diumenge DIETARI

En genera dubtes l'eficàcia immediata del nou govern de Girona amb tan poca gent remant. Més si tenim en compte que a la pràctica totalitat dels edils els ve de nou gestionar una ciutat. Els resultats de les eleccions són els que són, i al grup majoritari la ciutadania només li ha donat 10 regidors i amb poques o nul·les possibilitats de fer un pacte de legislatura. Amb el PSC és impossible perquè el seu objectiu és recuperar l'alcaldia com més aviat millor. Amb la CUP és improbable perquè entra a l'ajuntament per experimentar un nou sistema de participació. Amb IC, amb qui el futur alcalde i el seu cap de files mostraven més bona sintonia abans de les eleccions, tampoc és possible perquè consideren que la ciutadania els ha demanat anar a l'oposició. I amb qui ho tindrien més fàcil -amb el PP- CiU hauria de mesurar molt i molt les conseqüències abans de fer el pas.

diumenge rèquiem

Un dels primers actes que li tocarà, o tocaria, presidir com a alcalde de Girona a Carles Puigdemont, serà algun concert del Festival de Músiques Religioses, curiosament un dels esdeveniments que més urticària tradicionalment ha provocat entre les files convergents, que sempre l'han observat com un festival minoritari, gens popular i molt socialista. El futur alcalde, Carles Puigdemont, es preguntava el desembre de 2010 en una informació recollida per aquest diari: "Cal que continuem llançant diners en el Festival de Músiques Religioses?".

Potser assegut a la presidència del festival, l'alcalde comenci a compondre el rèquiem d'aquest festival.

dilluns última oferta

La Generalitat ha fet una última oferta a Ryanair: set milions i mig d'euros a canvi de portar quatre milions de passatgers a l'aeroport de Girona, i fins a 4 milions d'euros més per compensar les taxes. També ofereixen a la companyia irlandesa arrelar a Girona cedint-los terrenys públics per construir un hotel, un hangar i una escola de personal de cabina.

L'oferta és igual o millor que la de l'anterior Govern. Si Ryanair no accepta potser haurà arribat el moment de posar límit al xec.

dimarts posar en servei

L'anterior govern no inaugurava -quasi mai- carreteres, sinó que les posava en servei. Era una vella obsessió de l'anterior titular d'obra pública, Quim Nadal, que preferia aquesta fórmula. Amb el nou govern de moment no tornen les inauguracions. El model Nadal sembla que de moment serveix a Lluís Recoder, que "posa en servei" el tram de la C31 entre Palamós i Platja d'Aro. Clar que, pel que sembla, el pobre Recoder no posarà en servei ni inaugurarà gaire cosa durant la legislatura.

dimecres el prodigi dels roca

L'autèntic prodigi del Fòrum Impulsa que s'ha fet avui a l'auditori de Girona és una pregunta: com es pot donar de menjar en 40 minuts a 1.000 persones? I com es pot fer servint la carn al punt, l'arròs sense passar i les lioneses amb la temperatura justa? Jo sempre havia pensat que els dinars per a multituds eren sinònim d'internat escolar (la majoria d'experiències d'aquestes són horroroses). Aquí, en canvi, estava tot al punt i amb un nivell de presentació fabulós. Cert que els Roca tenen una experiència inabastable en matèria de banquets. El més sorprenent -molt en consonància amb l'esperit happy del Fòrum- és que un tipus tant llorejat i aclamat com en Joan Roca, surti per allà al mig uniformat de cuiner, il·lusionat i explicant, com si fons un xaval narrant una proesa, el prodigi haver saciat mil ànimes en un temps rècord.

dijous màrqueting emocional

El Fòrum Impulsa val molts quartos i a sobre toca conviure amb la monarquia, cosa que a molts gironins els incomoda i a altres directament els remou les tripes. Ja que igualment s'ha de patir, no estaria malament aprofitar-lo en benefici de Girona. La idea no és dolenta: impulsar idees, la joventut, la creativitat i la il·lusió. El problema és que no s'acaba de veure la utilitat de tot plegat ni el titular de la jornada. Al Fòrum Impulsa li falta ser tangible. La teoria magnífica i els eslògans de llibre d'autoajuda estan molt bé i enreden una, dues i fins i tot tres vegades. Però a partir d'aquí cal ser més terrenals i començar a pensar com el màrqueting emocional és converteix en iniciatives palpables.

Tampoc estaria malament implicar-hi més la societat de Girona. Molts tenen la impressió que això és una cosa que munten un dia a Girona uns senyors que arriben de Barcelona i Madrid en helicòpter (segurament els és indiferent que sigui Girona o les illes Cook), encerclats per legions de policies, i que la participació dels aborígens no va més enllà de simples figurants.

divendres percepcions

És una percepció compartida amb molta gent aquests dies. No sé si deuen haver observat (o sentit com a mínim) que els terrabastalls pirotècnics que en els últims anys patíem durant la setmana prèvia -i també posterior- a la revetlla de Sant Joan, han caigut tant o més com el sector de la construcció. Si no fos perquè he vist aquests dies les casetes metàl·liques i que tot just avui he sentit un petardet llunyà, no em creuria que avui és la revetlla.

Fins i tot de les pitjors circumstàncies -i la crisi n'és una- se'n pot treure alguna cosa favorable.