Quinze de juliol, aviat farà un mes que van acabar les classes i moltes escoles públiques gironines encara no poden afirmar quin horari faran el curs vinent. En alguns centres, a més de no haver pogut acordar l'hora d'entrada i de sortida del seu alumnat, el procés per decidir-ho ha enfrontat pares i mestres. Darrere d'aquesta situació hi ha una ordre del Departament d'Ensenyament que, d'una banda, ha canviat l'horari marc dels centres d'infantil i primària i, de l'altra, estableix que s'ha d'aprovar amb el consens d'almenys tres quartes parts del consell escolar -òrgan de representació de tota la comunitat educativa.
Els canvis polítics a la Conselleria d'Ensenyament solen provocar un fenomen que bé es podria descriure com una ona expansiva de modificacions, que en els últims mesos ha fet desaparèixer projectes relativament nous, recuperar mesures aparcades i, també, replantejar el calendari escolar. Un cop aclarida la data d'inici de les classes -el 12 de setembre- i la reconversió de la setmana blanca en dies festius de lliure elecció, l'1 de juny el Departament d'Irene Rigau va publicar al Diari Oficial de la Generalitat el calendari i les direc?trius per a l'horari del curs 2011-2012.
Disparitat de situacions
En aquests moments, algunes escoles ho tenen més clar que d'altres perquè el seu consell escolar ha arribat a una entesa que, si s'ajusta al calendari marcat pel Departament, ja té o és a punt de tenir el vistiplau de la Direcció territorial d'Ensenyament a Girona -en alguns casos, el transport escolar també influeix. En canvi, els col·legis sense acord hauran d'acatar la decisió de la Conselleria que, en principi, es correspondrà amb el nou horari marc aprovat per al curs vinent: de 9 del matí a dos quarts d'1 del migdia i de 3 i dos quarts de 5 de la tarda.
El Departament d'Ensenyament encara no pot facilitar dades oficials de com quedaran els horaris de tots els centres educatiuts gironins però, segons va informar ahir, ja s'han acceptat la majoria de les propostes consensuades. On no hi ha hagut acord, els Serveis territorials han consultat ajuntaments i altres agents educatius per saber què fan la majoria d'escoles del municipi. I allà on no hi hagi maneres d'arribar a una entesa, tot i que la Conselleria va afirmar que es perseguirà el consens fins al final, s'imposarà l'horari marc.
Amb l'objectiu de mostrar una aproximació de la realitat -ja que l'administració encara no està en disposició de facilitar dades-, Diari de Girona ha consultat 69 escoles públiques gironines, en 16 de les quals el consell escolar ha decidit fer classe de 9 a 12 i de 3 a 5, en 23 s'ha acordat aplicar el nou horari recomanat per Ensenyament i en 16 més no s'ha assolit el consens exigit pel Departament, mentre que en les 14 restants hi ha disparitat de situacions.
Els claustres i les famílies no es posen d'acord
Els serveis territorials d'Ensenya-ment que Albert Bayot dirigeix a Girona han de decidir l'horari d'escoles com les de Banyoles, Pompeu Fabra d'Anglès, Dr. Arruga de Begur, Salvador Vilarrassa de Besalú, El Rodonell de Corçà, M. Àngels Anglada de Figueres, Forn d'Anells de Fornells de la Selva, Eiximenis i la Montfalgars de Girona -on l'Annexa tampoc ha arribat a un acord però té prevista una altra reunió-, Pere Torrent i Àngels Alemany de Lloret i Verntallat de la Vall d'en Bas.
Consens suficient
i horari escolar decidit
Trenta-vuit col·legis públics gironins han confirmat que disposen del consens necessari per a l'horari del curs vinent. Entre les escoles que han optat per fer de 9 a 12 i de 3 a 5 hi ha la d'Arbúcies, les dues de Caldes de Malavella i de l'Escala -en aquest últim cas forçat pel transport-, la de Castell d'Aro, L'Aulet de Celrà, Sant Pau de Figueres, Pla de Girona, dues de Lloret de Mar -Esteve Carles i Nou de Fenals- i les sis d'Olot.
Pel que fa als centres que han escollit acabar el matí a dos quarts d'1 i la tarda a dos quarts de 5, hi ha els de Bàscara, Bellcaire, Bescanó, Cabanes, Castellfollit de la Roca, la Cellera, Cervià de Ter, Riudellots de la Selva, els tres de la Bisbal, els dos de Cassà de la Selva, 5 de Figueres -Joaquim Cusí, Parc de les Aigües, Salvador Dalí, Carme Guash i Josep Pallach- i 3 de Girona -Dalmau Carles, Mare de Déu del Mont i Santa Eugènia.
Manteniment de la sisena hora a primària
La supressió generalitzada de la sisena hora a primària és una de les decisions més protestades de la nova Conselleria, sobretot per les associacions de mares i pares. Malgrat tot, aquesta hora es manté en centres d'atenció educativa preferent com els de Girona Carme Auguet, Vila-roja -on la faran de 12 a 1- i Font de la Pólvora -on l'horari de primària serà de 9 a dos quarts de 2 al matí i de dos quarts de 4 a les 5 a la tarda; i de Figueres, Anicet de Pagès i Josep Pous i Pagès -també fins a la 1-, ciutat on el col·legi Amistat també ha sol·licitat la sisena hora. Les escoles rurals també poden demanar conservar la mesura, tal com ha fet i ha aconseguit Els Terraprims de Camallera. Tot i no ajustar-se a les directrius generals donades pel Departament, el projecte educatiu del col·legi Dr. Robert de Camprodon ha obtingut autorització per continuar amb la sisena hora iniciada el curs passat; una situació que també s'ha produït al Lacustària de Llagostera.
