Lloret de Mar tindrà un hotel de luxe a l'edifici de Sant Pere del Bosc, malgrat que el seu fundador i propietari, l'indià Nicolau Font, va deixar escrit a través del testament del seu nebot que donava el seu llegat només amb la condició que fos utilitzat com un asil per a la gent gran de la població. El document afirmava, a més, que si aquest requisit no es complia, l'edifici passés a mans de les germanes dels pobres d'Arenys de Mar sempre que complissin les condicions. L'Ajuntament no va voler manifestar-se en entendre que es tracta d'una qüestió que afecta els hereus i no el consistori.

Agustí Cabañas i Fon

t, nebot de Nicolau i hereu seu, va deixar escrit en el seu testament de principis del segle XX que «complint amb l'encàrrec del seu oncle» s'havia de crear una fundació privada amb el nom «Asil Nicolau Font», formada pel rector de Lloret, l'alcalde del moment i sempre una persona de la família Cabañas i Font, que gestionaria l'asil per a gent gran de la població que s'havia de crear a l'edifici. La fundació es va crear i l'asil es va inaugurar el 27 d'agost de 1922. Va estar funcionant uns anys, però es va acabar tancant.

Actualment, Lloret té un petit asil i en el programa electoral d'algun dels partits es proposava fer-ne un altre de més gran. Fa poques setmanes, l'Ajuntament va aprovar una modificació del Pla Especial Urbanístic de Sant Pere del Bosc per autoritzar l'ús hoteler en aquest àmbit del municipi i la setmana passada urbanisme de la Generalitat hi va donar el vist-i-plau, de manera que la instal·lació d'un hotel de luxe a l'edifici tira endavant. Està previst que tingui una vintena d'habitacions, totes diferents, restaurant i servei de «spa».

Cabañas assegura en el testament que el llegat de l'Asil Nicolau Font «serà amb caràcter perpetu» i no se li podrà donar cap altre ús. «Si per qualsevol motiu, fins i tot de força major, no es complissin fidelment les condicions exposades, quedarien sense efecte la fundació i el llegat, que passarien amb les mateixes bases i condicions a les Germanes dels pobres d'Arenys de Mar i en cas de no acceptar-ho, a les Germanes dels pobres de Banyoles», assegura. El document també estableix quin tipus de gent pot anar a l'asil. En aquest sentit, s'afirma que han de ser persones més grans de 60 anys, «fills de Lloret» o veïns amb 10 anys de residència i es poden acollir els més necessitats dels dos sexes.

La qüestió de l'asil ja s'apuntava en el llibre d'Enric Carcereny: La ira del baobab. Carcereny, però, posteriorment ha aconseguit el testament i ha decidit fer pública la qüestió per demanar que s'hi faci l'asil que Font va deixar escrit. «L'Asil de Lloret ha d'estar a Sant Pere del Bosc, perquè era la voluntat del seu benefactor. Hi podrien haver entre 45 i 50 avis i ser un centre de dia modèlic», assegura Carcereny.

Per part seva, l'Ajuntament no es va voler manifestar sobre la qüestió, entenent que es tracta d'un tema que afecta els hereus de la família i no el consistori de la població. El regidor d'urbanisme en funcions, Josep Valls, va assegurar no conèixer el testament i va expressar que no tenia res a dir sobre el document: «L'Ajuntament no té absolutament res a dir sobre el testament d'aquest senyor. En tot cas, serien els hereus de la família qui ho hauria de fer», va afirmar. Valls va recordar que en aquest espai del municipi està permès donar-li un ús hoteler i així ho ha tirat endavant l'Ajuntament. «En el Planejament de Lloret consta que aquí s'hi pot fer un hotel i nosaltres només hem fet una modificació del Pla Especial perquè així sigui i urbanisme hi ha donat el vist-i-plau. A partir d'aquí, no hem de fer res més», va sentenciar.

Sant Pere del Bosc és un edifici modernista

, erigit sobre un convent benedictí del segle XVIII i encarregat per l'indià Nicolau Font a un jove arquitecte, Puig i Cadafalch, a principis del segle XX. El paratge, d'11.900 metres quadrats, a uns dos quilòmetres del centre de Lloret i en plena muntanya. 1.687 metres quadrats ja estan edificats, amb l'ermita, el restaurant, l'antic asil i la casa d'indians.