Els hereus de la família Cabañas, propietària de Sant Pere del Bosc, on ara es farà un hotel de luxe, van posar de manifest a través d'un escrit enviat a aquest diari que el testament del nebot de Nicolau Font no obligava a fer l'asil a l'edifici principal de Sant Pere del Bosc, sinó que n'encarregava la seva fundació i l'ubicava «en el lloc que els hereus creguessin més oportú de la finca», a banda que hi vinculava les rendes d'unes finques de Barcelona, que servirien per mantenir el costos de l'asil. A més, interpreten que l'asil es va traslladar a mitjans dels anys 70 a les dependències annexes de l'Hospital de Lloret, on encara continua, gràcies a una «permuta d'igualtat», de manera que sí que s'han complert els desitjos dels seus avantpassats.
Nicolau Cabañas, avantpassat de Nicolau Font i actual president de la Fundació Privada de l'Asil que porta el mateix nom, va voler aclarir els detalls del testament sobre el centre per a gent gran que s'havia d'ubicar a Sant Pere del Bosc. En aquest sentit, assegura que el seu avi, Pius Cabañas i Font, «lliurement, no pas obligat per cap testament», va decidir que el millor lloc per emplaçar l'asil fos un terreny adjacent a l'església de Sant Pere i les dependències familiars, cedint un solar de 400 metres quadrats. A més, explica que el seu avi va desenvolupar un projecte encara «molt més ambiciós» del dut a terme finalment, que preveia construir un edifici encara més gran del de Sant Pere del Bosc. Finalment, doncs,es va fer l'edifici de l'asil a Sant Pere, on va ser fins als anys 60.
La interpretació de Cabañas és que el testament no obligava a fer l'asil a l'edifici principal ni al costat d'aquest
: «Vull deixar ben clar que el testament no diu en cap cas que l'asil hagués d'estar situat al costat de l'edifici principal de Sant Pere del Bosc», escriu Cabañas, que afegeix que el testament diu que s'instal·li «en el lloc que els hereus considerin més oportú dins de la finca de Sant Pere del Bosc, finca que en aquells temps era d'unes 250 hectàrees que arribava fins als límits del poble en l'actual urbanització Condado del Jaruco (a 5 km de l'edifici principal)».
Així doncs, l'asil va estar a Sant Pere del Bosc fins a mitjans dels anys 60 «quan va ser necessari promoure'n el seu trasllat, per motius impossibles d'explicar breument ja que van ser molts anys, tot i que el motiu principal fou que els possibles asilats s'oposaven a anar a un asil al bell mig de la muntanya per tots els inconvenients de mobilitat i aïllament que això els suposava», segons relata Cabañas, que explica també que el trasllat va ser possible gràcies a una permuta. «Per tal de poder fer el trasllat es va portar a terme una permuta d'igualtat, operació permesa pel testament i, a més, per les lleis de beneficiència d'aleshores i per això va ser admesa».
A més, assegura que el trasllat es va fer per evitar que les monges es poguessin quedar la instal·lació: «Es va promoure el trasllat per evitar que per la falta d'asilats s'hagués forçosament de dissoldre la fundació, el que hagués suposat que la finca de Barcelona i les seves rentes anessin a parar a les monges d'Arenys, i en el seu defecte, a les de Banyoles».
Des de la família, també es va voler aclarir, però, que en cas d'incompliment del testament les monges d'Arenys de Mar no rebrien tota l'herència, sinó la seu de l'asil: «Vull dir també que en el supòsit d'un incompliment dels estatuts fundacionals per part d'aquesta família, o inclús per la nostra voluntat, en un hipotètic cas de dissolució, forçosa o voluntària, els bens que passarien a les monges serien la seu de l'asil annex a l'hospital de Lloret i la propietat de Barcelona, i no pas cap altre rebuda en herència, incloent Sant Pere del Bosc i els paratges boscosos que l'envolten, que sempre han sigut una propietat privada».
Finalment, Cabañas recorda que el 2007 es va començar a moure la qüestió per poder ubicar un hotel a l'edifici
, com així serà després d'haver passat els diferents tràmits corresponents. «L'antic asil ha estat tancat quasi 40 anys i no va ser fins el 2007 quan vam demanar la possibilitat de reconvertir-lo en hotel amb motiu de la redacció del nou POUM, opció que se'ns va concedir amb la condició de tramitar un pla especial a causa de l'especial protecció de l'edifici, tràmit que s'ha fet obtenint el pertinent permís de totes les administracions implicades», conclou Cabañas.
