Definir en una paraula la trajectòria política d'Antoni Guinó és complicat però el mot que més s'hi acosta és el de polèmica. I és que aquest maçanetenc de 61 anys i empresari del món de l'hostaleria és un dels polítics amb més trajectòria a la comarca de la Selva i s'ha vist envoltat de molts episodis polèmics tan a dins com a fora de Maçanet de la Selva.

Per sobre de tot Guinó té entre les seves virtuts o defectes, segons qui el defineixi, la de ser un polític en el sentit més clar de la paraula: una persona persistent, negociadora i amb afany de poder.

Un fet que es pot comprovar fent un salt enrere en el temps, ja que des que va començar essent delegat local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 1986, va tardar ben poc en convertir-se en el nou alcalde d'aquesta localitat, càrrec que ara ha tornat a revalidar i que ha ocupat intermitentment al llarg dels últims 25 anys.

La seva entrada a la primera línia política de l'ajuntament de Maçanet es va produir l'any 1988 enmig d'una crisi de govern i es va convertir en batlle del poble després que dimitís el seu company, el convergent Pere Caballé, així com també un edil del govern bipartit de CiU i PSC. Un pacte, el sociovergent, que no va durar massa perquè els socialistes van plegar el cap de dos anys perquè Guinó va pactar amb el Grup Independent i el Grup d'Acció Municipal. Un fet, el canvi de socis, que ha marcat la història dels últims anys a l'ajuntament de Maçanet de la Selva i amb un incombustible Guinó sempre a l'escenari, tant en el govern com a l'oposició.

Dels episodis més recordats a Maçanet hi ha el de la moció de censura contra el mateix Guinó que llavors havia plegat de CDC i presentat amb una llista d'Indendents i que van presentar tres regidors de CIU, els del PSC, ICV, GIAM. Si la moció es va presentar el mes de març, l'alcalde Antoni Guinó no va procedir a convocar el ple de moció de censura fins al cap d'un any i després que fins i tot Governació intervingués per tal que el convoqués, UDC l'expedientés i finalment, un jutge hagués d'intercedir i el condemnés a celebrar aquest plenari.

Llavors, el març de 1993, el candidat de CiU Jordi Munsó es converteix en nou alcalde però Guinó segueix com a edil, fent una oposició forta contra el nou govern, un paper que anirà alternant al llarg d'aquests 25 anys com a polític actiu. De fet, ha ocupat l'alcaldia durant 15 anys de forma intermitent i la seva darrera experiència és la què ha encetat aquest mes de maig després de guanyar les eleccions municipals. Entre els seus principals "enemics polítics" hi ha Jordi Munsó i Josep Romaguera (9M), aquest darrer encara en actiu i de fet, en els plenaris del darrer mandat, quan Guinó era tinent d'alcalde amb el PSC, els atacs personals entre ambdós regidors eren freqüents.

Episodis polèmics

Pel què fa a episodis i temes que han portat Guinó a ser un batlle conegut a la comarca per la seva persistència és per exemple el projecte per crear un parc temàtic de la música a Maçanet de la Selva, que Lloret va descartar en veure'l inviable, i que finalment tampoc es va executar a Maçanet però que li va portar a Guinó no només crítiques dels grups de l'oposició sinó també la forta oposició d'una plataforma ciutadana.

Un altre episodi que mostra la determinació de Guinó com a polític va ser l'any 2002, quan va decidir abaixar els sous de l'oposició perquè al seu parer els utilitzaven per editar pamflets i els va rebaixar els diners que rebien per l'assitència als plens de 60 als 9 euros. Un fet que van criticar durament des de l'oposició però que llavors, amb el canvi de govern, l'alcalde del tripartit (AM, PSC, 9M) l'any 2003, li va posar el sou de 9 euros a Guinó, que era a l'oposició.

Però si hi ha una àrea que ha envoltat de polèmica aquest regidor els últims anys són els temes urbanístics. I és que tant els propis socis de govern com els grups de l'oposició han vinculat decisions polítiques de Guinó a presumptes interessos urbanístics, un fet que sempre el líder de CIU ha refusat i del què ha reclamat proves.

Sense anar més lluny, ICV de les comarques gironines va portar l'any passat al llavors exalcalde Antoni Guinó a la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme per un presumpte delicte de corrupció urbanística. En concret, va denunciar que l'aleshores tinent d'alcalde i regidor d'Obres i Serveis de Maçanet hauria usat informació privilegiada per fer una operació de compravenda de terrenys, amb què hauria guanyat uns 840.000 euros i plusvàlues superiors al 1.300 %.

Un fet que fins i tot li va valer la desconfiança dels seus socis de govern la tardor passada, quan l'alcalde socialista Alfons Soms el va fer fora "per tal de preservar l'honorabilitat de la institució" després que fos denunciat a la Fiscalia per part d'ICV pel presumpte delicte de corrupció urbanística.

I un any abans, els socialistes suposadament van encarregar als vigilants municipals que investiguessin Guinó per si havia fet res irregular i treure-ho a la llum, en ser un obstacle per convertir el cos de vigilants en policia local. Un fet, però, que va sortir a la llum i tot i haver-hi crisi de govern es va acabar amb una reordenació de carteres però mesos després s'acabava trencant la sociovergència.

Ara Guinó torna a ser alcalde i, si no hi ha canvi, també es convertirà en diputat provincial en els propers dies quan es constitueixi el nou ple de la Diputació de Girona.

En definitiva, segueix essent un polític en actiu als seus 61 anys i és de moment el cap indiscutible de CiU al municipi selvatà on està treballant des de fa 25 anys, en un consistori que s'ha convertit en casa seva sigui tant des del govern com des de l'oposició.