"Com a departament ens toca caminar amb una motxilla carregada de pedres a l'esquena". D'aquesta manera tant gràfica va definir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, l'estat de les finances de la conselleria que dirigeix i que el 2011 comptarà amb un pressupost de 1.389,5 milions d'euros, un 31% inferior que el de l'any anterior. Uns números, a més, condicionats pels 560,2 milions, un 40% del total, que s'hauran de pagar per obres impulsades pel tripartit fent ús de diverses fórmules "d'enginyeria financera" com ara el mètode alemany o el peatge a l'ombra. Un mètode que és el que s'està impulsant per desdoblar la C-31 entre Palamós i Banyoles. Aquesta obra és la que s'emporta una partida major -15,2 milions- per aquest 2011 a Girona. Aquest escenari de "constrenyiment" obligarà a prioritzar la despesa i afectarà obres com, per exemple, la línia 9 de Barcelona.

Pel que fa al pressupost del departament consolidat, és a dir, aquell que recull les partides de les diferents entitats adscrites, és de poc més de 4.000 milions d'euros, un 20% menys que el 2010. Això situa la conselleria de Territori i Sostenibilitat com la quarta amb més dotació econòmica i com la primera pel que fa a la inversió amb 2.200 milions d'euros, el 56% del total de la Generalitat. D'aquesta xifra, el 47% es destina al transport públic, la principal prioritat del Departament.

Malgrat reconèixer que el pagament diferit de l'obra pública és una fórmula que en el seu moment ja van utilitzar anteriors governs de CIU, Recoder va lamentar que l'abús en la seva utilització durant el període 2003-2010 obligarà a pagar anualment obres, en molts casos ja inaugurades, fins l'any 2040 tenint en compte que el 93,7% del cost de les inversions de carreteres amb finançament diferit està pendent de pagament.

En aquest sentit, Recoder va recordar que la Unió Europea situa en el 10% el límit pel que fa al pagament diferit d'obra pública, una xifra que a Catalunya se situava en el 36%, però que els números del pressupost per al 2011 han elevat fins el 40%. Un sistema de pagament, a més, que representa, en el cas de Catalunya, un sobrecost mitjà de gairebé el 200%.