Després d'haver estudiat Filologia Catalana a la Universitat de Girona, Esther Fabrellas (Girona, 1982) treballa des de l'any passat a la Universitat de Granada, on preveu quedar-se quatre anys. En aquests moments està fent la tesi doctoral (és personal docent investigador) i compta amb una beca de la Junta d'Andalusia. No és la seva primera experiència fora de casa (ha estudiat i viscut també a Barcelona), però de moment sí que és la més llarga.

Per què va marxar de Girona?

Perquè em van oferir la beca de la Universitat de Granada i vaig decidir acceptar-la.

Es va haver de pensar molt la decisió?

En l'aspecte personal sí, però professionalment era una gran oportunitat que a Catalunya no es dóna. En l'àmbit d'universitats, la de Granada és gran, i poder-hi fer docència em permetrà pujar en l'escala professional de la Universitat. D'altra banda, hi ha més possibilitats de fer beques postdoctorals.

S'havia plantejat algun cop marxar de Girona per treballar?

Sí, ho havia fet.

Així doncs, ha significat un sacrifici?

No, va ser més aviat buscar una oportunitat.

Què és el millor de viure fora?

Veure les coses més en perspectiva, conèixer gent nova, veure altres maneres de treballar i fer les coses... Bàsicament, l'experiència vital que et dóna.

Coneix més gent en la seva situació?

Moltíssima.

I creu que la xifra continuarà creixent en els propers temps?

Molta gent dels que ens volem dedicar a la investigació haurem de marxar a fora. La majoria de gent que conec que ha marxat a fora és perquè vol fer feina d'investigació a les universitats.

Té previst tornar a Girona?

A llarg termini és probable, però depèn de les universitats que et donen feina. De tota manera, veig que trigaré encara un temps, serà més aviat a llarg termini.