No importa si és pesquer, comercial o esportiu; un port sempre va vinculat al moviment, l'intercanvi, el dinamisme i la varietat, però amb la crisi el ritme d'alguns ports esportius de la Costa Brava sembla haver experimentat canvis. Tot i que els beneficis dels ports controlats per la Generalitat van créixer el 2010 -3.460.143,30 euros- respecte als resultats del 2009 -2.520.567 euros- i que gerents com el del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, Lluc Puig, afirmen tenir ocupacions lleugerament superiors a les de l'any passat, Tomàs Gallart, director del Club Nàutic Estartit i president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET), assegura que ?"l'any passat" es va començar a notar com disminuïen alguns clients. "Hem experimentat un descens d'ocupació als amarradors d'embarcacions petites fruit de la crisi", afirma Gallart. Puig apunta en la mateixa direcció: "Ha augmentat considerablement respecte a l'any passat l'ocupació als amarradors per embarcacions de 12 i 16 metres d'eslora però han disminuït les més petites, de 8 i 10 metres. Tot i així tenim una mica més d'ocupació que l'any passat". Maria Muñoz també diu que al Club Nàutic Port d'Aro la crisi ha afectat l'embarcació petita.

El client europeu "de remolc i els estrangers jubilats", segons comenta Gallart, també "han fallat" aquesta temporada a causa de la incertesa originada per la crisi. Tanmateix, la baixada d'ocupació de petites embarcacions no té com a únic motiu la crisi. Un juliol atípic ha impedit que les dàrsenes dels ports s'omplissin des de principi d'estiu. "Aquest any el que més ens ha perjudicat ha estat el temps", comenta Guerau Carrión, gerent del port esportiu de Roses i afegeix que les condicions climàtiques "han fet minvar les embarcacions transeunts". Carrión destaca que, tot i aquest "mal juliol" ara mateix estan "ratllant el 100% d'ocupació". A aquestes dues causes cal sumar-n'hi una tercera: "Es produeixen menys embarcacions d'eslores petites perquè la diferència de preu amb les que són una mica més grans és relativament petita i la gent tendeix a comprar la gran, per tant, si hi ha menys barques petites és evident que tindrem menys demanda d'amarradors per aquesta classe d'embarcacions", argumenta el president de l'ACPET.

Tanmateix, allunyant-se d'aquesta lleu tendència a la baixa, els amarradors de grans eslores estan en plena ocupació a gairebé tots els ports i clubs de la demarcació. De sobres és sabut que cadascú viu i nota la crisi d'una manera diferent i els gerents dels ports han aprofitat aquesta situació intentant atreure clients amb un elevat poder adquisitiu. L'ocupació de vaixells de gran eslora ha crescut un 20% en tres anys al club de Sant Feliu, el qual disposa, des de 2004, de 16 places noves situades per embarcacions de fins a 60 metres. Muñoz comenta que a Port d'Aro els han "faltat" amarradors per grans eslores i Gallart assegura que al Club de l'Estartit no arriben al 100% d'ocupació "perquè queda l'amarrador petit; els mitjans i grans estan tots plens". A Roses, disposen de 12 amarradors per eslores d'entre 30 i 35 metres i "en moments puntuals fins a 40" comenta Carrión i afegeix que "tan sols quatre són per transeünts, la resta tenen base estable". Tot i la total ocupació d'aquesta classe d'amarradors, cap dels gerents els considera la principal font de finançament. "El volum d'ingressos més gran ens ve de les embarcacions mitjanes de 12 a 25 metres", afirma el gerent de Roses. Lluc Puig, gerent de Sant Feliu de Guíxols, comenta que les grans eslores els "proporcionen uns ingressos addicionals que ajuden a cobrir els pressupostos i les altes despeses derivades del port".

Testimonis d'aquesta situació i conscients que les necessitats dels ports evolucionen cada dia, alguns gerents es plantegen oferir més amarradors per a grans eslores. "Ens hem plantejat reconvertir els amarradors petits", comenta Gallart fent referència als projectes de futur pel port de l'Estarti. Tot i així, tira enrere el fet que la Costa Brava és una zona d'embarcació petita per la poca profunditat d'aigua que hi ha en alguns punts. "Amb els vaixells més grans s'ha d'ancorar més lluny de la costa i aquest fet dificulta descobrir les mil i una cales que hi ha", raona Gallart.

Però tot i haver fallat l'embarcació petita, els gerents no són alarmistes i consideren que s'està vivint una situació bona i més tenint en compte que es troben en una zona on es té la possibilitat de navegar durant tot l'any.

Un segment turístic en alça

Al juny, el Departament d'Empresa i Ocupació anunciava que el fenomen dels creuers era una tendència cada cop més nombrosa i amb "amplis marges de creixement futur". Palamós és el segon port de creuers de Catalunya i també el segon mediterrani que ha crescut més en nombre de passatgers en una dècada. Enguany té 37 escales programades de les quals ja se n'han realitzat 20 i preveu rebre 40.000 passatger més que l'any passat, xifra que implica un creixement del 45%.

En territori altempordanès, diverses institucions han arribat a un acord, segons fonts del Departament, per tal que el port de Roses també passi a formar part de les escales dels creuers que naveguen per la Mediterrània i l'any passat ja es van dur a terme algunes escales, tot i que no n'hi ha de programades per enguany. L'objectiu dels acords és fomentar el desenvolupament de l'oferta turística vinculada amb l'àmbit dels creuers.