Els parlava, fa uns dies, de les sensacions que els professionals de la medicina experimentem quan les circumstàncies ens porten a l'altra costat convertint-nos en pacients o acompanyants de pacients. A banda d'altres aspectes ja exposats, podem experimentar, per exemple, el neguit que genera en una sala d'espera un retard massa gran. O l'angoixa que provoca la manca o la insuficient informació quan estàs vivint una situació delicada. O constatar com, sovint, les converses en diferents estances hospitalàries (algú degué cremar fa temps els il·lustratius rètols en els qual una infermera convidava a parlar fluixet) superen, de llarg, el volum més desitjable per al descans dels malalts. O constatar, també, com la concatenació d'un cap de setmana, un pont, i una festa poden alentir cinc dies un procés de rehabilitació. O descobrir uns càterings tan poc atractius que difícilment ajuden a millorar l'anorèxia que acostumen a patir els malalts durant el seu ingrés. No es tractaria pas, en cap cas, d'emular El Bulli, només de posar-hi una mica de creativitat i sentit comú.
En un altre nivell, per alguns gestors sanitaris, passar gairebé sobtadament d'un costat a l'altre pot resultar, com a mínim, una experiència ben paradoxal. Com la de l'exgerent dels dos sociosanitaris adscrits a la Corporació de Salut Selva-Maresme afectats també per l'ERO temporal. Fa quatre dies, potser li hauria tocat encapçalar la multitudinària manifestació que els sanitaris de Blanes i comarca van fer dissabte en defensa de la qualitat assistencial, dels seus llocs de treball i d'alguns drets laborals atropellats. En canvi, ara, com a flamant nou delegat de Catsalut a Girona, li tocarà prendre nota del malestar que estan generant, no només les retallades, sinó la manca de fluïdesa en el diàleg i la informació. I sobretot, de la percepció generalitzada que la tisora (dalla?) hauria d'haver començat la seva feina en moltes altres pastures, abans que en sanitat i/o educació. Decididament, a tots els nivells, segons a quin costat estàs, també en l'àmbit sanitari, les coses es veuen i es viuen d'una manera o d'una altra.
