EN DIRECTE

ja tenim caricatura

 
ja tenim caricatura
ja tenim caricatura  

VÍCTOR SÁNCHEZ Ara que havíem començat a descobrir el quadre, ara ens el tapen amb una caricatura. Com tothom sap la partitocràcia és corrupta, els sindicats estan venuts, els funcionaris són dròpols, els banquers, lladres, el frau fiscal més gran d'Europa, l'economia productiva un brunyol... per si no n'hi havia prou, els antidisturbis són uns inútils, la secreta no se sap ni camuflar... i el que és pitjor, els revolucionaris que ens havien d'ensenyar a votar bé semblen ben bé la turba que assalta la biblioteca d'Alexandria en el film de l'Amenábar. Les tendes de campanya de la placeta baixa de la Rambla em fan pensar en una fundació monacal laica, un cenobi que acull els portadors de la llum autèntica.
Quan veig que l'alcalde de Figueres es topa amb una romeguera enlluernada, davant del Parlament, em pregunto novament com és que tanta irracionalitat roman en aquesta terra enterca del quan fou mort el combregaren: ara exigeixen una vaga general!! País que no preveu però té visions sobtades: tothom s'hi feia sopes amb això de la bombolla i el "botellón", la majoria dels qui ara es desfoguen eren sords quan els convocaven. La seva ancestral formació política ("un pueblo sin razón, adroctinado desde antiguo en creer que la razón de soberbia adolece, ante el cual se grita impune muera la inteligencia..." lamenta en vers Cernuda ) vol ignorar que la construcció política d'Europa és la dimensió mínima necessària per a l'actuació real de l'esquerra.
La nova mobilització europea del 21 era la important... La resta són vuits i nous i cartes que no lliguen. Mentrestant, la CUP, per exemple, entra amb força a Figueres i comet el mateix error sentimental que ERC: l'independentisme, el qual al fracturar més el poder polític democràtic deixa objectivament les classes subalternes en poder dels mercats internacionalistes. En voleu la prova? A Figueres encara es poden llegir pintades que diuen "L'autonomia que ens cal és la de Portugal".
Ara el partit decisiu de fet és el PP, i no pas tan sols perquè ha demostrat que és qui té la clau del poder a Roses, també té la palanca del canvi a Catalunya i sembla que té clara la visió laica del món: l'existència terrenal es allò que hi ha, el món real té sentit per si mateix, i aquesta és l'única base de l'ètica i del deure polític. Spinoza. L'Europa real construïda durant dècades amb l'absència còmplice de la gran majoria és la de la llibertat de moviment de capitals, la dreta que guanya i el diner que ens representa, ergo el PP, que ja és qui té l'hegemonia. Fa temps que, en silenci, anaven ?gua?nyant. La irrealitat en què es mouen els indignats és una mena de moralisme purista que ressuscita el primitivisme irracional ibèric, prepolític, basat no pas en la responsabilitat col·lectiva, ans en la culpa... dels altres. No puc deixar de pensar en el des-engany que fou la II República. Ja ho diu el periodista Ilya Ehrenburg, al 1931: "Hace ya mucho tiempo que los individualistas gobiernan España, y no es fácil prever cuándo el país se librará de ellos. Ahora acaban de proclamar, seguramente que por distraerse un poco de su tedio, una República de trabajadores. ¿ No hubiera sido mejor estampar en todos los muros de España esta sentencia: En la vida de todo pueblo hay siglos perdidos?". Tot indica que ja hem perdut el XXI.

Enllaços recomanats: Premis cinema