diumenge - Dietari

Les gesticulacions, actituds i cares que he pogut observar durant la constitució dels ajuntaments de les comarques de Girona demostren que la salut democràtica del país necessita alguna o altra aspirina, o directament quimioteràpia. La rivalitat política massa sovint es converteix en odi i retrets, i guanyar unes eleccions i prendre possessió esdevé una revenja. Als ajuntaments, el partidisme és una malaltia gravíssima que impedeix que els pobles i ciutats madurin, creixin i avancin. Els ajuntament s'haurien de convertir en el primer laboratori per explorar l'eficàcia de les llistes obertes... això sí que podria acabar convertint-se en governs dels millors.

diumenge Vespa asiàtica

Els apicultors estan amb l'ai al cor a causa de la més que probable expansió enguany de la vespa asiàtica a les comarques de Girona. Ja està a la frontera i creuen que aquest estiu ja s'haurà propagat per tot el territori. Tot França n'és ple i calculen que cada any avança un 100 quilòmetres. És una vespa gegantina i molt agressiva que elimina i es menja les abelles.

dilluns Mocions

El Senat, el Congrés i el Parlament no es cansen d'aprovar mocions perquè es reprenguin obres de carreteres, per desviar trams de l'alta velocitat, perquè es recuperin projectes de nous hospitals... Tot plegat és paper mullat. Les mocions s'han convertit en un autèntic malbaratament de recursos humans i,en conseqüència, econòmics. Quant temps perden els nostres polítics, als quals paguem un sou, per redactar, negociar i tramitar desenes de mocions que cap govern acaba acatant?

dimarts Oportunitat

A Catalunya patim: el govern de l'Estat, el de la Generalitat, el de la diputació, el del consell comarcal i el de l'ajuntament. La política i els polítics saben que és una situació absolutament insostenible però ningú no pren cap decisió per interessos de supervivència i equilibris partidistes. M'explico: en èpoques del president Pujol els socialistes sobrevivien amb alguna diputació i ajuntament, i durant l'època del tripartit els convergents es van refugiar als consells comarcals.

Quina és l'oportunitat actual? Ara que tot és convergent i potser no tenen gent per posar a tot arreu, podríem prendre la decisió de carregar-se els consells comarcals. Això seria una retallada que tothom podria entendre, compartir i fer-se còmplice.

dimecres Quilòmetre zero

El concepte quilòmetre zero que s'ha aplicat amb un cert èxit a la gastronomia i que consisteix en no anar buscar aliments més ?lluny de 100 quilòmetres -i altres preceptes de respecte als productes-, pot aplicar-se a altres camps. Avui he sentit com el director de la Casa de Cultura de Girona, Pep Torner, reivindicava aplicar aquest concepte a la subvenció cultural per poder fer emergir el talent musical, teatral, pictòric... de la regió (en aquest cas de les comarques de Girona). Potser és cert que, pel que fa a la cultura, fa molt temps que es va a Nova Zelanda a buscar els kiwis quan aquí hi ha préssecs magnífics que no s'acaben de vendre. La reflexió té molt mèrit perquè Torner l'ha fet en una tertúlia davant de Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, a qui molts critiquen que compra pocs préssecs locals.

Dijous Rehabilitació

Diuen els aparelladors de les comarques de Girona que ni tan sols funciona la rehabilitació de vivendes. El sector de la construcció havia dipositat les seves esperances en el següent raonament: si no podem fer pisos nous, rehabilitarem. Doncs ni una cosa ni l'altra. Ho atribueixen a l'estancament del consum intern. No saben veure o no volen veure, en canvi, que durant els anys prodigiosos, per no dir perversos, aquest sector va perdre credibilitat a causa d'obres fetes a corre-cuita, amb personal poc o gens format i amb factures astronòmiques i abusives. Amb plànols d'edificis que es feien servir com a motllos per replicar el mateix edifici en centenars de lloc, sense control arquitectònic i amb paletes fent d'aparelladors. La construcció es va convertir en una banda dedicada enganyar el client i ara té davant seu una quimera molt complicada: recuperar la confiança de milers de persones que suporten terres torts, lavabos amb rajoles que cauen, parets amb guixos morts i portes mal col·locades.

Com tothom, si volen sobreviure, la construcció haurà de buscar l'excel·lència... Per fer xurros ja hi ha els xurrers.

Divendres Cap perill d'apagada

Després d'una dècada alertant de l'arribada de l'Apocalipsi elèctrica a les comarques de Girona, de sobte, a Endesa ja no hi ha pànic sobre una gran apagada durant aquest estiu a causa d'una xarxa sobrecarregada, poc mallada i sobretot -deien- perquè no hi ha MAT. Després d'una dècada advertint-nos estiu rere estiu, resulta que el perill s'ha esvaït perquè el consum elèctric ha caigut un 15%.

Si és un tema de consum, què passarà quan es posi en marxa el tren d'alta velocitat amb la MAT sense enllestir? Petarà tot? Es critica la tacticitat de la política però la tacticitat, per no dir tracamanyes, de les empreses de serveis és realment sinuosa.