La crisi econòmica no entén de colors polítics i afecta tothom igual. Sigui quin sigui el partit que encapçala un ajuntament a la demarcació de Girona la prioritat és la mateixa: sanejar les finances locals i allunyar el fantasma de la fallida.
Tant la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com l'Associació Catalana de Municipis (ACM) no es cansen d'advertir que els consistoris es troben davant una "situació límit".
" En aquest moment hem tocat fons. Què pasarà a curt termini? El que ja està passant. Que hi haurà ajuntaments que diran que no podran pagar la nòmina de novembre, altres que hauran de reduir el personal, es tancaran alguns serveis...", preveu el president de l'ACM, Salvador Esteve.
En aquesta situació extrema s'hi ha arribat per diverses causes. La crisi econòmica i la falta d'ingressos han portat a un carreró sense sortida molts consistoris que també s'han vist perjudicats per assumir competències que no els pertoquen. Segons un estudi recent de la Diputació de Barcelona, el 26 per cent del pressupost dels consistoris es destina a serveis que no són de la seva estricta competència. "Fem coses que no ens toquen. L'ensenyament de 0 a 3 anys, per exemple, és competència de la Generalitat. En canvi ens en fem càrrec en bona part nosaltres", explica Esteve. Davant d'aquesta situació, els municipis reclamen un nou model de finançament per evitar un "col·lapse" de les finances locals
Els ajuntaments no tiren pilotes fora i expliquen la seva gestió. "Durant uns anys hem tingut uns ingressos extraordianris que venien de la construcció i com que han durat bastants anys, aquests diners els hem invertit en inversions que ara ens costen una despesa ordinària però, en canvi, no tenim l'ingrés", explica Esteve. Malgrat tot, assegura que s'han produït pocs casos de mala gestió.
A l'hora d'assenyalar quins són els consistoris gironins que passen per un moment més crític, el president d'ACM, Salvador Esteve, respon categòric: "La realitat és que tots estem molt malament".
Una resposta similar dóna el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos. "La veritat és que jo no tinc constància de quin ajuntament està bé. Tots estem en una situació extrema. N'hi ha que estan al límit. D'altres, en canvi, estan a punt de superar el límit", assegura.
Segons les dades facilitades pel Ministeri d'Economia, el deute viu dels ajuntaments gironins ascendia a finals de 2010 a 609,9 milions d'euros, un 4,7% més que un any abans i un 23% superior al de tancament de 2008. L'endeutament per habitant dels ajuntaments gironins es va situar en 809,9 euros, un 18,4% per sobre de la mitjana catalana (683,7 euros). Castell-Platja d'Aro (2.549), Sant Joan les Fonts (1.884) i Tossa de Mar (1.868) són els municipis gironins més endeutats.
En termes absoluts, els municipis més poblats encapçalen el rànquing gironí: Girona (58,3 milions d'euros), Lloret de Mar (47,6), Blanes (39,2) i Figueres (35,8).
Entre els grans municipis de la demarcació destaca el creixement anual de l'endeutament bancari de poblacions com Lloret (+47%) o Palafrugell (20 per cent).
La quantia del deute viu de les administracions locals es calcula tenint en compte les següents operacions de risc: crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs o crèdits transferits a tercers. D'aquesta manera, el deute viu no inclou el deute comercial de les entitats locals, sinó únicament el bancari.
Davant d'una situació econòmica i financera local "més que preocupant", l'ACM i la FCM ?reivindiquen la necessitat d'una llei de finançament local. "Fa trenta anys que la demanem. És el nostre dret. Si no aconseguim un model estable de distribució dels recursos públics, el que es provocarà és un col·lapse de les finances locals", adverteix Bustos.
A la situació precària de les finances municipals s'ha sumat els últims mesos la reclamació per part de l'Estat de la devolució de les transferències de més que va atorgar a compte als municipis els anys 2008 i 2009, per causa d'una previsió errònia feta per l'Estat.
Els municipis també recorden que la Generalitat els deu diners. Segons un càlcul aproximat realitzat per la FMC a partir del deute de 30 municipis, que representen 800.000 habitants, la Generalitat té un deute pendent de pagament de prop de 500 milions d'euros.
