A l'hora de pavimentar camins rurals, aparcaments o carrils bici, l'asfalt i el ciment són les alternatives que sovint s'escullen. Ara, però, a aquestes dues se n'hi ha de sumar una altra: la canya de sucre. Dos obrers de Calonge (Baix Empordà) han aprofitat l'empenta que té un producte ecològic americà per compactar terrenys i l'han introduït al mercat gironí. El Perma Zyme -com s'anomena- és un concentrat d'enzims de diverses plantes, d'on en sobresurt la canya de sucre. És transparent i, quan se n'aplica una capa sobre un terreny, en 72 hores adquireix una duresa semblant al ciment. A més d'aquests usos, ara els dos socis també el volen aplicar en el camp de la bioconstrucció.

Arran de la crisi econòmica, i que el sector de la construcció passa per hores baixes, dos obrers de Calonge han decidit reinventar-se. Per això, han apostat per obrir-se camí en el camp dels productes ecològics i han decidit portar fins a l'altra banda de l'Atlàntic un líquid que els americans ja fa anys que usen per a compactar camins i terres sorrencs.

Tot i que als Estats Units ja s'han tractat més de 150.000 quilòmetres de vials amb el producte, aquí el seu ús encara és desconegut. La principal característica d'aquest compactador de terrenys és que és 100% natural. Es tracta d'un líquid obtingut a partir de la fermentació i dels enzims de diverses plantes, d'entre les quals en sobresurt la canyamel o canya de sucre.

«Vam pensar que seria una bona idea dedicar-nos a fer obres ecològiques, i per això vam apostar per introduir aquest compactador al mercat gironí», explica Antoni Garcia, un dels dos socis de l'empresa. Tant ell com el seu company, Uli Rosendhal, han batejat la iniciativa amb el nom de Sutracsystem S.L., i de moment l'empresa -que funciona des de principis d'any- ja té una desena de clients.

Aquesta setmana, per exemple, han pavimentat l'entrada a una masia de Calonge. Abans d'aplicar el producte, que es coneix com a «Perma Zyme», unes màquines remouen la terra del camí i l'anivellen. Després, amb l'ajuda d'un camió proveït d'aspersors, es ruixa tota la superfície amb el líquid dissolt en aigua.

Finalment, una piconadora fa diverses passades per anivellar el terreny. Al cap de 72 hores, el camí adquireix la consistència del ciment i es torna impermeable. Però, a diferència del formigó o de l'asfalt, aquí el camí no canvia d'aspecte, perquè el líquid compacta la terra ja existent. «A partir d'aleshores, ja hi poden començar a passar vehicles, i fins al cap d'uns cinc o sis anys no cal fer-hi manteniment», precisa Garcia.

Camins, aparcaments i aeròdroms

A més de ser un producte ecològic, tant Garcia com Rosendhal destaquen que pavimentar un terreny amb el compost és més barat que no fer-ho amb asfalt o formigó. «Només cal remoure la terra, aplicar el líquid diluït i tornar-la a compactar», expliquen.

A més de camins rurals i senders, els dos socis expliquen que hi ha molts llocs que es poden pavimentar amb els enzims de la canya de sucre. Entre aquests, aparcaments de càmpings, parcs infantils, carrils bici o- fins i tot- pistes d'aterratge d'aeròdroms. «Hem fet un pressupost, per exemple, per a un aeròdrom d'Aragó que té la pista de terra», precisa Garcia.

Tot i que de moment se centrin a aplicar el producte sobre terrenys i vials, els dos socis de Sutracsystem S.L. també han començat a treballar amb la vista posada en el camp de la bioconstrucció. La seva intenció és que, de cara a l'any 2012, puguin començar a fabricar maons totalment ecològics, formats de terra i la barreja d'enzims.