El conseller de Salut, Boi Ruiz va ser el passat dijous a Girona per oferir la conferència Sostenibilitat i progrés de la sanitat catalana. Ho va fer en plena "tempesta" -tal i com ell mateix va definir- per la crisi econòmica i per les retallades en sanitat que la seva pròpia conselleria ha impulsat en els darrers mesos. La sala de l'Espai Caixa era plena a vessar de professionals sanitaris que es van agrupar per escoltar les propostes del conseller en matèria de Salut. Paral·lelament, la manifestació d'un centenar de treballadors sanitaris i "indignats" que es van mobilitzar a l'exterior del recinte per exigir que s'aturés la tisorada va marcar la visita de Ruiz.

Què en pensa de la "rebuda" que desenes de persones li han donat en arribar a l'auditori?

La gent és absolutament lliure de manifestar les seves inquietuds i preocupacions. A més, trobo que és bo, sempre i quan ho facin dins l'ordre que toca i no sense traspassar les línies vermelles de convivència democràtica. Jo crec que és bona una situació com aquesta. Un país que no es mou vol dir que està anestesiat, i és pitjor tenir-lo en aquest estat que no un país que és capaç de moure's. Insisteixo sempre que ens movem dins els criteris i els paràmetres d'una democràcia que ens ha costat a tots molt de construir.

Aquesta és una situació més que demostra que els professionals sanitaris estan en peu de ?guerra. Creu que els sanitaris no acaben d'encaixar les reformes de la seva conselleria?

En aquests moments tenim una situació econòmica determinada que des del punt de vista polític es pot fer el debat i la discusió que es vulgui, però que des del punt de vista real només hi ha una sol·lució. Si nosaltres mirem el que ha fet el País Basc fa un parell d'anys, o el que fan al Regne Unit, arribarem a la conclusió que estem fent tots el mateix. Li llegeixo la presentació de les mesures que va prendre el departament basc: paralització dels projectes d'hospitals en marxa; reducció de la dimensió dels hospitals en construcció projectats; unificació d'hospitals; reducció del dimensionament hospitalari; concentració de laboratoris; implantació de la hospitalització a domicili; disminució de l'estada mitjana i tancament de plantes en períodes més o menys prolongats, i reducció dels punts d'atenció continuada. La llegeixo en català i això és Catalunya. Nosaltres, govern convergent, podem dir que estem fent el mateix que el govern socialista del País Basc ara fa dos anys, i també el National Health Service britànic. El mateix, però amb un element afegit: fórmules de corresponsabilització de serveis i d'equipaments. Dit això, no dóna la impressió que estiguem ?gaire desencaminats, ja que al País Basc i al Regne unit les reformes han donat bons resultats. No sembla que sigui un problema de concepció política, sinó que la realitat sanitària és més ciència que política, i per tant les mesures tenen totes una racionalitat.

Alguns sectors de la sanitat afirmen que aquestes retallades no són la sol·lució al problema, i que encara poden anar a pitjor.

Nosaltres des del punt de vista de projecte sanitari tenim molt clar el que estem fent, sabem que té uns resultats esperats que seran bons però hem d'acabar de resoldre el tema laboral que és la questió de fons. Quan em vaig incorporar al parlament ja vaig dir a la primera compareixença parlamentària que la situació econòmica comportaria tres coses: 1. Que la gent s'hauria d'esperar 1 mica més per ser atesa. 2. Que la gent s'hauria de desplaçar una mica més enllà d'on era atesa habitualment. 3. Que tots hauríem de fer un esforç perquè no es perdessin llocs de treball, però aquest esforç no el pot fer sol l'administració. Els agents socials, que són l'altra part, han d'exercir la responsabilitat que els toca per tal que no es perdin llocs de treball. I això és possible perquè hi ha molts centres sanitaris que ja han arribat a acords (molts més dels que sembla, com el Taulí de Sabadell). Creiem que al final s'imposarà la racionalitat. Que els professionals entendran que és una situació excepcional, que no és que perdin cap dret sinó que en tot cas alguns drets de caràcter complementari (com el salari complementari, o els horaris d'orgnització) tindran una suspensió temporal fins que arribem a una situació econòmica millor. Això també es pot veure en altres sectors.

Però s'arribarà als ERO?

Els ERO dependran de si hi ha acord o no. L'ERO és un plantejament de reorganització, no vol dir posar gent al carrer. ERO significa modificar les condicions de treball de manera pactada, i si no és pactada a través d'una resolució de la conselleria de Treball o d'un tribunal. Que hi hagi ERO depèn dels agents socials. Nosaltres donem instrucció a tots els nostres centres d'evitar ERO que signifiquin la pèrdua de llocs de treball. Hi ha una ratlla vermella que creiem que no hem de sobrepassar, que és l'extinció dels llocs de treball. Això només està en mans de la voluntat negociadora de les dues parts. Si en alguns centres sanitaris hi ha hagut acord, aquest també podem fer que arribi a la totalitat dels centres.

A les comarques gironines tots els sindicats d'hospitals i CAP, els caps de servei del Trueta, els treballadors de les ambulàncies... Han fet reiterades declaracions en què asseguren que la retallada està afectant l'assistència sanitària.

Nosaltres tenim el tall de l'última enquesta de satisfacció dels usuaris i es manté en els mateixos paràmetres que es mantenia en aquesta mateixa època l'any anterior. És més, fins i tot en algun paràmetre el tenim per sobre.

En quin punt es troben les negociacions entre patronal i sindicats?

Entre patronal i sindicats les negociacions es van trencar. Els sindicats no van acceptar la proposta, no de la patronal sinó del mediador, que és el departament de Treball de la Generalitat. La patronal va acceptar la proposta del mediador malgrat que renunciava a coses que per ells eren insalvables. Per exemple, la creació a cadascun dels hospitals d'una comissió de metges i infermeres paritària amb la direcció de l'hospital per reorganitzar el treball en funció de les conseqüències que tenia la reducció de pressupost de l'hospital. Jo instaria que es tornin a reunir, però el que sí que s'està fent ara són negociacions centre a centre, i la majoria d'aquestes van avançant en positiu. Ja sé que és negatiu perdre una part del salari, ja sé que és negatiu canviar les condicions de treball però encara és més negatiu perdre llocs de feina.

El Col·legi de Metges de Girona va comunicar fa dies que no s'havient tingut en compte les seves opinions.

Nosaltres hem tingut els col·legis de metges en compte des del primer moment, i ens vam reunir alhora amb tots els col·legis catalans al mes de febrer o març. En l'àmbit de Girona s'han tingut els contactes oportuns amb els col·legis, s'han tingut els contactes oportuns amb els metges dels hospitals... També hi ha diferència entre que un arribi acords o no arribi acords quan es posa a parlar i a comunicar. Però tinc constància que a Girona s'han tingut totes les reunions que calia tenir. Que segurament se'n poden tenir més, sí, però hi ha hagut les converses oportunes tant amb metges com amb infermeres i els sindicats.

Creu que hi haurà més retallades a partir d'ara?

La voluntat de la conselleria de Salut i la meva pròpia hagués estat pujar al 10% el pressupost, inaugurar el nou Trueta, i fer moltes altres coses. El que passa és que hi ha una realitat que no l' hem d'obviar i només cal que mirem al voltant. Miri el que ha passat a Itàlia i les mesures que ha pres. Si nosaltres fem els deures, tot el que està passant al costat nostre a l'est i oest no ens passarà, perquè precisament estem fent les coses perquè no passin.