Els 220 alcaldes gironins que dissabte van prendre possessió del càrrec no ho tindran fàcil per a governar durant els propers quatre anys. I és que, a banda de les crítiques que puguin rebre de l'oposició i les queixes dels veïns per la gestió diària, s'hauran d'enfrontar a un problema fonamental: les serioses dificultats amb què es troben les finances municipals i les retallades procedents tant de la Generalitat com de l'Estat. En altres paraules: les arques estan buides, i les aportacions d'altres administracions es preveuen més minses que mai. En aquest context, un informe sobre el federalisme fiscal apunta a la possibilitat de reduir municipis i apujar impostos per a sortir de la crisi. De moment, però, la Generalitat no es planteja aquesta unió de municipis.
Durant aquest darrer mandat, la situació de les finances municipals ha anat empitjorant paulatinament, tot i que la crisi ha estat especialment cruenta durant els dos darrers anys. Abans, va haver-hi intents per part de l'Estat de reactivar l'economia: el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) va donar un petit impuls a la construcció, un dels sectors més afectats per la crisi; i el Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) va estar destinat especialment a sectors com l'economia sostenible, els serveis educatius i els serveis socials. Per part de la Generalitat, el Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) ha permès tirar també endavant nombroses obres, mentre que la Diputació ha permès que els consistoris poguessin destinar un 30% dels diners del Fons de Subvencions a afronar despeses corrents en lloc de dedicar-los íntegrament a inversions, com havia succeït fins ara.
Les coses, però, ara són més complicades. Per començar, en els darrers dos anys, els pressupostos de pràcticament tots els ajuntaments han sofert severs retrocessos: a Girona han davallat enguany un 2%, un 10% a Banyoles, un 13,05% a Figueres i un 3,7% a Salt, per posar només uns exem?ples. I les més perjudicades per aquests descensos han estat les inversions, que en alguns casos s'han vist fins i tot reduïdes a la meitat. La falta de recursos procedents de l'Impost de Béns Immobles (IBI) i la reducció de les aportacions de les administracions supramunicipals han abocat els consistoris a haver-se d'ajustar el cinturó. I això s'ha començat a notar en els serveis. Al Gironès, Celrà i Cassà de la Selva, per exemple, no han pagat factures del Consorci de Benestar Social corresponents a 2010, de manera que aquests municipis s'han quedat sense aquests serveis.
En un context en què els consistoris fa anys que reclamen una millora -definitiva- del finançament local, la crisi econòmica actual els ha posat les coses encara més difícils. I ara no podran mirar a l'Estat o la Generalitat perquè els treguin les castanyes del foc. El Govern català, per exemple, ja ha anunciat una profunda transformació -i reducció- del PUOSC. La partida destinada a aquestes ajudes s'ha reduït pràcticament un 50%, i la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja va advertir en el seu moment que seran especialment "escrupolosos" en el seu compliment. Per tant, només atorgaran finançament a les obres que estiguin acompanyades de la seva corresponent dotació pressupostària, cosa que, al seu parer, "no ha succeït en els darrers anys". A més, també va advertir que molts consistoris no poden assumir el cofinançament de les obres, de manera que s'hauran de prioritzar només determinats treballs. "Potser fins ara s'han fet grans obres i ara és el moment de mantenir-les", va explicar Ortega. Tot plegat ha creat una certa alarma entre alguns consistoris, especialment els dels ajuntaments més petits, que temen quedar-se sense les desitjades subvencions del PUOSC, o com a mínim veure-les considerablement reduïdes.
Davallada a la Diputació
I tampoc poden esperar que la Diputació els tregui les castanyes del foc: el pressupost de l'ens supramunicipal ha caigut gairebé un 30% en els darrers dos anys, i malgrat que l'actual govern provincial (ERC-PSC) assegurés que ha procurat mantenir les partides destinades als municipis, CiU va criticar en el seu moment la reducció dels ajuts per a projectes singulars d'acció social, els convenis amb els consells comarcals i els ajuts a petits municipis. A més, la prohibició que va fer l'Estat per a endeutar-se durant el 2011 encara va complicar més l'elaboració dels pressupostos, ja que van decaure dràsticament les quantitats disponibles.
Davant d'aquest panorama, quines poden ser les solucions? Aquesta mateixa setmana, l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) ha presentat un informe elaborat per experts de tot l'Estat on s'apunten línies mestres com ara l'augment de la supressió fiscal, la fusió de municipis i la simplificació institucional. De moment, la Generalitat ha assenyalat que la supressió de municipis no es planteja sota cap concepte, però està clar que aquest debat tornarà a estar, com a mínim, sobre la taula.
El II informe sobre Federalisme Fiscal a Espanya apunta, en primer lloc, que els consistoris han d'elevar la pressió fiscal local per tal de sortir d'una situació que el catedràtic Javier Suárez-Pandiello, de la Universitat d'Oviedo, considera "insostenible". Suárez-Pandiello afirma que els consistoris no estan esgotant la seva capacitat fiscal, ja que no estableixen els tipus impositius màxim que la llei els permet, perquè es tracta d'una decisió "impopular". Però el problema, indica, és que amb la crisi econòmica actual, els governs locals no poden incrementar la seva recaptació sense adoptar mesures discrecionals, de manera que l'expert considera que han d'augmentar la pressió fiscal local tot i la mala conjuntura econòmica. A més, apunta que l'eliminació de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) és un "greu error".
També des de la Universitat d'Oviedo, Roberto Fernández Llera considera que cal acabar amb el minifundisme municipal "i simplificar les institucions i ens municipalistes". En aquest sentit, l'autor defensa mesures com la fusió d'ens locals, ja sigui a través d'incentius financers o de forma forçada, per tal d'aconseguir la viabilitat administrativa i financera del sistema. A més, també defensa que cal "racionalitzar" les institucions, tot suprimint les entitats instrumentals que siguin insolvents, ineficients o que no tin?guin activitat recent coneguda.
D'altra banda, l'estudi també apunta que les capitals -és a dir, les ciutats de més de 75.000 habitants, inclosa Girona- haurien de tenir un sistema de finançament que compensés els costos que comporta ser capitalitat, i que els permetés distingir-se de la resta de municipis.
Finalment, l'informe recorda que els ajuntaments catalans gasten 3 de cada 10 euros en finançar serveis que no han de prestar ?obli?gatòriament. Per evitar-ho, l'autora (Maite Vilalta) creu que s'ha de definir un marc competencial propi per als governs locals i potenciar les relacions entre la hisenda local i l'autonòmica.
