El nou paquet de mesures que retallaran els serveis dels hospitals de l'Institut Català de Salut (ICS) ha provocat un creixement del malestar dels metges d'aquests centres, que al llarg de l'any ja han promogut diferents mobilitzacions per fer pressió contra les retallades. La darrera, una vaga de tres dies impulsada per l'assemblea de metges de la Vall d'Hebron, que ha de tenir lloc a principis d'octubre i a la qual van demanar l'adhesió de la resta de centres de l'ICS. Els professionals del Josep Trueta de Girona estan esperant veure si hi ha unitat entre tots els hospitals a l'hora d'anar tots a una a la vaga, segons va informar ahir un portaveu del sindicat Metges de Catalunya, qui va afirmar que la setmana vinent es reuniran per estudiar si s'adhereixen a la mobilització dels seus companys barcelonins.

La principal preocupació dels metges és que amb les noves retallades anunciades la setmana passada hi podria haver una important pèrdua salarial en els últims tres mesos de l'any. Segons el portaveu de Metges de Catalunya, els professionals estan ara en una fase d'estudi per veure quin és el seu moviment següent per intentar pal·liar els efectes del cop. Si bé els metges de l'Hospital de la Vall d'Hebron ja van anunciar dimecres que anirien a la vaga durant tres dies de principis del mes d'octubre, al Trueta encara estan a l'expectativa de veure què fa la resta, tot i que no descarten adherir-s'hi. A l'Hospital de Bellvitge, la votació de l'assemblea de dimarts va quedar empatada, per la qual cosa es repetirà amb l'esperança que hi hagi un vot favorable per afegir-se a les aturades. Les mobilitzacions i la defensa d'un sistema sanitari que consideren excel·lent són part dels continguts que tindrà una carta redactada pels metges dels centres de l'ICS que volen fer arribar a mans d'Artur Mas.

Mas i Grècia

El president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir que el camí de la vaga, anunciada aquesta setmana per alguns centres de l'ICS, "no resoldrà res" i que s'ha de prendre consciència de la situació financera de Catalunya si no es vol acabar com altres països, com Grècia. "Si gastem el que gastàvem abans, no ens en sortirem", va explicar el president, qui també va defensar que hi ha un camí a seguir i que "s'ha d'entendre que ara amb menys hem d'aconseguir fer el mateix que fèiem abans". Segons Mas, el que s'ha de fer ara és "treballar amb més eficàcia, i si pot ser una mica més", ja que "les vagues no resoldran cap problema".

Mas va fer aquestes afirmacions a la conclusió d'una trobada del grup parlamentari de CiU celebrada a Girona, i va fer un símil comparant la situació financera de les administracions amb la dels nuclis familiars i les empreses. "Tenim la situació que han tingut moltes famílies en els darrers temps. Quan han tingut menys ingressos, què han fet? Han deixat de fer algunes despeses. Nosaltres hem de fer el mateix". El president va afegir que "tant de bo" no hi hagi vagues ja que perjudicarien "els usuaris que moltes vegades diuen defensar".

Ripoll estudiarà les queixes

D'altra banda, l'Ajuntament de Ripoll va informar ahir que recollirà totes les incidències que hi pugui haver relacionades amb l'eliminació d'una de les quatre ambulàncies que presten servei a la comarca. Segons, l'alcalde ripollès, Jordi Munell, l'Ajuntament estudiarà el temps que triga l'ambulància a arribar al lloc on s'ha produït l'incident per poder "fer un seguiment de la reordenació i poder presentar aquestes dades al Departament de Salut" i "treballar de forma conjunta per avaluar-ne el sistema". Munell es va mostrar "relativament tranquil" després que el conseller de Salut, Boi Ruiz, li assegurés que el sistema és "global" i que a Catalunya hi ha "400 ambulàncies que presten servei a qualsevol lloc del territori".

Ripoll ha viscut aquesta setmana un episodi que ha provocat encara més tensió al municipi i també entre els grups polítics. Dilluns es va haver d'activar un helicòpter per atendre un treballador que havia patit un trencament de fèmur perquè en aquell moment no hi havia cap ambulància disponible. Tant l'Ajuntament de Ripoll com el Consell Comarcal van titllar aquesta situació de "greu" i van relacionar aquest fet amb la decisió del Departament de Salut d'eliminar una de les quatre ambulàncies que presten servei al Ripollès.