Valentí Almirall, Plató, Nietzsche i una entrevista a un dels personatges de la sèrie de Lost han estat alguns dels temes que els alumnes han hagut de contestar durant la segona jornada d'exàmens de selectivitat. A Història, les dues opcions a escollir eren un fragment de Lo catalanisme de Valentí Almirall o un altre de Trenta-cinc anys de vida pública d'Antonio Maura. Plató o Nietzsche eren les alternatives per a aquells que havien escollit examinar-se d'Història de la Filosofia. En la prova d'anglès una de les curiositats ha estat que el listening era una entrevista al protagonista de la sèrie Lost.

L'opció A de la prova d'Història de la Filosofia contenia un fragment de República, IV de Plató sobre el qual els alumnes havien d'exposar les idees principals, comparar la noció de naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la mateixa idea que es pugui trobar en la història del pensament occidental i explicar si s'està d'acord o en desacord amb la frase "Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l'acció", entre d'altres.

Mentre que en l'opció B de l'examen hi apareixia un fragment de La genealogia de la moral, I de Friedrich Nietzsche del que havien d'extreure les idees principals, explicar el sentit de la frase "ha vençut el poble", comparar la noció de moral noble o ideals nobles de l'autor amb una altra concepció que es pugui trobar en el pensament occidental i explicar si s'està d'acord o en desacord amb la frase "La moral predominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus".

A l'examen d'Història, en l'opció A, els alumnes havien de contextualitzar històricament el fragment de Lo catalanisme de Valentí Almirall exposat, explicar la importància d'Almirall en la història del catalanisme o bé els fets rellevants del catalanisme durant la Restauració fins el 1902.

Franco i la constitució

També havien d'escollir entre explicar l'evolució política d'Espanya entre la mort de Francisco Franco i l'aprovació de la constitució o l'evolució política de l'Estat des de l'aprovació de la carta magna fins el 1986. L'opció B mostrava un fragment d'un text d'Antonio Maura que els alumnes havien de contextualitzar històricament, explicar el desastre del 1898 i les conseqüències polítiques o l'impacte de la Primera Guerra Mundial, així com els trets fonamentals del règim franquista o la política econòmica "desarrollista" del règim.