el país i la seva gent

Allò que succeiria si vostè i jo ´acampéssiM´ al carrer Maragall

 
Allò que succeiria si vostè i jo ´acampéssiM´ al carrer Maragall
Allò que succeiria si vostè i jo ´acampéssiM´ al carrer Maragall  

L'articulista reflexiona sobre el moviment de les acampades que ha sorgit des de la plaça del Sol i defensa l'actuació policial dels Mossos d'Esquadra: "Anem molt malament quan es qüestiona la policia"

JOSEP LÓPEZ DE LERMA o m'agradà gens que als voltants del 22-M sortissin com a bolets els anomenats "indignats" i muntessin en espai públic, Plaça del Sol o Plaça de Catalunya, uns campaments per a passar-hi allí uns quants dies. Les seves rèpliques en distintes ciutats espanyoles, entre d'altres la de Girona, ¡faltaria més!, em va fer dir que no em veia capaç de desxifrar aquella pretesa espontaneïtat. Vaig llegir i vaig escoltar bestieses interpretatives de tota mena al costat de seriosos anàlisis sociològiques relatives a la qüestió. Escoltant als "indignats" i observant que ni tots ni majoritàriament eren adolescents, vaig interioritzar que la causa no era única, sinó plural: Política i finances agrupades fent feix al costat de l'atur i de joves universitaris que no troben sortida professional, per exemple. Aleshores vaig sentir tanta angúnia com a ciutadà comú com alleugiment per no trobar-me en l'espai actiu i representatiu de l'acció política. Em vaig intel·lectualment refugiar en allò que es deia (o tal vegada encara s'anomeni) "classes passives". Un haver estat, que en el passat s'hi troba amb vocació de no tornar-hi.
El desenllaç de la sessió mantinguda per la Junta Electoral Central tampoc no m'agradà. La trencadissa interna fou tremenda, mai vista, i la decisió presa, absolutament equivocada. En Dret i en oportunitat. Hi ha gent amb mentalitat totalitària que ocupa llocs importants i que no calibra els potencials efectes nocius, devastadors, d'acords presos sense un gram de lectura oberta de la llei i sense un gram d'instint democràtic. Em vaig sentir bé en saber que el meu catedràtic de Dret Administratiu a la UdG, el doctor Joan Maria Trayter, havia votat en contra de tan pelut veredicte. I més que me'n vaig sentir, d'alleugerit, quan els governs amb facultats en l'àmbit de l'ordre públic es varen fer el sord, el mut i el cec. La Junta Electoral va quedar desautoritzada pel sentit comú i el 22-M es va desenvolupar amb menys incidents que mai.
Altres cosa és que aquella "acampada", una conjunció de desacords mai suficientment afinats per manca de lideratges, volgués ( i vulgui) tenir vocació de permanència en el temps. En un Estat de Dret com és el nostre, això no té ni pot tenir cabuda, per més lluny que ?esti?guem, en el temps i en les actituds, d'aquell "el carrer és meu", pronunciat per en Manuel Fraga Iribarne, en el primer govern de la Monarquia. Les vies, els carrers i les places si són d' algú, ho son de la Democràcia, en majúscules; i, conseqüentment, el seu ús es regula per les lleis, els reglaments i les ordenances municipals. Així, si per enderrocar una paret o un edifici es precisa d'autorització municipal, aquesta es sol·licita, s'obté sota condicions i a més es paga la taxa corresponent. I aquí no passa res. El mateix succeeix respecte dels mercats a l'aire lliure o de les terrasses de bars i de restaurants. Sortosament, tot es troba sota norma, i la norma obliga tant als poders públics com a la totalitat de la ciutadania. Si no fos així, el caos derivat de l'arbitrarietat substituiria a l'imprescindible civisme amb l'objectiu de reconvertir un tot harmònic i endreçat en una autèntica deixalla.
Sabem, vostè i jo, estimat lector, que si "acampéssim" al carrer Maragall de Girona, posem per cas, o a la rambla de Figueres o al passeig marítim de Palamós, tindríem puntual visita de la policia municipal per a comunicar-nos que l'acampada allí no disposa de cap possibilitat d'ésser legalitzada i que, per tant, estem incomplint normes que cap agent de l'autoritat pot permetre que tercers les saltin. Seriem convidats a aixecar la nostra paradeta i anar-nos-en... o, alternativament, multats, desallotjats i, qui ho sap!, denunciats al jutjat per presumptes faltes o delictes. Succeeix, però, que si nosaltres, quan això passa, enviem uns quants sms o ho posem a la xarxa i cridem a un fotoperiodista, a un càmera de televisió i hi col·loquem pancarta, les coses es poden complicar pels agents de l'autoritat i pels seus caps, els polítics "con mando en plaza", en terminologia militar. Aleshores, la cosa és diferent i, com en les antigues corrides de toros, es produeix automàtica divisió d'opinions, convertir-nos vostè i jo, principalment a la comunista TV3, com diu l'Alfons Quintà, en uns "represaliats per les forces d'ordre públic". Si a més poguessin mostrar una tirita de res, molt millor! Els dolents serien ells i no pas nosaltres dos i la resta que ens han acompanyat en la incívica aventura.
Ja ho veu: Sols, penats; junts, exhibint pancartes i fent una bon cridòria, herois televisius. Tot plegat un ridícul espantós atès que la Internacional Papanates demana explicacions a aquells que tenen el dret i l'obligació, per llei i per elecció democràtica, de garantir l'ordre i també la salubritat i la higiene dels nostres espais comuns i no en demana cap a aquells -que són quatre, i a més són els mateixos de sempre, com els que es trobaven aquest diumenge al migdia acampats a la gironina Plaça de Catalunya i es rentaven la cara amb l'aigua d'una galleda- que es passen la Democràcia i el Dret per un cert lloc, sense ni tan sols disposar de paper higiènic, i se'n foten de tots des de la convicció de que som, nosaltres i no pas ells, una inacabable exercit d'ases. Anem molt malament quan allò que es qüestiona no es pas la il·licitud del "campament", sinó la l'actuació de Mossos d'Equadra i de policies municipals. Disculpin la franquesa: Estem en una societat malalta on s'arracona la força del vot emès per la interpretació arbitrària d'allò que quatre acampats diuen saber voler quan mai no han sabut de veritat ni què són ni què volen ser de grans.

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya