El president de l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir), Antonio Barroso, assegura que els delictes comesos pels implicats en les trames de nens robats durant el franquisme no han prescrit a pesar del temps transcorregut tenient en comptes que estan relacionats amb l'apropiació il·legal de menors: «Es tracta de segrestos que es mantenen a dia d'avui», indica.

La fiscalia investiga un centenar de casos de possibles nens robats a Catalunya, la majoria dels quals es concentren a la província de Barcelona, segons ha explicat a Europa Press la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte. D'aquests, la fiscalía de Girona n'estaria investigant un total de vuit, sis casos vinculats a Figueres i la resta a la ciutat de Girona.

Les indagacions es basen en denúncies sobre suposades sostraccions de nens nounats a diverses clíniques durant la segona meitat del segle XX, als pares dels quals se'n comunicava la mort, i que eren lliurats a altres famílies prèvia falsificació dels documents necessaris.

Compte ha explicat que es tracta d'un cas «molt complex», entre d'altres aspectes per la documentació desapareguda, que s'intenta reunir, i pels anys transcorreguts, amb supòsits molt diversos, sospites falses i paràmetres de situacions personals molt diferents.

"No podrem dir si hi ha una organització fins que no n'acabem la investigació. Arribarem fins al fons del que ens permeti la documentació" ha assegurat Compte, qui ha afegit que després serà el moment de veure si n'han prescrit els delictes.

«Hi ha una altra qüestió paral·lela a les investigacions criminals, que és aclarir si realment hi ha parentesc biològic. El Ministeri de Justícia ha d'oferir tota la col·laboració necessària», ha afegit.

Creu que el conflicte no cal resoldre'l necessàriament per la via penal: «Investiguem si hi ha delicte, però abans cal veure si són fills biològics i què va passar en cada cas».

La fiscal en cap, a més, considera que se li està dedicant «tot l'esforç», però avisa que no és una investigació que vagi a ser ràpida.

Metges i infermeres

El president d'Anadir ha explicat que entre els culpables dels robatoris de nadons hi ha «metges, llevadores, infermeres, capellans, monges, funcionaris del registre civil i fins i tot personal dels cementiris» i que les sostraccions es van efectuar a totes les comunitats autònomes.

Barroso ha explicat que des d'Anadir consideren que els pares d'adopció també han estat enganyats per les trames ja que no se'ls comunicava en cap cas que els menors fossin robats.

«S'oferien tres versions, sempre les mateixes, i es deia als pares adoptius que els nadons eren fills de famílies mortes en accidents de trànsit, o bé, de mares drogoaddictes o prostitutes que no els volien», va aclarir.

Denúncies individualitzades

El 27 de gener més de 200 afectats van presentar a la Fiscalia General de l'Estat una demanda col·lectiva per sol·licitar l'obertura d'una investigació penal en l'àmbit nacional sobre els seus casos, tot i que finalment la Fiscalia n'ha rebutjat obrir una causa general.

El departament dirigit per Cándido Conde-Pumpido va instar els demandants a presentar una denúncia individualitzada davant dels òrgans judicials dels llocs en què suposadament es van produir els delictes i va justificar la seva decisió que els responsables de les sostraccions no integraven una única organització, sinó que operaven a diferents punts del territori nacional.

Mares que sospiten

Sobretot es tracta de mares a les quals se'ls va comunicar la mort dels seus fills i ara sospiten que la mort es va falsificar per lliurar-los a altres famílies, tot i que, també estan testificant alguns d'aquests nens, ara adults, que creuen que van poder ser robats, segons apunten fonts de Fiscalia.

La investigació està en una fase molt inicial, però els primers indicis apunten que no existeix una connexió entre els casos que permeti parlar d'una trama o una xarxa de tràfic de nens sostrets.