Un informe revela que la concessió del Club del Mar de Sant Feliu de Guíxols és dubtosa

E.PADILLA
La situació legal de la platja privada de sota l'edifici del Club del Mar, a Sant Feliu de Guíxols, ha generat quilos de paperassa, decrets i informes creuats de tres administracions diferents durant quatre dècades sense arribar a treure mai l'aigua clara de si els propietaris d'aquest edifici aixecat en zona marítimoterrestre tenen dret o no a tancar l'accés a la cala que ara per ara, i des de fa anys, ocupen en règim d'exclusivitat. Ara, però, un informe jurídic redactat pel professor de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Cecchini ha posat de nou en dubte l'estatus d'aquesta platja privada en recordar que la concessió de l'espai per aixecar l'edifici -el document, datat definitivament el 1975, que esgrimeix la propietat i amb el qual justifiquen l'ocupació de la platja, ja que no s'hi fixen clars els límits del terreny a ocupar- data d'abans de la Constitució i, a tenor de la Llei de Costes del 1988, podria ser revisable perquè estableix un règim per aquest petit tros de costa que contravé l'esperit de la llei del litoral i també l'article constitucional 132, que exposa clarament que les platges són públiques.
El grup municipal d'ICV va entregar ahir aquest dictamen jurídic a la resta de grups de l'Ajuntament de Sant Feliu amb la intenció de reactivar la lluita administrativa, i també ciutadana, contra el tancament d'aquesta platja. "Més que buscar responsables de com estan les coses, el que s'ha donat és una gran passivitat per part de totes les administracions. La nostra intenció és posar en evidència que és un lloc públic i que tothom ha de poder gaudir-ne. Volem implicar-hi tots els grups municipals i també la ciutadania perquè al cap i a la fi no és un afer polític", reflexiona el regidor d'ICV Jesus Fernández. Pel que fa al govern de Sant Feliu, conformat per CiU i PSC, l'alcalde Joan Alfons Albó (CiU) va mostrar-se "receptiu" a treballar l'assumpte que resta "sospitosament adormit de forma permanent a les dependències de les administracions externes" segons va declarar el batlle a Ràdio Sant Feliu. A més, ara per ara hi ha en marxa un expedient sancionador incoat arran la denúncia d'un particular per una presumpta vulneració dels accessos públics al mar i a la servitud de trànsit. La intenció d'ICV és que no prescrigui i que es resolgui aviat. La llei preveu multes de 300.000 euros per aquestes infraccions.

Els dubtes del ministeri
L'informe recull que ja el 1982 es constata la construcció d'una paret que talla el camí de ronda. Així ho constataven altra volta els serveis municipals el 2006. L'any 2006 el llavors Ministeri de Medi Ambient indica que "aquest servei comparteix la necessitat de plantejar una solució a les dificultats d'accés a la costa, i una de les alternatives és el rescat parcial de la concessió vigent" a través de la redacció del projecte del camí de ronda de Ponent. La concessió, d'altra banda, finalitza el 2018 i podria posar en perill la supervivència de tot l'edifici. Però el 2008 el Servei Provincial de Costes de l'Estat es manifesta de manera diferent i afirma que "d'acord amb els plànols, l'acta de reconeixement i la clàusula de concessió, el concessionari té dret a l'ús privatiu de les instal·lacions". Aquesta afirmació, recull l'informe, "no es pot admetre" a tenor del que exposa la llei de Costes.