Perquè l'última voluntat de l'indià Nicolau Font, recollida en el testament del seu nebot, sobre el fet de construir un asil dins de la finca de Sant Pere del Bosc es pogués complir requeria el consentiment d'un segon membre de la família, Pius Cabañas, que també posseïa l'herència de la finca al 50%. Segons nova documentació aportada per la pròpia família Cabañas, queda contrastat que Nicolau Font va deixar la seva herència a parts iguals a Agustí Cabañas i Pius Cabañas, que eren cosins, de manera que perquè la voluntat de fer l'asil, expressada per Agustí en el seu testament, pogués prosperar necessitava l'aprovació de Pius, l'altre hereu. En el cas que Pius no hagués acceptat la seva construcció, l'herència s'hauria hagut de dividir i l'hereu d'Agustí hauria d'haver fet l'asil en alguna part de la seva meitat. No era, per tant, una obligació indiscutible, sinó una última voluntat.
L'asil, però, es va acabar fent perquè els dos familiars ho van voler tirar endavant. De fet, així ho van posar de manifest els actuals hereus de la família en el seu escrit enviat a aquest diari, on explicaven que Pius Cabañas i Font, "lliurement, no pas obligat per cap testament", va decidir que el millor lloc per emplaçar l'asil fos un terreny adjacent a l'església de Sant Pere i les dependències familiars, cedint un solar de 400 metres quadrats.
Com ja quedava palès en el testament d'Agustí Cabañas, l'asil es mantindria gràcies a les rentes d'unes finques que la família disposa al carrer Trafalgar de Barcelona, com així ha estat des del primer moment i fins a l'actualitat, ja que aquests diners són els que financen l'asil ara. El testament també recollia que en el cas que no es complís la seva voluntat, la fundació de l'asil, la mateixa seu d'aquest i les rentes per mantenir-lo passarien a les monges d'Arenys de Mar, amb les mateixes condicions, i en cas de no voler-ho a les monges de Banyoles. Queda clar, doncs, que en el cas d'incompliment del testament les monges d'Arenys de Mar no rebrien tota l'herència, sinó la seu de l'asil i les rentes de les finques de Barcelona, com posa de manifest també Nicolau Cabañas, l'actual president de la Fundació Nicolau Font: "Vull dir també que en el supòsit d'un incompliment dels estatuts fundacionals per part d'aquesta família, o inclús per la nostra voluntat, en un hipotètic cas de dissolució, forçosa o voluntària, els béns que passarien a les monges serien la seu de l'asil annex a l'hospital de Lloret i la propietat de ?Barcelona, i no pas cap altre rebuda en herència, incloent Sant Pere del Bosc i els paratges boscosos que l'envolten".
L'asil va estar a Sant Pere del Bosc fins a mitjans dels anys 60 quan la família va començar a promoure'n el seu trasllat, precisament per la voluntat que pogués seguir funcionant. El motiu principal va ser que els possibles asilats s'oposaven a anar a un asil al bell mig de la muntanya pels inconvenients de mobilitat que suposava i, per tant, sinó s'hagués traslladat s'hauria acabat dissolent i passant a mans de les monges. Així, a mitjans dels anys 70, es va traslladar a les dependències annexes de l'Hospital de Lloret, on encara continua, gràcies a una "permuta d'igualtat", en què la família va cedir els terrenys de Can Daura a l'Ajuntament.
És evident, doncs, que la voluntat de Nicolau Font i Agustí Cabañas s'ha complert, primer amb la construcció de l'asil dins de la mateixa finca de Sant Pere del Bosc i a partir dels anys 70, després de fer-ne el trasllat, a les dependències de l'Hospital, on encara funciona amb 24 asilats i gràcies a les rentes de la mateixa família.
Inauguració de l'hotel
Per altra banda, després de l'aprovació de la modificació del Pla Especial de la zona per part de l'Ajuntament i d'urbanisme de la Generalitat, els tràmits per fer realitat la instal·lació d'un hotel de luxe amb spa a la finca continuen el seu curs i estan gairebé a les acaballes. De fet, els impulsors de l'hotel estan enllestint les obres de remodelació de l'edifici, però tot i això tenen previst fer la inauguració de l'establiment el proper 29 de juny, per commemorar que és Sant Pere. La idea seria fer cada any una celebració aquest dia.
