L'accés a l'alcaldia de Vidreres de Jordi Camps (CiU) amb el suport d'ERC ha estat relativament tranquil si es fa un repàs del passat del municipi i sobretot dels diferents partits que han lluitat per aconseguir dirigir l'Ajuntament selvatà anteriorment. Les bregues han afectat sobretot el partit del nou alcalde però també els socialistes. La vida de Jordi Camps i els seus pensaments anirien canviant durant tots aquests anys mentre les picabaralles deixaven el que ara és el seu partit fins i tot fora dels comicis.
Quan l'ara alcalde tenia deu anys tot just acabats de fer, el socialista Josep Sala manava a Vidreres. Era l'any 1995 i el petit Jordi Camps, vivia il·lusionat en el món de la música. Tocava amb força dèria el piano i la flauta. Però també aspirava a ser ciclista: el metge Pompeu Pascual li havia dit que tenia un cor molt gran i fort. Un aspecte clau per anar en bicicleta. Era l'època en què Miguel Indurain governava el Tour de França amb mà de ferro. Però els professors del col·legi li veien fusta d'advocat. A la taula, a les hores dels àpats es parlava de política. I Camps menjava política.
Quatre anys més tard, CiU patiria un daltabaix. Lluís Ferrer, que sonava com a cap de llista nacionalista es va passar a la candidatura del PSC a l'últim moment. La federació no va trobar cap cara visible i no es va presentar als comicis i els socialistes amb Jaume Figueras al front es van alçar amb la victòria.
En el seu món, els professors insistien en què Jordi Camps havia de ser advocat. Però ell seguia explorant les seves opcions de futur. Somniava en ser inventor. Veia el seu pare, un transportista de la potent Ram, fent el "manetes" per casa i el començava a cridar la intenció ser enginyer. Així podria fer artefactes que milloressin la vida a la llar. Aquest va ser l'embrió del que ara és la seva ocupació: empresari de telecomunicacions. Un emprenedor. Mentrestant, el cuc de la política es seguia bellugant a dins seu.
Convergència i Unió sí que va aconseguir presentar llista el 2003, amb el metge del CAP, Àngel Teixidor com a cap de llista. L'entrada dels nacionalistes a l'Ajuntament va provocar que el PSC passés a l'oposició, gràcies a un pacte amb l'Esquerra de Jordi Daranas, amb qui es van partir l'alcaldia.
Fa quatre anys, Convergència va apostar per Glòria Selis, que va aconseguir tres regidors. Selis va pactar amb Ruth Rosique (PSC) que va obtenir quatre representants. Junts feien majoria absoluta. Mentrestant, Camps, que havia entrat al consistori com a regidor independent amb Gent del Poble, feia passos de futur. Apuntat discretament a la JNC, des del 2003, aniria assumint protagonisme a les joventuts de CDC: ara és conseller nacional de la JNC i responsable de municipalisme de la JNC a la Selva., sempre des de la seva Vidreres, municipi entre el mar i la muntanya.
Però poc després d'assolir l'alcaldia, fruit d'unes teòriques desa?vinences, els socialistes van expulsar CiU del govern i va pactar amb els dos regidors d'Iniciativa. A mig mandat, Rosique va expulsar els dos regidors d'ICV de Vidreres, després d'algunes discrepàncies i just quan Diari de Girona feia públic que el cap de llista ecosocialista, Jordi Pruneda, com a regidor de Medi Ambient havia estat contractant la cooperativa que presidia perquè fes diferents informes per l'Ajuntament. El PSC va seguir fins a final del mandat amb només quatre regidors.
L'etapa final va estar marcada per tres fets que dirigirien el destí del PSC en aquests darrers comicis: es va escombrar Jaume Figueras, home negociador, exdirector de banca i exalcalde; Lluís Ferrer va ser nomenat número dos de la llista socialista i va atacar amb duresa a Jordi Camps; un mes abans de la campanya electoral, Rosique va obrir un expedient al cap de llista d'ERC Eduard Adrobau, per unes obres a la seva masia i va manar enderrocar-la.
Ja quasi a l'inici de la precampanya d'aquest 2011, Jordi Camps va acceptar ser l'alcaldable de CiU i el 22 de maig va assolir una àmplia victòria però lluny de la majoria absoluta. Diferents apunts indicaven, però, que el pacte amb Esquerra era el que marcava el destí: el posicionament agressiu de Ferrer, que el 1999 ja havia deixat plantat CiU i la manca d'una cara negociadora, feia impossible un pacte sociovergent. ERC tampoc estava molt satisfeta amb els darrers gestos del PSC. Va haver-hi negociacions i ofertes desesperades, algunes per deixar Camps fora de l'alcaldia. Al final, però, la lògica es va imposar i Camps, amb 26 anys, dirigirà l'Ajuntament els propers quatre anys.
