Els diabètics de les comarques gironines continuen amb el seu particular calvari amb les agulles que es col·loquen a les plomes per injectar insulina. Denuncien la mala qualitat del model que es subministra als centres d'atenció primària, un tipus d'agulles que fan mal si s'utilitzen en més d'una ocasió i deixa blaus en aquelles pells més sensibles. A més, la falta de criteri establert als ambulatoris (n'hi ha que amb prou feines en reparteixen) a l'hora de repartir les agulles genera confusió i malestar als pacients, que s'han de desplaçar diverses vegades per aconseguir el material.

L'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) a Girona lamenta que després de dos anys de queixes per aquest tipus de problemes les autoritats encara no hagin fet res per canviar-ho. El seu president a les comarques ?gironines, Jaume Oriell, afirma que a dia d'avui el problema és el mateix de sempre, i tem que amb les ?retallades al Departament de ?Salut el problema es pugui agreujar.

"La problemàtica rau en el fet el tipus d'agulles que se subministren els centres sanitaris és d'una marca que tot i que es va fer un estudi garantint-ne la seva viabilitat, és de mala qualitat i només es pot utilitzar una vegada, sinó en algun tipus de pell acaba fent mal", explica Oriell. En aquest sentit, afirma que tot i que les agulles teòricament només són d'un sol ús, també es poden utilitzar dues o tres vegades més, fet que amb el model que es dóna als CAP és pràcticament impossible.

"Si els centres sanitaris compren aquestes agulles perquè són més barates però només es poden utilitzar un cop, no deu ser tan descabellat comprar-ne unes altres de més qualitat que es puguin reutilitzar sense que ens haguem de fer mal. On és el suposat estalvi econòmic?" qüestiona Oriell.

L'altre gran problema dels diabètics gironins i catalans és quan han d'anar a buscar aquest material. Oriell critica que cada ambulatori fixi el seu propi criteri sobre el nombre d'agulles i tires que han de donar: "En alguns CAP te'n donen poquíssimes i en un sobre, quan teòricament haurien d'anar envasades. Això fa que depenent de la zona on visquis has de desplaçar-te diverses vegades a l'ambulatori per recollir-les, amb la incomoditat i pèrdua de temps que això suposa". Oriell proposa que tots els ambulatoris unifiquin criteris i es posin d'acord a l'hora de repartir el material.

Amb les tires per fer el control de glucèmia passa una cosa semblant que amb les agulles. Des de fa uns anys, molts CAP distribueixen només un únic model de tires, quan l'ideal segons l'ADC hauria de ser de cinc. Per a molts diabètics, això suposa comprar un nou aparell i llençar a les escombraries el que ja tenien per mesurar, ja que no és compatible amb la tira que subministra l'ambulatori.

L'associació ja ha fet saber al departament de Salut la seva problemàtica en diverses ocasions però els problemes encara persisteixen. Oriell no es va mostrar gaire optimista de cara al futur ja que "a causa de la situació econòmica és molt complicat", però va demanar al Departament que ?escolti les queixes i miri de posar remei al problema que pateixen molts dels 400.000 catalans amb diabetis.