Cap on es dirigeix ERC? Aquesta és la pregunta que els darrers resultats electorals han obert en el si del partit. Esquerra, a les comarques gironines, ha desaparegut dels ajuntaments de Girona, Salt, Blanes i Puigcerdà, ha perdut l'alcaldia de municipis com Palafrugell o Castelló d'Empúries i tindrà només una petita parcel·la de poder al consell comarcal de la Selva, on ha signat un pacte de govern amb CiU. La federació té posada la vista en el Congrés Nacional de la tardor, que haurà d'anar seguit del regional, i paraules com "renovació", "refundació", "debat" i "municipalisme" estan en boca de tothom.
És evident que els resultats dels republicans no es poden considerar, en global, bons, ja que el simple fet de quedar-se fora d'alguns dels principals ajuntaments de la demarcació és un motiu de profunda preocupació. Però ERC de Girona no ho veu tot negre, i s'agafa al fet que ha aguantat bé el cop als pobles i ciutats petites. De fet, ha passat al capdavant del PSC en nombre global de regidors a Girona, i dels 10 diputats provincials que ha aconseguit el partit a tot Catalunya, cinc són a la demarcació. "Són les dues cares de la mateixa moneda", assenyala el president regional, Josep Carrapiço, qui considera que els resultats gironins reforcen el pes de la demarcació dins del global del partit.
Tot plegat obre la porta de l'esperança dels republicans, i aquests alcaldes i regidors que han obtingut bons resultats reivindiquen el municipalisme com una de les vies per sortir de la crisi en què es veuen immersos. I és que, en un moment en què ERC ha perdut bona part de la seva credibilitat i en què la política està més desprestigiada que mai, els càrrecs municipals, que són els més propers a la ciutadania, són vistos com els que poden tornar a guanyar-se la confiança de la gent. "Per arrelament i per tradició, pel sacrifici que està fent molta gent a diferents llocs del país, el municipalisme hauria de tenir més força. En els òrgans de decisió d'ERC hi hauria d'haver més presència de gent amb responsabilitats de govern, en clau positiva", assenyala l'alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí. Aquest és l'únic municipi gironí on ERC va poder presentar llista única, de manera que no té oposició. Ho va fer, però, sota una marca blanca, Independents per Sant Pere-AM.
I és que en bona part dels petits municipis on ERC ha obtingut bons resultats ho ha fet a través de marques blanques; en canvi, a les grans ciutats, on les sigles pesen més i on s'han presentat amb la marca del partit, els resultats han estat pitjors. "Les marques blanques atrauen gent no polititzada, especialment en els pobles petits i mitjans, on el pes de les sigles és molt menor i es vota més la persona", afegeix Martí. Tot i això, hi ha excepcions, com els casos de Sarrià o Vilablareix, on ERC ha guanyat amb àmplies majories sense marques blanques.
El que està molt clar dins d'ERC és la necessitat de diàleg i de renovació de discursos, per recuperar així la credibilitat davant dels electors. I sobretot, volen solucionar dues coses: per una banda, acabar amb les lluites internes que han desgastat el partit en els darrers anys (el duel Carod-Puigcercós, l'escissió de Reagrupament...) i, per l'altra, decidir en quin discurs s'ha de centrar ara ERC per recuperar la confiança de l'electorat.
Pel que fa a les lluites internes, de moment, a les comarques gironines la situació està calmada. A banda de clamoroses excepcions, com Girona ciutat, on és sobradament conegut el disgust de l'anterior candidata, Cristina Alsina, per haver estat rellevada de la llista, de moment no s'han alçat massa veus discordants. "No es tracta de restar ni dividir, sinó de sumar. Està clar que a primera línia hi ha d'haver gent que no hi ah estat fins ara, però tothom és vàlid i pot aportar la seva experiència, no és un vot de càstig cap a ningú", considera l'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais. I és que aquesta unitat es veu més necessària que mai, ja que les anteriors lluites internes es consideren un dels motius de la fallida. "Després de tantes ecissions i trencaments, la gent ha acabat pensant que si no som capaços de governar a casa nostra, tampoc serem capaços de fer-ho en un país", adverteix Sais.
Un cop deixades enrere les lluites internes, però, caldrà debatre quin ha de ser el nou discurs. I això no és gens fàcil, tenint en compte que Solidaritat i la CUP capitalitzen ara part del vot independentista. Els republicans es mostren satisfets d'haver portat el debat sobre la independència a la centralitat polícia, però saben que ara una part d'aquests vots se n'han anat cap a altres partits. El figuerenc Francesc Canet ho té clar: "ERC no s'ha d'obsessionar a agrupar tot l'independentisme sota el seu paraigües, ens hem d'acostumar al fet que hi ha més d'una oferta independentista i hem de tenir clar que el dia que el país faci un pas endavant en aquest àmbit, ho faran partits independentistes, en plural", assenyala. "Hem de repensar quines idees i valors ens poden identificar a partir d'ara, perquè l'indepenentisme ja no és només cosa nostra", assenyala. En la seva opinió, caldria apostar sobretot pel perfil d'esquerres i social del partit, igual que pensa l'expresident regional, Jaume Sitjà: "Jo vull que ERC sigui un partit de centre-esquerra, amb voluntat de representar el republicanisme i no ser només testimonials", assenyala.
Des de Girona ciutat, Blanca Palmada, que s'ha quedat fora de l'Ajuntament, adverteix que els canvis no podran ser superficials, sinó profunds . "Cal una refundació, obrir el partit, repensar tota l'estratègia; no poden ser només quatre retocs", adverteix. El que la majoria apunta, però, és que la renovació no haurà de ser només de persones, sinó també d'actituds.
En aquesta construcció d'una identitat renovada també s'haurà de tenir en compte les futures aliances. En aquestes municipals pràcticament no s'han format tripartits de PSC, ERC i ICV, i és que es tracta d'una fórmula molt devaluada, a la vista dels resultats. Malgrat que tots reconeixen els avenços socials de l'etapa tripartida, la majoria reconeixen que el segon tripartit no ha estat entès per la població, especialment tenint en compte que el PSC els havia expulsat de l'anterior govern.
Tot plegat els ha de portar a l'objectiu que els republicans tenen en ment: mantenir-se, o recuperar, la centralitat política aconseguida el 2003. "En aquell moment vam saber trobar un discurs integrador i interessant per a l'electorat català, o sigui que no cal inventar res, sinó tornar a aquells plantejaments, encara que sigui amb uns fonaments nous", considera l'alcalde de Sarrià, Roger Torrent. Caldrà veure, però, si la recuperació arriba abans de les properes generals.
