El passat 21 de juny inauguràrem formalment l'estiu!

Ens adonem, però, que no tothom ha fet els seus deures en previsió de l'arribada de la nova estació i, en concret, aquells vinculats a l'obligació legal d'adoptar les mesures necessàries per a la prevenció d'incendis forestals.

A la província de Girona molts termes municipals han estat declarats formalment per la Generalitat de Catalunya "zones d'alt risc d'incendi forestal" durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, ambdós inclosos, mitjançant la seva inclusió a l'Annex del Decret 64/1995, de 7 de març, de mesures de prevenció d'incendis forestals (en endavant, "Decret 64/1995").

La referida declaració comporta que, segons allò previst a l'article 17.3 del Decret 64/1995, les entitats locals situades en zones d'alt risc d'incendi forestal tinguin l'obligació de disposar d'un "pla de prevenció d'incendis forestals" que, sempre i en tot cas, haurà d'ésser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

L'incompliment de l'obligació de disposar d'un pla de prevenció d'incendis forestals podria tenir una importància relativa si no fos perquè en la majoria dels termes municipals declarats "zones d'alt risc d'incendi forestal" existeixen urbanitzacions amb un gran nombre de residents que, en aquestes dates, veuen reduïda notablement la seguretat a les seves llars per la manca de manteniment de les finques adjacents, així com per la inaplicació de mesures de prevenció contra incendis per part dels seus ajuntaments.

És en aquest context que cal fer una especial referència a allò previst a l'article 5.3 de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana (en endavant, "Llei 5/2003"), en virtut de la qual les referides urbanitzacions i les edificacions i/o instal·lacions existents en aquestes han de complir les següents mesures de prevenció d'incendis forestals: (i) garantir l'existència d'una franja exterior de protecció de 25 metres d'amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida; (ii) mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació i amb la massa arbòria aclarida; (iii) elaborar un pla d'autoprotecció contra incendis forestals que ha d'incorporar-se al pla d'actuació municipal; (iv) disposar d'una xarxa d'hidrants homologats per a l'extinció d'incendis; i (v) mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d'accés i les cunetes.

Què succeeix, però, si els propietaris de les finques forestals no compleixen amb les obligacions esmentades i, especialment, les relatives als treballs de neteja d'aquestes? L'article 4.4 de la Llei 5/2003 és clar i contundent en aquest sentit: "correspon a l'Ajuntament de fer-los".

Pel que fa a la forma en què hauran realitzar-se aquests treballs, la mateixa Llei 5/2003 preveu, en el seu article 6.4, que aquests puguin dur-se a terme mitjançant l'"execució subsidiària" per part dels ens locals.

En atenció a l'anterior cal concloure que, en el cas que les finques adjacents a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana no estiguin en les degudes condicions de neteja i salubritat i que, alhora, el seus propietaris es neguin a realitzar els treballs de neteja, serà l'Ajuntament corresponent el que haurà d'assumir el deure d'executar-los de forma subsidiària.

L'anterior ens obliga a recordar que, segons allò previst a l'article 8.1 de la Llei 5/2003, també correspon als Ajuntaments als quals pertanyin dites urbanitzacions, "la inspecció i el control de l'aplicació de les mesures de prevenció d'incendis forestals", alhora que, d'acord amb l'article 13.1 del Decret 64/1995, dins l'àmbit de les seves competències "adoptaran les mesures addicionals de prevenció que considerin oportunes d'aplicació a les zones forestals del seu terme municipal".

Així doncs, d'acord amb la normativa aplicable, la negativa dels propietaris de finques forestals a dur a terme la seva neteja de forma diligent no és excusa perquè, a data d'avui, és a dir, en ple estiu, existeixin finques absolutament abandonades i plenes de brutícia que, malauradament, poden ser camp de cultiu de les indesitjades flames que tant temen els veïns d'aquest tipus d'urbanitzacions.

I és que, amb la normativa a la mà, els ajuntaments són, en primer i darrer terme, els únics responsables de la neteja de les finques forestals i de les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana (vials, accessos i cunetes, incloses), ja que, com ha estat analitzat, són els encarregats (i) d'inspeccionar i controlar el compliment de les obligacions legals a les quals s'ha fet referència per part dels propietaris; (ii) de requerir formalment als propietaris de les finques forestals perquè donin compliment a la normativa aplicable; i (iii) d'executar subsidiàriament els treballs de neteja de les finques, dels vials, dels camins interns i d'accés a la urbanització en el negat supòsit que les actuacions anteriors esdevinguin infructuoses.