JO NO SÓC RACISTA, PERÒ...

La frase "Jo no sóc racista, però..." pot donar pas a un crescendo de conceptes que s'enfili fins a cims inquietants. Com: "ens prenen la feina" o "no són com nosaltres"

XAVIER DOMÈNECH Quan algú deixa anar "Jo no sóc racista, però ..." cal esperar qualsevol cosa. La frase pot obrir la porta a un crescendo de conceptes que s'enfili fins a cims inquietants. Pujant nivells, com en un videojoc, trobaríem: "que vinguin, però amb papers", "per desgràcia, no hi cabem tots", "acaparen els subsidis", "s'han fet els amos del carrer", "ens prenen la feina", "no són com nosaltres", "fan coses inacceptables", "acabarem tots resant cap a la Meca", i finalment,"ens faran fora de casa nostra", frase amanida amb referències als plans gihadistes per reconquerir Al-Andalus.
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit de Josep Anglada, acusat reiteradament de xenofòbia, afirma que només pretén un veritable control de la immigració. I com que aquest objectiu pot semblar desitjable, en les últimes eleccions s'hi van apuntar com a candidats, i van sortir elegits, almenys tres regidors amb parella forana. A Salt, la regidora Juana Dolores Martínez conviu amb un camerunès, i el regidor Carles Bonet amb un dominicà. A Manresa, la companya del regidor Sebastià Llort és brasilera. Els problemes van sorgir quan Martínez va voler contreure matrimoni amb la seva parella i va començar a rebre, segons el seu relat, pressions insuportables dels correligionaris, que van arribar a l'insult i a l'amenaça, perquè deixés l'escó. Martínez va acabar plegant (i Bonet al cap de poc) dient: "no és cert que només persegueixin la immigració il·legal, el que volen és fer fora tots els immigrants". A bona hora va caure de la figuera. Llort, per la seva banda, diu que no té problemes. És clar que el Brasil és gairebé primer món, i el primer món no ens aporta immigrants, sinó estrangers. El missatge d'Anglada de portes enfora es resumeix en l'eslògan "primer els de casa", que no dista molt del que deien bastants candidats d'altres partits. Però PxC és un partit centrat en aquest únic assumpte; per a ell, la immigració no és un problema sinó "el" problema, i el seu públic són els que pensin el mateix. Les imatges en vídeo d'un acte a Vic van permetre a tot el país veure com Anglada reduïa tots els mals a un de sol: la presència pertorbadora de l'Islam entre nosaltres. Quadra això amb les parelles mixtes? Quadra fins que es desquadra, com a Salt, un municipi amb un 40% de població estrangera, que va patir disturbis similars als de la balieue francesa, i on la desconfiança entre comunitats està a flor de pell. Martínez ha comprovat en carn pròpia que la xenofòbia no és un plantejament intel·lectual, sinó una cosa visceral, que no deixa espai a la reflexió i que constitueix, en canvi, un camp abonat a la demagògia i l'odi.