diumenge. DIETARI

He escoltat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, comprometre diners i posar un termini (el mes de març de l'any que ve) perquè entri en funcionament un dels equipaments estrella del Memorial Democràtic: el centre Benjamin de Portbou. Diu Joana Ortega que en breu es desplaçarà a Portbou per concretar-ho sobre el terreny.

Actualment mig Ajuntament Vell (on ha d'anar el centre) està enderrocat i s'ha de tornar a aixecar, mentre que la resta (a partir de la façana) s'ha de consolidar. Ortega però no ha aclarit si el contingut del centre serà el mateix que va dissenyar l'antiga conselleria de Relacions Institucionals de Joan Saura.

diumenge Illes Formigues

La confraria de pescadors de Palamós té constància que la Unió Europea ha aprovat la creació (bàsicament els diners) de la reserva marina de les illes Formigues, una mena de santuari d'un ecosistema greument amenaçat per la pesca i moltes altres activitats, moltes d'elles furtives.

És absolutament al·lucinant i no hi ha cap precedent conegut que siguin els pescadors qui implorin la creació d'aquesta reserva, mentre un govern controlat -fins d'aquí unes setmanes- pel partit socialista, no tiri endavant aquest projecte que, sigui dit de passada, tampoc defensa el Govern català de CiU.

Els pescadors no es donen per vençuts i, properament, es reuniran amb els ajuntaments afectats per reclamar al ministeri de Medi Ambient que compleixi el compromís.

dilluns Filòlegs apocalíptics

Hi ha filòlegs que fa anys que pronostiquen la mort del català. Un d'ells és Pep Nadal, cap del departament de Filologia i Comunicació de la UdG. Temps enrere també era molt insistent en aquest sentit mossèn Modest Prat.

sempre hagi remuntat gràcies a les exageracions buscades dels filòlegs apocalíptics.

dimarts Envasadores opaques

L'associació d'empreses envasadores d'aigua ha presentat una queixa a l'Ajuntament de Girona perquè es dedica a promoure el consum d'aigua de l'aixeta. Ho ha explicat el tinent d'alcalde de Sostenibilitat, Jordi Fàbrega.

Només faltava sentir això: que aquestes opaques empreses d'extracció d'aigua, que es dediquen a vendre allò que cau del cel perquè s'han apoderat del subsòl de municipis com Caldes, Arbúcies... renyin un Consistori que es dedica a promocionar l'aigua de l'aixeta per evitar els milions de residus que generen les ampolles de plàstic. Uns residus que costa milions reciclar-los i que, precisament, no paguen aquestes empreses que facturen quantitats astronòmiques venent un producte que, a ells, els surt gratuït. El millor que poden fer les plantes envasadores és restar en silenci.

dimecres Dèficit de talent

Governar s'ha tornat en una feina a l'abast de qualsevol ximple. Només cal atribuir-ho tot al dèficit i no fer allò que cal o es demana. No fer res, vaja! El Govern ha comunicat que si l'Estat no eixuga el dèficit de l'Agència Catalana de l'Aigua, no es podrà complir amb el pacte per retornar el cabal de l'aigua del Ter que ara s'envia cap a Barcelona. Reclamen diners per fer les obres hidràuliques que servirien per abastir correctament Barcelona, diuen.

Que ensarronin qui vulguin. Avui i ahir, la política continua essent la gestió de les prioritats. Si pel govern Mas el retorn del cabal perquè el Ter torni a ser un riu, no és cap prioritat, que ho diguin però que no ho atribueixin al dèficit.

dijous Imperfeccions franceses

Sempre he pensat que França seria un país quasi perfecte si no fos perquè són incapaços de fer un cafè bevible. A vegades també penso que hi sobra algun francès.

L'explosió al forn de la planta de tractament de residus nuclears de Marcoule, ens recorda que és un país molt perillós, sobretot després de veure el mapa que publica Le Monde amb tots els reactors que tenen escampats per tot i cada un dels departaments.

Actualment, a França, no hi ha debat sobre la perillositat de l'energia nuclear.

Després de l'accident del Japó alguna premsa va intentar reobrir-lo, però ràpidament es va acabar, quan les autoritats van sortir a exhibir l'excelsa tecnologia nuclear francesa que, llastimosament, no serà jutjada fins -i esperem que mai passi- hi hagi algun accident gros.

divendres Enric Millo

Enric Millo, fa uns anys màxim responsable d'Unió Democràtica de Catalunya a les comarques de Girona i nineta dels ulls de Duran Lleida, és actualment el màxim responsable del PP a la mateixa demarcació. Qüestió de compatibilitats?

En el seu paper actual li toca combatre allò que fa uns anys defensava: la immersió lingüística i molts altres aspectes relacionats amb allò que veia abans com una nació i que, avui, ens presenta com una regió espanyola. Millo és, al meu modest entendre, un magnífic exemple de quin és el motiu que cada dia hi hagi més ciutadans abominin de la política.