Un usuari gironí afectat de varius s'ha d'esperar 54 dies per ser atès a l'hospital de Palamós. Si el mateix pacient hagués estat a la llista d'espera de l'hospital Santa Caterina de Salt hauria tardat 127 dies, poc més del doble. Aquesta gran diferència és el que posa de manifest el sindicat CCOO per denunciar les grans disparitats en les llistes d'espera dels centres sanitaris catalans. Les dades que posseix el sindicat són del CatSalut i corresponen al desembre de 2010, és a dir abans de les retallades en l'àmbit sanitari.
Amb això, el sindicat vol denunciar un problema que ja fa anys que dura, però que es pot agreujar amb la disminució de l'activitat i l'augment de les llistes d'espera a causa de la tisorada. A parer de CCOO, les esperes no són conseqüència d'una falta de recursos, sinó d'un problema d'organització, ja que amb els sistemes informàtics actuals es podria posar en marxa amb facilitat una llista única.
Consideren, a més, que en operacions com les cataractes o les pròtesis de genoll l'espera acaba causant un increment del cost social, perquè una persona que no pot veure-hi acaba sent dependent, i en no poder caminar la baixa laboral és més prolongada i es prescriuen antiinflamatoris durant l'espera, un medicament que, a més, té molts efectes secundaris.
El responsable de política sanitària de CCOO, Joan Canals va recordar que actualment la quarta causa de mort són els efectes secundaris dels fàrmacs, i que les llargues esperes fan que es medicalitzi els pacients.
En tot cas, el sindicat va alertar que la situació podria empitjorar aquest any després de les retallades de pressupost, que es van concretar en el tancament de quiròfans a les tardes i en una reducció de l'activitat quirúrgica en molts centres.
Des de CCOO van matisar que no obstant això, caldrà esperar a veure què passa amb el reial decret que fixa un temps màxim d'espera en tot el país per a sis tipus d'operacions, com pròtesis de genoll, cirurgia cardíaca o cirurgia valvular. Per regions sanitàries, les diferències són evidents ja que a l'Alt Pirineu i a l'Aran la mitjana d'espera són 0,92 mesos, davant els 3,24 que hi ha als hospitals de la Catalunya central o els 3,15 de Barcelona. Les llistes d'espera dels centres gironins se situen en un terme mitjà.
El sindicat també va denunciar que encara que hi ha un temps màxim de garantia d'espera i els ciutadans poden exigir que se'ls operi una vegada superat, el procediment és complicat i funciona prèvia petició, quan hauria de funcionar de forma automàtica.
Un altre defecte que van posar de manifest és que en l'actual sistema de llistes d'espera només es comptabilitzen els temps d'espera a partir que es prescriu la intervenció, sense tenir en compte els mesos que solen passar des que el pacient demana una primera visita a l'ambulatori, se'l deriva a l'especialista, se li fan les proves, torna a l'especialista, es diagnostica el problema i s'acorda operar.
