemnats en base als mateixos delictes que l'acusació pública imputa a l'encausat però Monguilod va recordar que l'any 2005, quan aquests van ser processats, no pesava cap acusació sobre el seu client.