Si no hi ha sorpreses d'última hora, el convergent Joan Manso (23 anys) es convertirà dissabte en l'alcalde gironí més jove gràcies a un acord amb ERC, que li permetrà governar a Campdevànol. Les altres caps de llista del consistori són la socialista Núria López (31 anys) i la republicana Helga Pujol (29 anys).

Què té Campdevànol que tots els candidats siguin tan joves?

Bé, en realitat es presentaven cinc formacions, però és cert que els tres partits que hem entrat a l'Ajuntament teníem candidats que no superem els 35 anys. Això, al meu entendre, significa que s'està passant pàgina a la política convulsa dels darrers anys. Volem ?obrir un nou camí.

Aquesta joventut es notarà a l'Ajuntament i en les relacions entre govern i oposició?

Es notarà en la il·lusió i les ganes. Nosaltres tenim la predisposició de dialogar més del que s'ha fet en els darrers quatre anys. Venim d'una legislatura complicada i això marca, però s'intentarà que el fet de ser gent jove i que hagin entrat aires nous a l'Ajuntament serveixi per consolidar una nova etapa.

La gent de la seva edat sol "passar" de la política. Què l'ha portat a vostè a implicar-s'hi?

En els municipis petits, la política funciona d'una altra manera. Hi ha gent que primer participa en les activitats del poble i al final acaba implicada en alguna candidatura. Jo havia participat en activitats i associacions, i ara fa quatre anys el candidat de CiU em va venir a buscar. Jo tenia 18 anys i vaig anar de número 3, durant aquest temps he agafat experiència i ara he sigut cap de llista. I és cert que, encara que molts joves "passen" de la política, al Ripollès hi haurà uns quants alcaldes i regidors que, encara que potser no són tan joves com jo, també ronden la trentena. Això és l'expressió d'un relleu en la política del Pirineu que era molt necessari.

Ser l'alcalde més jove implicarà una major responsabilitat, haurà de demostrar constantment que està preparat?

No. Per assolir una alcaldia és indiferent que siguis jove o no, el més prioritari és la preparació, que ha d'anar acompanyada d'una trajectòria, el coneixement del municipi, haver fet costat als veïns... Hi ha dos regidors de la meva candidatura que tampoc superen els trenta anys, i tots ens hi dedicarem exactament igual que els altres. Sé que és un risc, a vegades hauré de demostrar més que la resta, però al poble ens coneixem tots i els veïns saben qui sóc.

Aquest compromís li suposarà haver de fer renúncies a nivell personal o professional?

En absolut. Ja he finalitzat la llicenciatura de Dret i estic preparant unes oposicions, cosa que continuaré fent, i quan arribi el moment opositaré. No és un handicap, l'únic que passa és que també tindré com a prioritat l'Ajuntament.

L'agrupació de CiU va tenir reticències a l'hora d'escollir-lo?

Sé que sobta, per la meva joventut, però hi va haver unanimitat. Els ho agraeixo, perquè era una decisió arriscada: veníem d'una alcaldia socialista, hi havia canvi de candidat, havíem estat a l'oposició... Però em van donar tota la confiança i els resultats han estat els millors de la història de la democràcia a Campdevànol.

S'ha marcat un termini de temps per estar en política?

La globalització ens està portant que la política sigui cada cop més ràpida. Jo tinc clar que, ara mateix, el meu compromís és per a quatre anys. No dic que llavors no em torni a presentar, ja es veurà, però ara em centro en aquests quatre anys.

La seva prioritat és la política municipal o vol anar més enllà?

Tinc clar que la política comença un dia i acaba un altre, per això cal tenir una altra feina, per evitar l'enquistament. La política té un termini, sempre arriba un dia que has de saber marxar.