La diagnosi del Pla Especial de l'Alta Garrotxa exposa que els valors patrimonials preròmanics i romànics de l'Alta Garrotxa tenen un grau de protecció insuficient. L'observació indica que la poca defensa deriva de la manca d'una estratègia conjunta entre el Consorci, els Ajuntaments, les associacions i els privats. També enumera una manca de regulacions normatives i una falta de difusió del patrimoni estudiat i protegit. Un altre document, la síntesi de valors de l'Alta Garrotxa, fa poc va publicar que actualment no es disposa d'un document que inventariï de manera conjunta tots els elements de patrimoni arquitectònic de l'Alta Garrotxa, identifiqui el seu grau de protecció i especifiqui el seu grau de conservació.
La diagnosi precisa que 32 dels elements romànics de l'Alta Garrotxa identificats pel Departament de Cultura estan en procés de declaració com a Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN), però la tramitació perquè siguin declarats està aturada.
La subcomarca disposa de 43 ermites romàniques, 13 de les quals estan al terme d'Albanyà, a l'Alt Empordà, i en conseqüència estan a la candidatura per formar part del patrimoni de la humanitat del projecte Paisatge cultural del vessant Mediterrani dels Pirineus que promou el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. L'opció empordanesa comprèn Les Alberes, el cap de Creus i com a zona d'esponjament la zona de Les Salines-Bassegoda, que entra dins el territori de l'Alta Garrotxa.
La diagnosi assenyala que alguns dels valors patrimonials romànics estan en mal estat de conservació. El deteriorament, segons l'observació, prové de l'afluència de gent de manera intermitent i de determinades males pràctiques per part dels visitants. Un dels mals costums és la pernoctació dins d'espais protegits. Per tal d'escalfar-se, els pernoctadors, en ocasions, fan foc. Les fogueres provoquen fum que embruta els murs i que s'apaguin malament esdevé la causa d'incendis, com el que va tenir lloc a la rectoria de Sant Martí de Talaixà al febrer passat. El succés va afectar la part superior de la xemeneia, va provocar l'esfondrament de la primera planta i va cremar les bigues de la mitgera.
La responsabilitat de l'incendi va recaure en uns desconeguts que van trencar el cadenat que tancava la porta i van encendre foc a l'interior. L'incendi va ser detectat i sufocat per uns joves que des del refugi de la Casilla van veure el fum, quan els autors de la foguera ja eren lluny de Sant Martí de Talaixà.
El foc va cremar el terra de fusta i va embrutar les parets de pedra. El perill de les pernoctacions il·legals fa que les restauracions de valors romànics es facin sense elements de fusta.
El Consorci de l'Alta Garrotxa preveu restaurar la rectoria de Sant Martí de Talaixà en el decurs d'aquest any.
Un altre cas és el de l'Església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya (Vall de Bianya). És un edifici propietat del Bisbat que no ha estat restaurat per cap associació. La manca d'atenció fa que els murs laterals i el sostre presentin esquerdes prou pronunciades per considerar possible un esfondrament de tot l'edifici.
El Pla Especial
El nou Pla Especial preveu solucions per a la conservació dels monuments. L'aprovació del document estava prevista per l'any vinent. L'assentiment s'ha retardat per causa de la transmissió de les responsabilitats de l'antic Departament de Medi Ambient al nou Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural. Ara la previsió és que s'aprovi a principis del 2013.
Segons fonts del Consorci, actualment els documents del Pla estan pràcticament enllestits. Resta tan sols finalitzar el procés de revisió tècnica, previ a l'aprovació inicial.
El document contindrà noves disposicions destinades a fer més efectives les mesures de protecció dels monuments. A més de les ermites, el Pla contidrà disposicions de protecció per a les construccions civils i militars d'origen medieval. La síntesi de valors precisa que molts elements de caràcter civil o militar catalogats estan en mal estat de conservació. Localitza 18 elements civils o militars amb el màxim grau de protecció dels Béns Culturals d'Interès Nacional. La síntesi apunta que el 8 de juliol del 1983 es va començar l'expedient de declaració de monument historicoartístic a favor del conjunt d'arquitectura popular i medieval de l'Alta Garrotxa però no va progressar.
