Marina Ferrer (Pineda,1977) va estudiar Enginyeria Tècnica Industrial a Girona, i ara fa dos estius va marxar a Dublín, on encara resideix.

Què la va impulsar a marxar?

Em vaig quedar sense feina al març de fa dos anys, i a l'estiu vaig marxar cap a Dublín per millorar l'anglès. Vaig estar vuit mesos estudiant l'idioma, i la idea no era quedar-m'hi a treballar molt de temps, però em va sortir feina i vaig decidir quedar-me una temporada més. Vaig estar treballant en una cafeteria, i des de fa un mes i mig estic en un restaurant. No he buscat molta feina d'enginyeria, tot i que suposo que en podria trobar. Però no tenia una gran nivell d'anglès, o sigui que ho vaig anar deixant per més endavant.

Per què va escollir Dublín?

Vaig dubtar entre Londres i Dublín, però Londres em va semblar que era massa gran per viure-hi. A més, tenia un parell de contactes a Dublín, una noia em va ajudar a buscar pis... Va ser més fàcil perquè hi coneixia gent.

Ha estat un sacrifici?

No. Es troben a faltar coses, però per a mi ha estat una experiència molt bona i no m'he enyorat gens, m'he sentit molt a gust.

Quins són els avantatges d'aquesta experiència?

Si vols aprendre un idioma, el millor que pots fer és anar-te'n a un país on es parli. I el segona avantatge és que els salaris allà són més elevats: estic treballant de cambrera i cobro gairebé més diners que quan treballava a Catalunya d'enginyera.

I el que més troba a faltar?

La gent: família, amics... I el temps. És el que porto pitjor, perquè jo sóc de platja i a Dublín ara encara vaig amb jaqueta.

Hi ha molta gent en la seva situació?

Moltíssima. A Dublín hi ha molta gent de pas, bé perquè ha perdut la feina, o gent jove que ha acabat d'estudiar.

Tornarà a Girona?

Ho tinc en ment, però sense una data posada.